dijous, 8 de novembre de 2007

Si us plau, contundència!!

Sí, una mica de contundència no aniria pas malament. Ahir el Barça, sota el meu parer, va jugar un partit molt complert, tant en atac com en defensa. Va dominar, va crear ocasions, va fer gols, i va manifestar una gran superioritat. Realment el Camp Nou s’està convertint en un fortí inexpugnable pels rivals (tant de Lliga com de Champions) que el visiten.

Però crec que amb això no n’hi ha prou. Si agafem d’exemple el partit d’ahir, van haver ocasions perquè el marcador de l’estadi reflectís un resultat d’escàndol. Ja ho va dir en Frank Rijkaard en la roda de premsa: “Estic content, però podríem haver guanyat per 6-0”. Contundència!! Això és el que li fa falta al Barça. Sóc partidari de la teoria de que no és el mateix de cara el rival guanyar per 2-0 que guanyar per 6-0. Infons més por al contrari i sempre sortiran a jugar amb més respecte. Amb més precaucions. A més, l’espectador paga, a part de per veure bon futbol, per veure gols, que no em negareu que són la salsa d’aquest esport. Com més gols marquis, més gaudirà la gent. Sempre he estat partidari de les idees del mestre Johan Cruyff: és millor guanyar per 4-3 que guanyar per 1-0.

I no seria la primera vegada que, per no rematar a un equip quan el tens mig grogui, ens acaben marcant un gol i és quan entren les presses i els nervis. I un partit que teníem guanyat i al sac, l’acabem empatant. I d’això no fa pas gaire i va costar-nos la passada Lliga. Exemples? Doncs Betis, Espanyol, ...

EN POSITIU:
Puyol, com sempre, esplèndid. Ho fa tot molt bé, però només que sabés centrar una miqueta seria, a part d’un dels millors centrals del món (que ja ho és), un dels millor laterals del món.

Sembla que el trident que forma Henry – Messi – Ronaldinho comença a funcionar i s’està destacant com a letal. Marquen gols, s’entenen i practiquen un futbol vistós. Anem per bon camí!!

També m’agradaria destacar que Ronaldinho comença a funcionar. Sembla que li surten les coses. Des del partit a casa del Valladolid (1-1) que va marcar un gol, la seva progressió ha estat bona i comença a recuperar de mica en mica la forma i el joc. I el que és més importat: el somriure. De totes maneres, no vull llançar coets abans d’hora, però encara li queda un bon tros per ser el que era en temporades passades. Aquest és el Ronaldinho que tots volem veure. Amb actitud i ganes segur que tornarà a ratllar a un gran nivell.

EN NEGATIU:
No m’agrada sentir els típics comentaris que quan el Barça juga bé és perquè l’altre equip és molt dolent, o que és el pitjor Betis que ha passat en molts anys pel Camp Nou o que no ha sortit a jugar a res. Algun mèrit tindrà l’equip blaugrana, no?

4 comentaris:

jo ha dit...

Segueixo tenint queixes sobre el tracte que rep puyol d'aquest blog!

Jordi ha dit...

Què li passa ara? Quin tracte reb en Puyol (que jo el poso en majúscules, no com altres...) que no li agrada?

Uri ha dit...

Milito anticipant-se és el nº1, te n'has oblidat!

Jordi ha dit...

Sí, tens raó. El que passa que ahir la defensa no va destacar molt perquè van arribar molt poc.