dissabte, 11 de setembre de 2010

He tingut un somni.

He tingut un somni, que deia aquell. Bé, n’he tingut més d’un, evidentment. Alguns s’han complert (el Barça de les sis copes), d’altres no es compliran mai (tenir un Ferrari a la porta amb la Raffaela Carrà assentada al seient del copilot cantant “Una mujer en el armario”) i d’altres estan per complir. D’aquests són dels que us vull parlar. Dels que estan per venir.

Somio, com molts, aquell dia en que em despertaré, obriré la finestra i veuré (a part del meu veí del davant al balcó i sense samarreta) el meu país lliure, sense lligams, content, amb la gent parlant català a cada cantonada, amb biblioteques on no sigui difícil trobar llibres en la meva llengua paterna, amb balcons que només llueixin les quatre barres, amb presidents de la Generalitat que parlin correctament el nostre idioma. Somio el dia en que engegaré el televisor i veuré jugar a la meva selecció, un dia en que no em diran de tot per defensar una vida digna pels braus on no se’ls toregi i se’ls mati a base d’estocades. Somio el meu país amb una constitució totalment constitucional i lliure de tota sospita. Somio el meu país només amb bona gent, que mira pel bé del propi país i no pel seu, on polítics de la talla dels que tenim ara (tant els d’aquí com els d’allà) no hi figurin i pels que arribar al poder signifiqui servir al país, no servir-se d’ell. Somio... Somio... I torno a somiar...

Mentrestant, que passeu una bona diada! Visca Catalunya... LLIURE (de tot aquell que no hi vulgui ser o ens vulgui mal)!!! Visca els catalans!!!

9 comentaris:

Assumpta ha dit...

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Jo tinc el mateix somni, Jordi... espero que ho puguem veure fet realitat!! ;-))

Carme R. ha dit...

Totalment d' acord amb el teu somni, no vull ser pesimista eh?per crec que es mes probable que tinguis a la Raffela de copilot dins d' un ferrari! En fí que et desitjo una molt bona diada i que ojalá TOTS aquets somnis es cumpleixin!

Clidice ha dit...

Jo hi diria més, que la Rafaella tingués accent de Manresa, aleshores ja series l'home més feliç de l'univers ^^ Bona Diada i que si, que aviat visquem en una Catalunya independent i propietària del seu destí :)

garbi24 ha dit...

nano que somiis amb catalunya lliure està molt be pero del que no estic tant segur es del teu somni amb la rafaela.........tot i que el ferrari ho arregla una mica
BONA DIADA!!!!!

Josep Lluís ha dit...

Molt bé Jordi. És un somni meravellós, i formulat en positiu, sense anar en contra de ningú.Jo em conformaria en somniar que res del que tu dius sembli impossible. ara per ara, les coses semblen ben diferents. Hi ha molta feina a fer, encara que sembla que alguna cosa es mou. Per cert, la Raffaella Carrà, es diu Raffaella Roberta Pelloni i té 67 anys i me'n recordo dels cops de cap que s'etzibava cap endarrere quan cantava aquestes cançons: com aquella que deia "Explota, explota me explo (cop de cap), explota, explota mi corazón". Bona nit, Jordi i segueix tenint bons somnis.

Ma. Victòria ha dit...

Algun dia, algun dia Jordi.

Jo no se si ho veure, però somio que tu, sí ho veuràs.

VISCA CATALUNYA!!!!

Mama Jordi.

Anònim ha dit...

Algun dia, algun dia Jordi.

Jo no se si ho veure, però somio que tu, sí ho veuràs.

VISCA CATALUNYA!!!!

Mama Jordi.

Albert B. i R. ha dit...

És un somni que cada dia compartim més i més gent. Tanta, que d'aquí poc serem majoria i esdevindrà realitat. Visca Catalunya lliure!

Jordi ha dit...

Assumpta: uff, tant de bo!

Carme R.: Ostres, no fotem! Que a la Carrà li deuen quedar dos telediaris... ;-)

Clidice: hahaha no me la imagino cantant la cançó amb accent de Manresa... o sí?
Quins desitjos més macos!

garbi24: hahahaha bé, cadascú té els seus somnis, no? Vinga, digues el teu si t'atreveixes. Que la Lita Claver la Maña ja te uns anys, eh!! És aquesta??

Josep Lluís: potser sí que sembla que alguna cosa es mou. Si més no arran de la sentència de l'estatut...
O i tant! Rebs un cop al cap d'aquells i ja no ho expliques! Com a melodia del mòbil porto la d'Explota explotame explo, i sempre faig el cop de cap quan sona. Llavors, despenjo... Queda molt bé!

Mama: espero que ho veguem plegats, coi!

Albert B. i R.: Visca!!