dilluns, 8 de juny del 2009

El queixal del seny.

Des de fa uns dies que el meu queixal inferior dret del seny m’està fent la murga. A totes hores. Estigui estirat o dempeus. És una mena de mosca collonera que no para de repetir-me que vol sortir i que és amb mi, que no pateixi. Ja és trist que als meus gairebé trenta-dos anys encara m’estigui donant la tabarra. Quin martiri! Noto la geniva inflamada i se’m fa impossible tancar totalment tota la dentadura. És a dir, que des de fa dies que vaig amb la boca mig oberta (o mig tancada) pel món, amb els riscos que això comporta. Ja m’he empassat dues mosques, he aspirat el fum de quatre autobusos i enmig de l’aiguat del cap de setmana vaig patir inundació parcial de boca amb la crida posterior al servei dels bombers de Barcelona perquè amb una bomba d’aigua em xuclessin tot el líquid. A més, a tot això, s’ha d’afegir que mastegar és una tasca impossible i molt dolorosa i que, per tant, he de mig mastegar o empassar-m’ho directament. Jo de per si ja mastego poc (segons persones molt properes al meu entorn), però una mica sí que s’ha de triturar els aliments! És a dir, que tornem de nou a tallar-ho tot en trossets ben menuts, com quan era petit.

Ara ja entenc, però, quan la santa de la meva mare em diu allò de “fill meu, tu no tens seny!”. Ara ja sé d’on em ve, això. Així que Mama, si estàs llegint això, sàpigues que segurament vindrà d’aquí, del maleït queixal que encara lluita per sortir a la superfície, que m’està esquinçant la geniva i que, dit finament (perquè ho podria dir de forma més gruixuda), mes les està fent passar putes! Si vols, perquè em creguis, et puc portar una nota signada del dentista amb la radiografia adjunta (si no vols, millor, perquè els diners els necessitaria per les vacances). Però que sàpigues que la poca reflexió que hi poso en fer segons quines coses i en dir segons què, vindria d’aquí. I aquest missatge m’agradaria fer-lo extensible a familiars (més o menys propers), amics d’ara i d’abans, coneguts, els guàrdia urbans que m’han posat alguna multa, antics professors (recordo frases que em deien fa anys de l’estil “quan sentaràs el cap?” o “què t’has begut l’enteniment?”. No, el que passa que encara no m’ha sortit el queixal!)...

A part d’aquests inconvenients, n’hi ha un altre d’afegit que encara em preocupa més. Com que no puc tancar bé la boca, m’ha quedat un parlar estil Rajoy. És a dir, que les esses les pronuncio d’aquella manera tant marcada com ho fa ell perquè l’aire, al no poder tancar bé la boca, se m’escapa per tot arreu. La mà de moment la tinc bé i no parlo mentre faig aquell gest tant característic d’ell (vegis, posant el palmell de la mà cap per avall, ajuntant tots els dits i movent a dalt i a baix com si piqués a sobre d’una taula). Si em passés això, us prometo que no m’ho pensaria dues vegades i aniria d’urgències. Perquè a més de no tenir seny, m’estaria fent del PP. I això, mai de la vida! No us podeu arribar a imaginar què malament que sona la cançó de la Tina Turner (o Tina Turné, com se la coneix a les nostres contrades) “Simply the best” cantada a l’estil Rajoy. Brrrrr!! Avui, mentre l’he escoltada anant a treballar i l’anava taral•lejant, m’han entrat esgarrifances. Proveu-ho, proveu-ho, ja veureu. Us deixo el vídeo:



Per cert, en aquest vídeo, hi ha moments, per la forma de moure’s de la Tina i inclòs mirant-li la cara que li he trobat una retirada a la Núria Feliu. Estaré delirant? Mireu-vos-ho bé i ja em direu! Si us ha passat el mateix que a mi, mai més tornareu a mirar de la mateix manera a la Feliu. O seria a la Tina Turner?

22 comentaris:

Clidice ha dit...

Agh! això últim ha estat un gerro (o una banyera) d'aigua freda! quina mala idea! això t'ho fa el queixal? doncs arrenca-te'l, que això no se li pot fer al personal ;P Pobra Tina!

neus ha dit...

Quan el dolor deriva cap al deliri val més pendre's un bon antiinflamatori!!!

Mentre el parlar igual que en Rajoy només sigui en la vessant de la dicció, hi ha esperança!

Recupera't aviat!

Assumpta ha dit...

Jordi... m'acabo de mirar amb deteniment la foto anterior, la que estàs amb el diploma reusenc a la ma i si que et veig una certa retirada a Rajoy, eh? ui, ui, la transformació pot ser perillosa perque tu no eres així abans... no, no... es noten uns canvis, un aire com...

Si, ara recordo haver vist un YouTube teu que parlaves d'una nena... Oh!!... Era la nena de Rajoy???

Jordi!! Tornaaaaaaaaa!!! Sigueeees tuuuuu!!

Per cert, ara fa cosa d'un any i mig em van operar del queixal del seny, perquè el tio havia crescut tort i s'estava destrossant a si mateix i destrossava al company del costat... Apa!! cirugia màxilofacial, amb punts i tot, però res, tot molt bé... ràpid i gens de mal (clar que jo sóc molt valenta jeje... )

USD ha dit...

el seny, de vegades, està sobrevalorat.
I la rauxa, també

Jordi ha dit...

Clindice: Ha sigut una llambregada fugaç a la dona pujada a l'escenari. Quan l'he vista per darrera, aquella forma de moure's m'ha recordat el vídeo que de vegades posen a l'APM de la Feliu i pam! ja tenim l'associació feta!

