L’home que inflava globus per avorriment.

Ahir, segon dels tres casaments als que he d’assistir aquest any (bé, en principi n’eren cinc, però per prescripció mèdica i del director de La Caixa-Parlem?, aquesta xifra va quedar reduïda). Com sempre, i per fer el dia més agradable als nuvis, s’ha pensat en fer-los tot un seguit de bromes. Una d’elles és la típica en que s’omple el cotxe de globus i se’l precinta amb paper de film (el cotxe, evidentment).

Són les deu del matí, l’Alba és la perruqueria i jo estic avorrit. El casament és a la una, així que decideixo, per iniciativa pròpia (el Pérez-Reverte segueix sense entusiasmar-me gaire), començar a inflar globus. N’hi ha de dos tipus: fluorescents i metal•litzats. Per pur atzar començo amb els fluorescents (entre nosaltres, vaig apagar la llum i no brillaven). Començo a inflar el primer, el segon, el tercer (obviaré les diferents etapes de mareig per les que vaig passar fins que vaig decidir assentar-me en una cadira per no caure rodó al terra). Quan estava inflant el quart ja m’estava cagant el la mare que va parir a l’inventor dels globus fluorescents. Però no vaig defallir, no, ans al contrari, i menys després de que m’explotés el primer globus a la cara (mentre li estava insuflant vida i volum). Primer però no últim. Però això no ho sabia. Crec que va ser amb el setè o el vuitè que després de la feinada d’inflar-lo, vaig deixar-lo al terra i sense avisar va explotar en mil bocins. Però no, l’home avorrit tampoc va defallir (i no seria per ganes). Els globus seguien guanyant a l’apassionant estona amb el Reverte. Dels vint-i-cinc globus fluorescents, el balanç total va ser de vint-i-dos globus inflats (dos explotats a la cara i l’altre referint anteriorment que va explotar al terra).

Doncs si em vaig cagar amb algú amb els fluorescents, encara no sabia què m’esperava amb els metal•litzats, que m’hi vaig cagar per patida doble i elevat al màxim exponent. Durs com una pedra, la cara se’m quedava vermella de l’esforç (i no us oblideu d’afegir-hi el mareig, evidentment). D’aquells que perquè comencin a inflar-se t’hi has de deixar l’ànima... i els pulmons. I n’hi havia també vint-i-cinc...

Total, que finalment els vaig poder inflar tots, però fèiem curt, perquè amb cinquanta globus no es va en lloc, i menys per omplir un Audi A4 familiar. En vam comprar cent més, però aquests, evidentment, no els vaig inflar jo sol. Vaig tenir bastants ajudants.

Perquè veieu el resultat de la broma, aquí us deixo un parell de fotos, una de l’interior del cotxe ple de globus:

i l’altre de l’exterior totalment precintat:

Avís a navegants: no precinteu primer el cotxe i després intenteu posar-hi els globus dintre. L’ordre és al reves!! Si no em creieu, proveu-ho...