dijous, 13 de desembre de 2012

Operació Salvar al soldat Ryan (segona part i última).

... continuació del post del dimarts 11 de desembre de 2012.



L’home, que encara es trobava amb el procés a mig fer, li diu que sí, que hi ha algú allà, que què cony vol, que un en aquests moments de recolliment espiritual el que vol és tranquil·litat i concentració, sobretot concentració. Molta concentració. Tonelades de concentració. Li contesta la veu del més enllà dient que sí, que t’entenc, però és que m’he quedat tancat al lavabo. Mira, veus, tinc el pany a la mà.

Ah!, el pany a la mà, sí, em disculparàs però no ho puc veure, així que m’ho imaginaré.

Pots ajudar-me i obrir-me la porta, sisplau?

Eeeee... sí, d’això, ara,  però es que estic acabant de... deixa’m un moment que això si es fa amb presses no surt tot el bé que un voldria que sortís, ja m’entens. Són molts anys d’experiència.

Sí, sí, tu fes, tranquil.

I es va sentir de la paret del costat una tonada xiulada, d’aquelles que hom deixa anar per fer passar el temps més ràpid.

M’agradaria que fos sense música, pot ser? Així com en silenci. És que sinó no hi ha manera de concentrar-se!

Ah!, sí, perdó. Ja saps, els nervis d’estar aquí tancat i no veure la llum al final del túnel.

Finalment, quan l’home viril, d’una manera precipitada, va poder descarregar-se del pes que duia dintre seu, va acabar de completar la resta de passos (a saber: paper, pujada de pantalons, cadena i escombreta) i va obrir la porta per sortir a l’exterior. Va pensar que s’havia quedat descansat i que, caram, fet i fet, allò no olorava gaire bé. Ah! I que ja era hora de posar-se mans a l’obra i iniciar l’operació de rescat batejada de forma ràpida com “Operació Salvar al soldat Ryan”.

De sobte algú va fer entrada al lavabo i es va quedar mirant a l’home viril que va pensar que dos són companyia però tres són multitud. Aquell algú acabat d’entrar va ensumar i el va mirar amb ulls acusadors. Sentint-se acorralat, el protagonista amb veu d’histèria, va improvisar:

No s’acosti, hi ha algú tancat al lavabo.

I per donar-li més dramatisme encara va deixar anar:

I... pot ser que porti una bomba!

I mentre feia el gest d’alçar les celles assenyalant aquella porta tancada i portant-se el dit al nas per donar-li les culpes d’aquella ja insuportable pudor a aquella mena de presència estranya que hi havia tancat a l’altra banda de la porta, va accionar la maneta de la porta trencada i aquesta es va obrir deixant entreveure la figura d’un home amb galtes vermelles, dempeus, amb cara de sentir-se alliberat (pel que havia fet abans i perquè, a la fi!, ja no es veia passant la nit tancat entre quatre parets i un lavabo).

Gràcies, gràcies i mil gràcies!

I mostrant la maneta trencada a la seva mà dreta:

No sé com t’ho podré agrair!

Umm... doncs rentant-te les mans i, la propera (mirant al tercer home i portant-se la mà al nas), intenta que la cosa no se t’escapi de les mans. L’ambient és irrespirable!

I el nostre superheroi viril, aquell que no li tremolen les cames a l’hora d’ajudar als indefensos, aquell que per salvar vides humanes (com en aquell cas) no dubtaria mai a donar la seva a canvi, aquell que pot passejar-se amb el cap ben alt perquè la justícia és la seva millor amiga i ajudar el  proïsme el seu destí, va donar la volta, va sortir per la porta amb posat altiu, això sí, sense rentar-se les mans...


MORALITAT: algú ha vist algun superheroi rentar-se les mans alguna vegada?

15 comentaris:

El porquet ha dit...

Home, tenint en compte que n'hi ha que van amb els calçotets per fora... el que sigui per no rentar res!

pons007 ha dit...

basada en fets reals?

Jordi ha dit...

La higiene, El porquet, al final no ho és tot...

