Demanant menjar xinès per telèfon.

Aquest dijous passat vam demanar menjar xinès per telèfon. Feia temps que no en menjàvem i res, que de tant en tant ve de gust. És fàcil. Simplement has de mirar la carta, seleccionar el/s plat/s que et menjaràs i marcar el número per fer l’encàrrec. L’Alba va ser l’encarregada de posar-se en contacte amb ells i d’entrar en aquesta dimensió desconeguda i aquest forat negre on les paraules es perden i les conversacions són d’allò més incoherents. En un moment de la conversa va passar això:

(…)
A: Los calamares con gambas, ¿cómo son?
Dona: Calamares.
A: Ya, ya, pero ¿cómo están hechos?
Dona: Gambas.
A: (a punt de la desesperació) Pero, ¿llevan salsa?
Dona: Salteados.
A: ¿Pero con alguna salsa?
Dona: Espela, pasa chico.
(passen cinc segons)
Chico: ¡Hola!
A: ¡Hola! Los calamares con gambas, ¿cómo están hechos?
Chico: Con gambas.
A: Sí, sí, ¿pero con salsa?
Chico: Sí, con salsa.
A: ¿Y de qué es la salsa?
Chico: Esto sabel el cocinelo…
A: (a punt del suïcidi per inhalació de gas i posterior explosió de la cuina amb un misto) Pónmelo, es igual…
(...)

En fi, que crec que sobren les paraules...