De com el Banyeres visita Reus i recull els regals de la porra Assumptenca (segon, i darrer, acte).

... continuació del post d'ahir.

La gent calla i resta expectant. Després del so estrident d’un agut per megafonia, els altaveus comencen a vomitar el discurs de l’home del dia: “Si? Va? Va?”. Tothom contesta que sí, que va, de veu i amb gestos.

Reusencs i reusenques tots!!

Aplaudiments i crits generalitzats. Eufòria desfermada.

Ja sóc aquí!!

Més aplaudiments i més crits generalitats. Ah! I més eufòria desfermada.

Molt a pesar meu, sí. Molt a pesar meu perquè el que m’ha portat aquí, entre vosaltres, és que vaig encertar la porra organitzada per l’Assumpta. Molt a pesar meu perquè vaig tenir un digne rival, en XeXu, que ens vam haver de jugar el premi a cara o creu i ell n’era el just guanyador, també. Molt a pesar meu perquè a la porra vaig presagiar una mala collita de títols pel Barça. I, molt a pesar meu, així va ser. De totes maneres, reusencs i reusenques tots, que no decaigui l’ànim! Amunt els esperits! Perquè la temporada que ve, ai!, tornarà a ser gloriosa, segur! I la temporada que ve tornaré a ser aquí a recollir el premi de la porra perquè hauré presagiat que el Barça guanyarà Copa, Lliga i Champions. És més, Assumpta, amiga, apunta’m ja per l’any vinent aquest resultat. He dit!

La plaça arrenca en forts aplaudiments. Ovació tancada, que se’n diu. L’alcalde de Reus, el nom del qual no recordo, pren la paraula:

Senyor i senyora Banyeres. És un plaer tenir-los entre nosaltres aquí, a casa nostra. Sigueu benvinguts a la que a partir d’ara serà també casa vostra.

Aplaudiments. Ovació, de nou, tancada, que se’n diu.

I tot seguit la nostra pubilla reusenca, reina de la catosfera, l’Assumpta, farà entrega del regal de la porra.

L’assumpte treu de la bossa de ma un regal embolicat que el Banyeres obre de manera poc hàbil. Són els nervis, comenta en veu baixa als que l’acompanyen a la balconada. Oh!! Se sent entre la concurrència quan l’Home (sí, en majúscules), comença a mostrar els regals:

I ara, com a cloenda de la cerimònia, cantarem tots plegats, en homenatge a la diva catalana més gran, la següent cançó:

De com el Banyeres visita Reus i recull els regals de la porra Assumptenca (primer acte).

Carrers engalanats. Banderes penjades dels balcons. Banderoles decorant els fanals de l’avinguda. Confeti i serpentines voleiant a l’aire. Sons d’espanta-sogres i gent guarnida amb ulleres d’aquelles de plàstic amb nas incorporat. Fins i tot algunes porten també bigoti. Vestits de gal•la llargs, recollits de cabells espectaculars, sabates de taló, corbates i corbatins, americanes ben planxades, pantalons de vestir.

En la llunyania, un cotxe descapotat comença a enfilar passeig amunt seguit d’unes majorets, una banda de música tocant una versió adaptada en si menor de l’himne del Barça i una banyera gegant en forma de carrossa. Unes mans surten de l’automòbil i saluden a la concurrència. S’escolten visques! i les mans del públic retornen les salutacions al cotxe descobert. Hi ha grups de noies jovenetes que ploren desconsolades perquè, a la fi, l’han vist i criden consignes tals com “El de la Banyera em fa venir trempera!!”, “Jordi Banyeres, el terror de les nenes!!”. La noia que va al descapotable, assentada al costat del protagonista, va alçant dits del mig a les noies jovenetes que ploren desconsolades perquè, a la fi, l’han vist, perquè, pensa interiorment: xinxeu-vos, xinxeu-vos, que aquest tros d’home d’aquí el meu costat és meu i només meu.

Quan el cotxe arriba a la plaça del general Prim s’atura. Tot un conjunt de tanques delimiten un passadís amb una catifa vermella que porta just fins l’entrada del lloc de la cerimònia: el Viena, al balcó del qual penja una pancarta amb lletres arial 300 on s’hi pot llegir: “Bienvenido míster Banyeres”. El JFB (Jordi F. Banyeres, la F. no se sap ni se sabrà mai d’on ve, però alguns sospiten que és una copiada del nom JFK...) i Jackie Alba Banyeres comencen a caminar saludant a banda i banda a la multitud enfervorida. Roba interior femenina comença a caure als peus del JFB. S’ha instal•lat una pantalla gegant a la plaça perquè la gent pugui seguir millor l’esdeveniment de l’any.

A la porta del Viena esperen pacientment l’Alcalde, l’Assumpta i el Josep Lluis, que es fonen en una sincera abraçada (i dos petons) amb els nouvinguts i desapareixen dintre de l’edifici. Quan el balcó del pis de dalt es comença a obrir i apareixen Jackie Alba i el senyor Banyeres acompanyats per l’Assumpta i el Josep Lluis, la multitud clama: “Que boti el banyeres, que boti el Banyeres!!”. I el Banyeres què fa? Doncs botar a l’estil polític, com quan Zapatero o Rajoy van botar després de guanyar les eleccions, és a dir, un estil lamentablement penós. Però això sembla no afectar a la concurrència, que lluny de xiular aplaudeix i, sí, fa l’onada.

El Banyeres alça la mà, demana silenci, sembla que vol parlar.

 

... continuarà demà.