dimarts, 2 de novembre del 2010

L’increible història de l’home que va celebrar tres vegades la castanyada el mateix dia.

Sí, amics, i és viu. Encara belluga i és entre nosaltres. És un home amb un estómac de ferro, a prova de bales. És un home que té les tradicions ben arrelades. És un home dels que queden pocs, dels de paraula, dels que no saben dir no quan haurien de dir sí (una mica com els polítics). És un home que segurament (no ha volgut pesar-se) ara pesa setanta quilos més que fa dos dies. En definitiva, és un home de dalt a baix. Però, anem a pams.

Situem la història al dia 31 d’octubre del 2010, a un poblet pintoresc del Pirineu. Allà, com tots els catalans, també tenen la tradició de celebrar la castanyada. I el nostre home tampoc serà menys. Així que acabat de dinar (eren les cinc de la tarda més o menys perquè hi havia hagut feina), es dirigeix a casa d’uns familiars que, hores abans, l’havien convidat a celebrar amb ells la típica festa. Allà, tot un sortit de panellets fets a casa, castanyes i moniatos fumejants l’esperen. Enmig d’una conversa engrescadora, l’home endrapa i menja de tot: quatre panellets de pinyons, cinc castanyes i un moniato petit. Està satisfet, cofoi, ja que feia temps que tenia ganes de menjar-ne (potser des de l’any passat?).

De sobte, una trucada. Uns amics i una frase: “Veniu a prendre quelcom? Estem a tal lloc”. Un sí rotund fa que l’home protagonista de la nostra història s’encamini cap a una trampa que ni ell mateix sap que existeix. No li han parat, és només l’atzar l’únic culpable. Arribat al lloc, saluda als amics. Els de la granja on es troben treuen un cistell ple de castanyes calentes embolicades amb paper de diari i un assortit de panellets. L’home els tanteja amb la mirada. No vol quedar malament i comença de nou a endrapar. El resultats de la ingesta aquesta vegada són: set castanyes i quatre panellets de pinyons. Quan arriba l’hora de marxar, l’home, mig doblegat (penseu que havia acabat de dinar just a les cinc de la tarda) s’alça i s’acomiada de la gent.

Un curt recorregut pels carrers del poble el torna a deixar a casa. Sense gairebé temps de fer la digestió de tot el que ha menjat, es torna a trobar entaulat, amb el sopar davant. Fent un esforç inhumà menja primer i segon, i queda a les portes d’una explosió imminent. De repent, desapareixen els plats buits i la taula s’omple de noves exquisideses. L’home mira amb ulls esbatanats el que hi ha sobre la taula: castanyes, panellets i moniatos el repten de nou. A més a més, la veu de la sogra (important aquest element a la història perquè us adoneu que hi ha persones a les que no se li pot dir que no mai) l’engresca a menjar un, dos, tres, quatre... panellets. Un, dos, tres, quatre, ... castanyes. Un, dos, tres, ... moniatos (més de tres moniatos no, és impossible, no hi ha estómac humà que ho aguanti). Com home que és, gairebé amb llàgrimes als ulls, respon a les expectatives que la mare de la seva parella s’havia fet d’ell i menja quatre panellets de pinyons, dos panellets que simulen una castanya amb xocolata per sobre, vuit castanyes i tres moniatos. Ara la feina seria llevar-se de la cadira. Pensa en trucar al RACC perquè li enviïn una grua, però no és soci.

Com es va llevar de la cadira, amics, això ja és una altra història. Quedem-nos en que l’increïble home (que no normal, no confondre amb el Monti), va complir com un campió. Segurament al poble li haurien de fer una estàtua de reconeixement, però tant se val, tampoc ho demanarà, i això també és una altra història. Només puntualitzar que l’home, des del diumenge, es desplaça amb una cadira d’aquestes de despatx que té rodes. Avui ha agafat el metro així, perquè encara no ha acabat de fer la digestió. La gent se’l mirava estranyat, però la veritat és que la gent no sap res de la proesa que va realitzar. Tres castanyades en una tarda no ho pot celebrar qualsevol...

APÈNDIX (de la història, no de l’increïble home).
Total de la ingesta:
- 14 panellets
- 20 castanyes.
- 4 moniatos.
Descansi en pau... l’estómac.

