Dia de reflexió (avançat).

La Banyera ha avançat, per tal de fer un servei a la societat catalana, el dia de reflexió de les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya. És per això que us vol facilitar una petita guia del que heu de fer aquell dia:

1) Fer l’estesa a sobre la taula de tots les cartes rebudes dels grups polítics que s’hi presenten. Bé, hauria més o menys com es pot veure a la foto, però més mal posat:

2) Procedir a l’obertura de les cartes, tenint en compte que n’hi ha un parell (les del PP i les Ciutadans) que no s’han d’obrir de la manera tradicional, sinó com figura a la següent fotografia:

Una vegada obertes aquestes dues cartes, podeu llençar-les directament a la paperera del paper per reciclar-ho posteriorment i així tindreu la consciència tranquil·la perquè almenys serviran per alguna cosa.

3) No cal que llegiu les cartes de propaganda que heu obert correctament i que no han anat a parar a la brossa, ja que tot són mentides i mai fan el que diuen que faran. Obriu-les per fer el fet i ja està.

4) Ara agafeu un paper que tingueu a mà (en el meu cas veureu que és un pos-it, ja que no en tenia cap més al costat). Copieu, tal i com està a la butlleta de participació, la frase “ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2010” i a sota “Dono el meu vot a la candidatura presentada per:” i a sota poseu qui vosaltres creieu, amb el cor a la mà, que seria el millor president per Catalunya.

5) Introduïu el vostre vot que heu confeccionat al punt anterior en un dels sobres i guardeu-lo perquè el diumenge serà el que haureu de dipositar a les urnes.

Ah! Que a qui he votat jo? Ho voleu saber? Va, degut a la gran insistència i a que sé que no podreu dormir si no us ho dit, aquí us el deixo:

In, inde, independència!

CARTA DEL DIRECTOR DE LA BANYERA (PART SERIOSA).
No aprofundiré en com de cofoi em sento pel que tots vam poder viure/veure ahir pels carrers de Barcelona. Va ser de pell de gallina, un dia històric que sens dubte tots recordarem fins que deixem d'estar vius per aquests móns de Déu. Ho podrem explicar als nostres fills, i ho explicarem, segur, en tenim el deure. Mentre s'anaven succeint les imatges, no parava d'estremir-me, hi havia moments en que els ulls els tenia vidriosos de l'emoció. Sentir els crits d'INDEPENDÈNCIA, els Segadors, veure les senyeres i les estelades, copsar com tanta gent vol fer sentir la seva veu per dir que PROU, que ja n'estem FINS ELS COLLONS de que no se'ns tingui en compte, de que no se'ns valori la nostra opinió, de que siguem un zero a l'esquerra en un país on només valem per pagar i per callar, ... no es podrà reflectir mai amb paraules totes les emocions i sensacions que vam experimentar ahir. I tot amb el seny català: va ser una demostració cívica, pacífica, multitudinària i plural. Sense incidents, com no podia ser d'una altra manera.

Tot això és meravellós, però plantegem-nos-ho: servirà d'alguna cosa? Penso que tot són paraules, paraules i paraules per part de la classe política. Si de veritat ahir volíem que això fos un punt de partida, la manifestació hagués hagut d'acabar amb el nostre president, que per molt que ens pesi a alguns entre els que m'incloc és el senyor Montilla, parlant a sobre de l'escenari de la plaça Tetuán i fotent un cop de puny a sobre la taula i dient el que de veritat pensem tots els catalans. Només així, les coses potser començarien a canviar una mica.

Parlava ahir amb un senyor de gairebé noranta anys que em deia que quan Tarradellas va tornar de l'exili la gent també va sortir al carrer a manifestar-se i que les coses van començar a canviar una mica. Tant de bo això sigui veritat! Però Tarradelles els veies amb caràcter, amb energia, amb les idees clares. En canvi, en Montilla, el veus apàtica, que no vol quedar malament amb els d'allà, que és un putxinel•li. Doncs bé, això és el que tenim, el que vam votar tots els catalans en el seu dia. Espero que a partir d'avui les coses canvi i sabem triar bé d'entre la mediocritat de polítics que tenim.

I com ha de continuar això? Doncs anant tots a Madrid, a fer sentir la nostra veu allà! Ocupant el Passeig de la Castellana, onejant allà davant seu els nostres símbols i les nostres identitats per fer-los saber que no callarem, que la opinió d'un poble no es pot retalla d'aquesta manera, que la nostra veu no es pot veure minvada, que la democràcia del que tant es presumeix no es pot convertir en una dictadura encoberta, perquè nosaltres SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM!

REPORTATGE EXCLUSIU DE LA MANIFESTACIÓ (PART NO SERIOSA).
La Banyera, amb el seu cap d'exteriors va ser per la manifestació, al costat de la gent, espatlla contra espatlla.

Es barallen diferents xifres de participació:
- Segons Omnium cultural, un milió i mig de persones.
- Segons la guàrdia urbana, un milió cent mil.
- Segons el PP, es van reunir uns quants per participar en una calçotada popular.
- Segons uns guiris que passaven per allà, preguntaven quin títol havia tornat a guanyar el Barça.

Pel que fa als mitjans de comunicació estatals:
- Antena3, va obrir ahir amb el següent titular: "Más de un millón de personas dan su apoyo por las calles de Barcelona a La Roja".
- Tele5 va parlar de Fernando Alonso i de la "marea roja que discurrió por las calles de la ciudad Condal".
- És reconfortant, d'altra banda, saber que mentre es feia la manifestació, a TVE1 passaven la pel·lícula "Sor citroen" (això és verídic!).

Allà, a peu de carrer, l'equip de la Banyera va poder recollir les següents declaracions en exlusiva per part dels assistents més coneguts:
- Núria Feliu: "Al carrer de Sants també hi haguéssim capigut tots".
- Justo Molinero: "Pañuelos Valverde, los tenemos rojos los tenemos verdes. Y recuerden, sólo hoy en Carrefour, el segundo pack de atún claro calvo a un euro con treinta y siete céntimos la segunda unidad".
- Joan Laporta: "Al loro, ¿alguien ha visto al loro?".
- Jose Montilla: "I això per què és?".
- Pastis & Buenri: "Pedazo Megarave!".

Ultimàtum de la Banyera a l’Estat Espanyol.

Davant dels fets ocorreguts els darrers dies on ha quedat palès que el poble català no té ni veu ni vot dintre de les espanyes i que estem en una democràcia dictatorial, el departament de la Banyera llença el següent ultimàtum a l’Estat Espanyol:

O ens aproveu l’estatut i ens doneu la independència, o demà els jugadors catalans que actualment formen part de la selecció espanyola no jugaran la final del Mundial.

Atentament,
La Banyera.