Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fragments de llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fragments de llibres. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de novembre del 2011

Fragments de llibres (I)

Fa bastants dies al bloc “La veritat dins la ficció...” vaig llegir una entrada on MBosch, el seu autor, comentava que de tant en tant li agradava obrir els llibres que ja havia llegit per rellegir-ne determinats fragments. Em va donar una bona idea, ja que moltes vegades llegeixo fragments que m’agraden i després no sé com recuperar-los. Manera? Publicant-los aquí. Així mato dos ocells d’un tret: els comparteixo amb vosaltres i els emmagatzemo per tenir-los mig a mà.

El fragment d’avui és del llibre “La caza del carnero salvaje” de l’Haruki Murakami. Em vaig fer un tip de riure mentre el llegia:


—¡Qué bonito gato! —exclamó el chófer, visiblemente aliviado.

El gato no tenía ni pizca de bonito, la verdad. Estaba, por mejor decirlo,
gravitando en el platillo opuesto a la balanza. Su pelaje era ralo, como de alfombra desgastada; la punta del rabo le caía en un ángulo de sesenta grados; tenía los dientes amarillos, y su ojo derecho tenía una infección crónica desde que se lo lesionó, tres años atrás, de modo que veía cada vez menos. ¡Quién sabía si aún podía distinguir unos zapatos deportivos de una patata! Las plantas de sus patas parecían de corcho a causa de los callos. Tenía las orejas infestadas de garrapatas; y, de puro viejo, no podía aguantarse los pedos: soltaba docenas de cuescos al día, realmente apestosos. Era un joven macho cuando mi mujer lo recogió de debajo de un banco del parque y se lo trajo a casa; pero últimamente su ruina se precipitaba, del mismo modo que una bola en una bolera, y el pobre animal rodaba cuesta abajo como cualquier anciano octogenario. Y, para colmo, no tenía ni nombre. No tengo idea de si esa falta de nombre contribuía a disminuir la tragedia del gato, o más bien la reforzaba.