18 comentaris:

_MeiA_ ha dit...

jajaja doncs que passi per casa meu que encara ens en queden de panellets, i serà un plaer convidar-el!

Això si, amb un bon got de moscatell!

Clidice ha dit...

i per ca meu, que els panellets es floriran que no ens acaben de fer el pes ;P

Eulàlia ha dit...

ei,
ostiaaa.. vaia tela!!
·

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Suposo que de la ingesta de moscatell o vi ranci, no val la pena parlar-ne, oi?, he he, :-)

Assumpta ha dit...

Jo amb 20 castanyes puc sense problema... i més i tot... no pararia, m'encanten i no em fan sentir "retipa", si en comprem una bona bossa en Josep Lluís en menja el 10 o el 15% (perquè vol, eh?) i jo la resta ;-))

Ara bé, si em menjo 14 panellets em moro directament, o sigui quan vaig pel cinquè sóc dona morta... 14 panellets!!! mare meva!!

Els moniatos també m'agraden moltíssim... però... hahahaha pensar en QUATRE, després d'haver pensat en els 14 panellets... és... no puc ni imaginar-ho :-DDD

I havent dinat... i sopat... ufff

Garbí24 ha dit...

Jo t'aplanyaria però....no em crec que patissis tant com això, si no tot el contrari, que vares tenir barra lliure per endrapar tot el que se't posava davant...i si no fes la prova i intenta de menjar-te tot això al sofà de casa teva sota la mirada atenta de la persona que dorm amb tu.
Va ser que no!!!
Ara et vares portar com un heroi la sogra estarà més que cofoia....

Sergi ha dit...

Això és tot? Amb aquestes estadístiques no aniries a la NBA. Vas fer un doble-doble, d'acord, però tampoc em sembla res de l'altre món. Estaria bé si fos un sol partit, però dividit per tres... em sembla que jugaries a la LEB i prou. Encara existeix la LEB?

Jo no sóc bo en l'apartat de moniatos, ho he de reconèixer. No m'acaben de fer el pes, els tasto i no em desagraden, però no m'entusiasmen. Cada any en menjo una punteta i prou, per fer el fet.

En l'apartat de panellets són il·limitat, com si es tractés de sushi. Vaig menjar els que em tocaven, massa pocs, però és el que hi havia. Crec que me'n tocaven 8, i a casa la mama som quatre. 8x4=32 que hi havia a la plata. Me'ls hauria menjat sense despentinar-me, potser hauria fet un iogurt i tot.

I castanyes... com l'Assumpta, si fa no fa. Ma mare en compra i fa un quilo. Jo me'n menjo tres quarts sense exagerar. En menjo un cop l'any i aprofito. No sé quantes deuen ser. 50? 60? Riu-te tu de Kobe Bryant. Aficionats...

No em vaig quedar tip. Falta gaire per la següent castanyada??

Anònim ha dit...

Qui t’ha vist i qui et veu, menjant tants panellets, castanyes i moniatos.

És que a la sogre no se li pot dir que no, l’has de fer contenta. Però a l’Alba li tenies de haver fet costat i només menjar una peça de cada cosa.

A Casserres en vam fer uns 7 quilos de panellets, 2 de castanyes i tres de moniatos.

Si vols passa, que encara queden algun quilo.

Mama

Anònim ha dit...

Quin crack aquest home! És que cal saber dir que "No" alguna vegada! Les conseqüències poden ser ben dures!

Assumpta ha dit...

Hahahaha XeXu... jo no he volgut posar la quantitat de castanyes, però crec que faríem un bon equip... crec que en puc menjar 40 o 50 sense cap problema... no m'atipen, és com menjar cacauets o kikos, algú compta els que es menja? :-))
Ara bé, amb els panellets m'atipo més aviat... Havent dinat i sopat entremig, i a més de les castanyes i els moniatos, poder amb 14 panellets per a mi seria impossible, totalment :-))

M'ha fet molta gràcia això dels 8x4=32, perquè a casa meva, a Barcelona, també era així... i és que això eren coses cares (al menys a casa era per això) i es mirava que quedés una mica repartit, però "controlant"... anar a comprar i preguntar "quants n'entren en un quart de quilo?" i segons els que entraven, doncs compraves (ostres, em fa tendresa recordar això, mira...)