Evientment pons007! El que s'explica aquí sempre està basat en fets reals. De vegades un pèl exagerats per buscar el punt còmic, però tot és cert i ben cert!

sa lluna ha dit...

Els superherois no tenen temps per aquestes minúcies, i a més no s´embruten mai, ni fan olor, oi? :)

Bon dia!
Aferradetes.

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Els superherois... ni es renten, ni es despentinen, ni es fan mal fins que no arriba el senyor dolent.
I al lavabo, sembla que no n'hi havia cap, de senyor dolent, no? ;)

Jordi ha dit...

Ostres sa lluna, crec que no. Ja ho preguntaré al meu entorn més proper... :-)

Aquell home semblava fet de bona pasta Tu, jo i l'Otis. Llàstima que no vaig utilitzar la meva visió infraroja!

XeXu ha dit...

Primerament, ets un brut. Posaria la mà al foc que Peter Parker es rentava les mans, si no de què es picaria la Kirsten Dunst!

I després, a veure si no menges tanta paella, que estàs podrit per dins!

Yáiza ha dit...

Com un llum d'oli, Banyeres! Quant de temps, eeeeh! I ara que torno em trobo amb aquesta bilogia tant estranya que ens has fet. Ja saps que rentar-se les mans després d'anar al lavabo evita brots i epidèmies? És una qüestió de salut pública! Que vés a saber quins bitxos et ronden per dins a tu...

Assumpta ha dit...

Tots els súperherois es renten les mans quan surten de l'wc o, com a mínim, els catalans!!

On s'és vist això de no rentar-se les mans?? Oh, oh!!!

Màrius Domingo de Pedro ha dit...

A mi em va passar un fet real com el que relates...em va alliberar la mestressa del local.
Et puc assegurar que ets un heroi, en aquests casos.

Elfreelang ha dit...

no no he vist un super heroi rentant-se ni les dents!

Anònim ha dit...

I received extensive classeswith various line protocols, SNA/SDLC, ASYNC, BYSYNC line protocols. [url=http://www.ukdresshop.co.uk]A Line Wedding Dresses[/url]
[url=http://www.expeditionparkaca.com]canada goose jackets[/url] He lives on the cemetery grounds with his slow-witted assistant Gnaghi.
Okay, so in essence I agree with all of this, and now that I out of grad school and paying bills I practicing more what I preach. http://www.londongenuinepandora.com Delroy Wilson's superb "Dancing Mood" marked that transition. Aesthetic techniques,slightly like they all are medical-related treatments, are practically never minus these compact risks and pains and aches Normally,a lot of these are restricted to learn more about soreness and slight bruising at going to be the websites having to do with administration. Noel Streatfield was born in 1895 in Eastbourne, the second of six children of a family.
And if the weather is not so good, better not to carry your bag as much as possible or use water-proof bags instead.. [url=http://www.femmescanadagoose.com]canada goose[/url] Working long hours on hard jobs, six or even seven days a week, often in inner cities and minority neighborhoods, almost 70 to 75 percent of these newcomers turned to their ethnic Christian churches for practical needs of all kinds as well as spiritual rejuvenation and fraternal association, much as their predecessors had in Hawaii and California in the early decades of the century..
As it is a buying-selling agent, millions of dollars of handicrafts are now being exported all over the globe annually to gift shops, supermarkets, department stores, wholesalers, importers and distributors. Playing dress up, teaches little kids not only about style and color coordination but also professional appearance and public perceptions of clothing.. All the men who want to impress women must look for exotic collection of women's fashion accessories. [url=http://www.promkleidde.com/]mac duggal ball gown [/url]

Anònim ha dit...

Però vull dir-li que això és molt útil, gràcies per trobar el temps per escriure això.

Anònim ha dit...

If you desire to get a great deal from this article then you have to apply
such strategies to your won web site.

Also visit my page; custom landing page

Anònim ha dit...

Insteаd of playing games, take tіme to get to knoѡ
yourself and learn what you want out of a relationship.
When it hhas come to ԁisρlɑying riсh content on the web Flash was king.
If the game iss intended for ѕocial time management,
then it іs very rеcommendable to the young people.


Here is my page :: Disney City Girl Hack facebook