dimecres, 14 de novembre de 2007

Més moral que l'Alcoià...

Doncs sí, això és el feia falta ahir per veure el partit d’anada de setzens de final de la Copa del Rei que va jugar el Barça. Quin partit més aborrit!! Vaig baixar a veure’l al bar de sempre amb l’Alba i, la sala que tenen a sota sempre plena de gent, de crits, de fum i d’ampolles de cervesa buides en partits de Lliga o de Champions, es respirava una quietud inusual. El propietari del bar ens la va obrir només per nosaltres. Amb els nostres entrepans, begudes i patates braves ens sentíem com a casa. Això ja era un mal averany de com es desenvoluparia el partit i del interès que despertava entre els aficionats culés.

Però bé, si a l’article d’ahir deia que el Barça havia d’una vegada per totes de guanyar fora de casa, deixant de banda el convèncer a la gent, el jugar bonic o el donar una bona imatge, ho va fer. Sense Ronaldinhos ni Messis ni Militos, convocats per les seves respectives seleccions. El Barça es va posar el mono de treball des del començament i va aconseguir endur-se la victòria. Sí, ho sé, l’Alcoià és un equip enfonsat a la segona B i que el Barça hauria d’haver passat per sobre com un cicló amb la quantitat de jugadors bons que té, que cobren una millonada, que són els millors del món, i mil i un arguments més. Però, qui no recorda decepcions sonades a la Copa contra la Gramenet i algun altre equip? Qui no recorda aquelles finals o semifinals de la Copa Catalunya en que l’equip blaugrana va perdre contra equips com l’Europa o el Terrassa? Per tant, crec que donem per bona la victòria, que espero que serveixi per que els jugadors vagin agafant confiança en ells mateixos i vegin que són capaços també de guanyar lluny del Camp Nou.

EN POSITIU:
El gol d’Henry (el primer del Barça), per allò de la moral que agafen els golejadors quan marquen i que sigui el començament d’una ratxa positiva de molts gols.

En Bojan Krkic, que va deixar detalls de la seva qualitat i va acabar tancant el marcador fent pujar el tercer gol. Aquest noi sí que promet!!

EN NEGATIU:
L’excessiva duresa de l’Alcoià que va acabar sobre el terreny de joc només amb nou homes.

Una vegada més en Giovani Dos Santos. Aquest noi no rutlla. No m’agrada gens com juga i va tenir la mala sort de lesionar-se.

El segon (de penal marcat per Gudjohnsen) i el tercer gol del Barça van arribar a les acaballes del partit (minut 89 i minut 94) per acabar de maquillar el marcador d’un partit que, pel que va fer el Barça, crec que és excessiu.

3 comentaris:

jo ha dit...

Hi ha algun error:

Per començar el resultat, no cal maquillar-lo, va ser un 0-2, com molt bé dius podis haver estat pitjor.

Seguim amb el tema de portar-nos bé amb els equips petits, el barça va sortir al camp des d'un inici amb un jugador menys que l'alcoià, va sortir amb 10 que jo sapigui.

Jordi ha dit...

No estic d'acord amb aquesta teoria teva de que cada vegada que el Gudjonhsen juga, el Barça jugui amb 10. No, no i no!! Per tant, com que va marcar un gol (encara que sigui de penal), també val. Resultat final: 0-3... i cap a casa!!

jo!!!! ha dit...

bah!