A ca la meva sogra és diferent, però és que els fa ella... llavors va fent les boletes i surten els que surten (molts) i treu la safata i agafes... Fa anys encara en feia més (moltíssims) i en repartia... nosaltres sempre en portàvem a Barcelona ;-) però ara ja és més gran, es cansa més pobreta i ja no en fa tants... Ara bé, li surten bons, bons :-))

neus ha dit...

oh... només 20 castanyes? jejeje clar que 4 moniatos tenen tela!
em guanyes per pallissa, he menjat 2 castanyes, cap panellet i 1/10 d'un moniato.
La pregunta seria, bé per ser més exactes, les preguntes serien:
-on ho poses?
-tens la solitària?
-la panxa et precedia abans d'entrar pels 'puèstus'?
-et trobes bé?

Jordi ha dit...

_MeiA_: no, no, crec que ja n'he tingut per dies... com a mínim per un any!

Clidice: uff!! Per un any vaig servit! Gràcies!! El panellets florits sempre els pots utilitzar per fer bonic a sobre el moble.

Eulàlia:: sí, sí! I vaia panxa!

Josep Lluis: no, no, ni gota. Paraula!

Assumpta: Quedes reptada el proper any al primer concurs de catalans d'endrapar castanyes! Rebràs la pertinent invitació.
Al primer concurs de catalans d'endrapar panellets convidarem al Josep Lluis.

garbi24: la sogra està contenta, imagino. Ara, no sap pel calvari que vaig passar... Ni li diré!!

XeXu: Home, es que fer una triple figura... uff!! Arribar als 10 moniatos ja seria per rebentar directament!

Iogurt de panellets?? Ostres, pensa-hi!! Tens ganes de ser un empresari jove i emprenedor??

En aquests moments passes a formar part de la galeria de persones que la Banyera admira (apartat castanyes). Ostres tu!

Mama: Home, havia de fer el paper dels dos! El d'ella i el meu!
Sou uns exagerats. No és bo tirar el menjar, home!

Albert B. i R.: Faig pràctiques cada dia, però el No no m'acaba de sortir...

Assumpta: Crec que l'any vinent la Banyera muntarà l'event, cada vegada ho tinc més clar. Reus contra Barcelona. Assumpta contra XeXu. IKEA contra Castellers.
Espero que la teva sogra pensi en la Banyera el proper any!! ;-)

Elur: Responc:
- Ho poso a la panxa i distribuït per tot el cos.
- Que jo sàpiga, no! Però podria ser.
- Sí, i encara em segueixo movent per Barcelona amb la cadira de despatx amb rodes.
- Sí, bastant!

Albert ha dit...

Tens sort que la castanyada només se celebra un cop cada any, que sinó...

Jo que pensava que et desplaçaves sobre una banyera, i resulta que ho fas sobre una cadira d'oficina amb rodes!
Adéu!

Álvaro ha dit...

Enhorabona per conèixer a algú tan excepcional! Conserva'l i feu un brindis junts de Sal de Fruta Eno.

I de pas ja el vas concienciant... que s'acosta el Nadal, i amb ell els turrons, els massapans, les neules, els mantecaos', etc. ¡Más madera!

sànset i utnoa ha dit...

No estàs sol. No et preocupis. El meu estòmac -a disgust de la Utnoa...- també està en expansió "panelletera"

*Sànset*

Jordi ha dit...

Albert: suposo que sinó no hagués menjat tant!!
Si la banyera tingués volant, segur que la faria servir!

Álvaro: Serveix l'Almax? A casa en tinc una capsa...
Del tema Nadal, només toco les neules de xocolata (i les normals quan s'acaben aquestes)... Ho tinc bastant per la mà...

Sànset: Benvingut al club!! Hi ha alguna mena d'associació de menjadors de panellets anònims??

Sergi ha dit...

He sentit competició de menjar castanyes? No se'n parli més, jo m'hi apunto. I més sabent que hi ha competidors de nivell com l'Assumpta. Però no us ho posaré fàcil, eh?

I si algú va a l'ikea que em compri una estanteria billy d'aquelles barates, que no tinc cotxe!

Jordi ha dit...

Ostres això és posa bé! Doncs l'any vinent, concurs de castanyes de la catosfera per la tarda!! hahahaha

I per dinar, anem a l'IKEA a fer un concurs d'endrapar frankfurts amb gust de plàstic.