Elur: gràcies! Avui, però encara em fa mal i l'Espidifen va fent de el seu efecte mica en mica!
Tant de bo que sigui només de dicció, sí! Tant de bo!! Ho prego als quatre vents!!

Assumpta: si t'hi fixes a la foto, m'he tret aquella barba de vuit dies (no quatre, perquè en tinc molt poca) per trobar el mínim de similituds possibles amb el Rajoy. No em facis aixòooooo!! jejeje
Si a mi m'han de treure el queixal del seny, ja em poden dormir tot! Sóc molt mal pacient!

USD: Benvingut al blog! M'inclino més per la rauxa, però el seny, de vegades, s'ha de treure durant una quantitat de temps que et permeti dir-te que allò que vas a fer potser, només potser, et pot posar en problemes...

bajoqueta ha dit...

Tina Turner, Núria Feliu?? ves al metge ves jajajaja.
Si te fa mal pos fora, no? Que a vore que te pot passar si no te'l treus...

Fran ha dit...

Ànim Jordi, ja sabem que és un dels pitjors mals que es poden patir, també en he sigut víctima, però segur que passa aviat... i sinó... cirurgia!!!
Llàstima que no et pugui sentir parlar com en Rajoy... jajaja!

Jordi ha dit...

Bajoqueta: jo no regalo res que sigui meu. Definitivament me'l quedo per mi!! Amb el que ha costat que sortís! ;-)

Fran: gràcies! Tu em vols mal, eh!! jejeje Això del Rajoy...

Albert ha dit...

"No, los cerdos mastican; este engulle como un pato" (li diuen al Homer en un capítol dels Simpsons i se'm va quedar).

Que hi hagi sort amb el queixal.
Adéu!

Els del PiT ha dit...

Fes com jo quan tenia 20 anys: Els quatre de cop amb anestèsia total, una setmana ingressat, una tarda de dolor insuportable i uns dies més de galtes de Netol.
Clar que era un inconscient amb 20 anys...
Des de llavors estic com mon pare, sense seny (però a ell no li ha sortit mai).
Compte amb continuar menjant, el queixal et pot fer de centre de palanca, com en aquells troncs dels parcs infantils i se't pot desencaixar l'articulació com em va passar a mi queixalant un frankfurt (l'entrepà...).
Ànims campió, que dubto que per un de sol t'adormin sencer!
;-)

Núria Feliu? Noooo!!! Li veig més semblança amb en Cholo Sotil...

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Caram, si que t´afecta el dolor ;) Núria Feliu i Tina Turner, curiosa comparació, ja,ja.
Cap el dentista!
salutacions i sort.
sílvia

kweilan ha dit...

Que et milloris i recuperis la teua veu de sempre!

Jordi ha dit...

Albert: és veritat! Aquesta frase em sona molt! Vols dir que no és el que vol engreixar una llagosta??

Sergi: ara sí que m'has acabat de rematar: els 4 de cop i una desencaixada de dentadura!! snyiff, snyiff...

Silvia: estem tocats! Però la cosa sembla que millora, per sort!!

Kweilan: gràcies! Dic jo que se'm podria haver quedat la veu del Brat Pit (o la cara, més ben pensat...)

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeees Sergi!! jajaja pobre Jordi!! No li faci's cas, això de la mandíbula ho ha dit per espantar-te :-))

Els del PiT ha dit...

Juro i perjuro que el que he dit és cert, eh?
Que em caigui un llamp ara mateix si he dit una ment... Aaaai!
Ho sento, la meva dona m'ha espantat, que diu que ja és hora d'anar al llit...
Fa que no amb el cap...
No, que diu que és hora d'anar "a dormir"...
;-)

Jordi ha dit...

Assumpta: jo ja me n'he oblidat.

Sergi: espero que hagis dormit poc avui per la nit ;-)

Assumpta ha dit...

Cristina La medicació pel queixal és de les fortes... d'aquí la comparació Turner/Feliu...

Jordiiiiii Quin relat!! M'ha fet posar la pell de gallina!! M'ha emocionat! Escrius molt bé! però molt!

Assumpta ha dit...

Aclaració pels que no saben de què va la cosa: No em refereixo al relat del mal de queixal!!! Em refereixo al relat del blog de contes de la Bajoqueta!! jejeje

Jordi ha dit...

Cristina: gràcies pels ànims, però de moment me'l quedo per mi. No me'l trec!! Si és meu, és meu.
M'estic prenent l'Espidifen... jejeje

Assumpta: moltes gràcies pels afalacs!! Em poso vermell!!

òscar ha dit...

queixal i seny estan íntimament relacionats des dels orígens dels homínids. és una senyal d'alarma que el propi cos activa quan un està avorridament equilibrat.

stoichkov, poc abans de trepitjar un àrbitre, va tenir un sobtat dolor d'aquest entranyable queixal.
el mateix senyal va patir en cuní instants abans de colpejar la taula dels matins baladrant repetidament prou-prou-prou.

per tant, rovirenc amic jordi, estic gairebé convençut que ets a punt de trencar amb l'equilibri mitjançant ...
1) una trepitjada a vicente gran persona, millor professional.
2) un repetitiu colpeig a la taula del teu lloc de treball, pocs minuts abans de marxar, exigint a crits un prou-prou-prou.

jo, poc després de fer-me mal, solc prendre una tapeta de seitons i una copa de mascaró. és el meu espidifen!

Jordi ha dit...

Apreciat rovirenc arrebossat, només dir-te que gustosament duria a terme tant el punt 1) com el punt 2). I em quedaria més descansat...

Anònim ha dit...

Ara sí, que tinc un fill amb tot el seny.

Ja puc dormir tranquil•la.

mama