diumenge, 5 de setembre del 2010

L’home que inflava globus per avorriment.

Ahir, segon dels tres casaments als que he d’assistir aquest any (bé, en principi n’eren cinc, però per prescripció mèdica i del director de La Caixa-Parlem?, aquesta xifra va quedar reduïda). Com sempre, i per fer el dia més agradable als nuvis, s’ha pensat en fer-los tot un seguit de bromes. Una d’elles és la típica en que s’omple el cotxe de globus i se’l precinta amb paper de film (el cotxe, evidentment).

Són les deu del matí, l’Alba és la perruqueria i jo estic avorrit. El casament és a la una, així que decideixo, per iniciativa pròpia (el Pérez-Reverte segueix sense entusiasmar-me gaire), començar a inflar globus. N’hi ha de dos tipus: fluorescents i metal•litzats. Per pur atzar començo amb els fluorescents (entre nosaltres, vaig apagar la llum i no brillaven). Començo a inflar el primer, el segon, el tercer (obviaré les diferents etapes de mareig per les que vaig passar fins que vaig decidir assentar-me en una cadira per no caure rodó al terra). Quan estava inflant el quart ja m’estava cagant el la mare que va parir a l’inventor dels globus fluorescents. Però no vaig defallir, no, ans al contrari, i menys després de que m’explotés el primer globus a la cara (mentre li estava insuflant vida i volum). Primer però no últim. Però això no ho sabia. Crec que va ser amb el setè o el vuitè que després de la feinada d’inflar-lo, vaig deixar-lo al terra i sense avisar va explotar en mil bocins. Però no, l’home avorrit tampoc va defallir (i no seria per ganes). Els globus seguien guanyant a l’apassionant estona amb el Reverte. Dels vint-i-cinc globus fluorescents, el balanç total va ser de vint-i-dos globus inflats (dos explotats a la cara i l’altre referint anteriorment que va explotar al terra).

Doncs si em vaig cagar amb algú amb els fluorescents, encara no sabia què m’esperava amb els metal•litzats, que m’hi vaig cagar per patida doble i elevat al màxim exponent. Durs com una pedra, la cara se’m quedava vermella de l’esforç (i no us oblideu d’afegir-hi el mareig, evidentment). D’aquells que perquè comencin a inflar-se t’hi has de deixar l’ànima... i els pulmons. I n’hi havia també vint-i-cinc...

Total, que finalment els vaig poder inflar tots, però fèiem curt, perquè amb cinquanta globus no es va en lloc, i menys per omplir un Audi A4 familiar. En vam comprar cent més, però aquests, evidentment, no els vaig inflar jo sol. Vaig tenir bastants ajudants.

Perquè veieu el resultat de la broma, aquí us deixo un parell de fotos, una de l’interior del cotxe ple de globus:

i l’altre de l’exterior totalment precintat:

Avís a navegants: no precinteu primer el cotxe i després intenteu posar-hi els globus dintre. L’ordre és al reves!! Si no em creieu, proveu-ho...

11 comentaris:

Sergi ha dit...

Entenc que els que es casaven eren molt amics teus, perquè deixar-te la salut així, no ho fas per qualsevol. Jo no tinc massa bufera, no crec que hagués arribat on tu. Però prop de 50 globus inflats no omplen un A4, collons, deu tenir un interior com el d'un portaavions!

Assumpta ha dit...

Ufff quan jo em vaig casar no vaig deixar les claus de res a ningú...

A mi m'agraden els casaments, ho reconec... són tan boniiiics ;-))

Però totes aquestes brometes... ufff... no sé... potser sóc una avorrida, però no ho acabo d'entendre. Enlloc de fer alguna cosa perquè estiguin contents...

Sóc rara? :-)

Garbí24 ha dit...

crec que a les benzineres tenen un artilugi anomenat compresor que va de perles per aquest tipus de bromes i a més no acabes tu amb els dellonses inflats d'inflar globus.....la part bona es que ara estaras hiperventilat i a prova de maratons....

Anònim ha dit...

En un dia que en teoria és especial i inbolidable no sé, com diu l'Assumpta, si aquestes bromes deuen fer gaire gràcia. Suposo que, despre´s, pensant-ho fredament, pel simple fet de l'esforç que s'hi ha posat, no deu semblar pas tan malament.

alba ha dit...

Us asseguro que per als nuvis (com a mínim al pallars) un casament sense aquestes bromes és un casament molt trist, tècnicament sense amics.

D'altra banda no crec que cap d'aquestes bromees sigui de mal gust, totes acaben portant a una bona fi: entregar un regal econòmic d'una manera original i diferent a uns amics que es casen!

Jordi ha dit...

XeXu: són molt amics per part de l'Alba, però si es tracta de fer putades, jo sóc el primer en posar-m'hi! Et diré que finalment vam col·locar els 150 globus, imagina't!

Assumpta: no, si a nosaltres els nuvis no ens les van deixar, les vam aconseguir nosaltres!! hahaha
No, rara no. Què va. Això va a gustos. Normalment els nuvis no s'ho prenen malament. De fet, ja sap que els esperen coses d'aquestes!

garbi24: Ahir vaig baixar corrents fins a Barcelona. 265km, de l'hiperventilat que estava... ;-)

Albert B. i R.: tots s'ho prenen bé! Entra dintre del joc. Ja et dic jo que aquesta broma no va ser la pitjor, no de bon tros!

Alba: tècnicament sense amics... molt bona!

Núr ha dit...

Un altre dels motius pels quals no em vull casar...

Una pregunta per quan vagi al súper, si mai se'm casa algú: 150 globus i quants metres de film transparent?

alba ha dit...

Hola Núr!

El tema dels metres de film depen de cada cotxe i de les ganes d'embolicar que tinguis però es importat passar el film per sota dues o tres vegades que sinò es fa molt fàcil i també és important que el film, si el pots aconseguir sigui els dels pales de les obres, no el de cuina, aquest es trenca massa fàcil!!!

Jordi ha dit...

Núr, no tinc res més a afegir després d'aquesta exposició de l'Alba!

Núr ha dit...

Déu meu! Sou uns cracks!!!!!!! XD

bajoqueta ha dit...

jajajaja, ho tindrem en compte de fer-ho en l'ordre correcte si ho hem de fer.

Per a la pròxima potser millor comprat algo per inflar globus, a vore si t'han de fer el boca a boca jajaja.


Terra de llibres