NOTA: Basat en el programa “Hablar por hablar”.
PRESENTADORA: Hola! Benvinguts una nit més a un nou programa radiofònic de “Plorar per plorar”. Un espai on tu, oient, pots trucar-nos i queixar-te del que vulguis, lamentar-te, fer el ploricó. En definitiva, plorar per plorar. Nosaltres t’escoltem. Estem aquí per això. I aquí tenim la primera trucada. Hola, com et dius?
OIENT: Hola! Eres directivo? Yo sólo hablo con directivos, no con simples periodistas.
PRESENTADORA: Sí, sí, sóc directora del programa. Quin és el teu nom?
OIENT: Me llamo M.
PRESENTADORA: Ah! Ja et recordo d’altres vegades que has
trucat. Quan vulguis ja pots plorar per plorar.
OIENT: Verá, señorita. No hay manera de acabar un partida con once jugadores. Los equipos de Mou... perdón, de M, nunca acaban con once cuando juegan contra el Barcelona.
PRESENTADORA: L’entenc...
OIENT: Hay un reglamento diferente para mi y otro para los demás equipos.
PRESENTADORA: Però potser a vostè se li nota més...
OIENT: No, ¡mentira! Yo no puedo forzar tarjetas amarillas y en cambio hay otros equipos que si que lo hacen y se rien en mi cara.
PRESENTADORA: Però, vostè ha vist que se’n riguin?
OIENT: No, porque son muy malvados. Se ríen por dentro, disimulando. Me señalan sin señalarme. Me miran sin mirarme. Me huelen sin olerme. Me tocan sin tocarme...
PRESENTADORA: Molt bé, molt bé, pari el carro. Algun plor més?
OIENT: Sí, una más: el calendario. Tenemos peor calendario nosotros que ellos. Ah! Y otra más: a Cristiano le hacen entradas y a otro jugador ni lo tocan. Ah! Y otra más: no me gusta ningún árbitro. Sólo Benquerença, que nos pitó el año pasado cuando estaba en el Inter. Ah! Y otra más: la panadería de al lado de casa vende el pan muy caro. Ah! Y otra más: no van los semáforos del Paseo de la Castellana desde hace dos dias. Ah! Y otra más...
PRESENTADORA: Sí, sí, en prenem nota. Moltes gràcies per tornar a trucar a plorar per plorar. Si no m’equivoco és la dotzena vegada, no?
Pip, pip, pip, pip...
PRESENTADORA: Bé, sembla que ha penjat.
PRESENTADORA: Hola! Benvinguts una nit més a un nou programa radiofònic de “Plorar per plorar”. Un espai on tu, oient, pots trucar-nos i queixar-te del que vulguis, lamentar-te, fer el ploricó. En definitiva, plorar per plorar. Nosaltres t’escoltem. Estem aquí per això. I aquí tenim la primera trucada. Hola, com et dius?
OIENT: Hola! Eres directivo? Yo sólo hablo con directivos, no con simples periodistas.
PRESENTADORA: Sí, sí, sóc directora del programa. Quin és el teu nom?
OIENT: Me llamo M.
PRESENTADORA: Ah! Ja et recordo d’altres vegades que has
trucat. Quan vulguis ja pots plorar per plorar.OIENT: Verá, señorita. No hay manera de acabar un partida con once jugadores. Los equipos de Mou... perdón, de M, nunca acaban con once cuando juegan contra el Barcelona.
PRESENTADORA: L’entenc...
OIENT: Hay un reglamento diferente para mi y otro para los demás equipos.
PRESENTADORA: Però potser a vostè se li nota més...
OIENT: No, ¡mentira! Yo no puedo forzar tarjetas amarillas y en cambio hay otros equipos que si que lo hacen y se rien en mi cara.
PRESENTADORA: Però, vostè ha vist que se’n riguin?
OIENT: No, porque son muy malvados. Se ríen por dentro, disimulando. Me señalan sin señalarme. Me miran sin mirarme. Me huelen sin olerme. Me tocan sin tocarme...
PRESENTADORA: Molt bé, molt bé, pari el carro. Algun plor més?
OIENT: Sí, una más: el calendario. Tenemos peor calendario nosotros que ellos. Ah! Y otra más: a Cristiano le hacen entradas y a otro jugador ni lo tocan. Ah! Y otra más: no me gusta ningún árbitro. Sólo Benquerença, que nos pitó el año pasado cuando estaba en el Inter. Ah! Y otra más: la panadería de al lado de casa vende el pan muy caro. Ah! Y otra más: no van los semáforos del Paseo de la Castellana desde hace dos dias. Ah! Y otra más...
PRESENTADORA: Sí, sí, en prenem nota. Moltes gràcies per tornar a trucar a plorar per plorar. Si no m’equivoco és la dotzena vegada, no?
Pip, pip, pip, pip...
PRESENTADORA: Bé, sembla que ha penjat.
10 banyeres d'aigua freda:
el que més m'emprenya es que moltes vegades li funciona, acaba acollonint arbitres, periodistes i molta gent se'l creu. A veure si amb sort demà el fem callar per uns dies....
Estic plorant.... de riure!
Ja tenia pinta de trucar a aquest tipus de programes aquest energumen.
Hahahaha moooooolt bo!! Què plori, què ploriii que nosaltres riurem :-DD
Sí, plorant, plorant, però el tio ja té dues Champions, una UEFA, sis lligues i tres copes, més títols menors... ens en podem riure tant com vulgueu, però no és un qualsevol, i d'alguna cosa li serveix plorar. Jo no en faria tanta conya. Vaja, sí, se'n pot fer, però quina cara se'ns quedarà si demà ens guanya la Copa? Al gran Barça? El millor equip de la història? Potser la cosa canviaria una mica, no?
XEXU... passi el que passi demà, en Mourinho seguirà essent un Calimero llastimós, un mal esportista, un personatge negatiu, un tio capaç de criticar un company de professió d'un equip humil (com en Preciado) i de, davant una final, deixar alguns jugadors seus a casa com en Canales o Pedro León enlloc d'endur-se com fa en Pep.
Per mi mai serà un bon entrenador, mai. Pot saber com matar el joc, pot saber destruir, pot saber aturar... però no sap crear, no té ni idea de què vol dir la paraula fantasia... la "màgia del futbol" la desconeix totalment.
I, clar, la vida és així, no sempre guanyen els bons, a vegades guanyen els dolents. Pot ser que demà guanyi el Madrid? i tant que pot ser! no ho crec però pot ser... Però això no faria que en Mourinho fos un bon entrenador.
hauria de dir "enlloc d'endur-se tothom", m'he deixat el "tothom" :-)
que plori, que plori! Llàstima que moltes vegades es surt amb la seva, pèro avui guanyem segur!
Aquest senyor hauria de fitxar per la casa cleenex, que segur que li fan descomptes.
I més val que s'ho vagi plantejant seriosament, perquè en un mes i mig potser es queda sense feina. La crisi, ja ho diuen...
*Sànset*
Hahaha, ostres què bo... :) si és que mira que li agrada queixar-se. Si avui plou i perd (que esperem que sigui així) potser també es queixa de que els núvols també li van en contra!!
Avui no crec que plori... tot i que també és capaç de queixar-se d'alguna cosa.
En fi... a la primera part no ens han deixat jugar (la qual cosa no vol dir que ells hagin jugat, que hagin fet bon futbol sinó que han estat eficaços), a la segona part hem fet el millor futbol de tot el partit i a la pròrroga estàvem esgotats. Avui no hem tingut sort.
VISCA EL BARÇA SEMPRE!! :-)
Publica un comentari