De ben sabut és que dintre d’un mateix corral no pot haver-hi dos galls. Si això ho extrapolem a una casa (quatre parets i un sostre), també passa el mateix. Dos galls no hi caben i sempre hi acaben havent-hi baralles. Però, què hi farem! És llei de vida...
És per això que avui he decidit acabar amb el problema d’arrel. De forma dràstica. Ja n’estic cansat! I què millor que agafar el brau per la banyes i plantar-hi cara? Doncs això és el que he fet. Així que m’he assentat, seriosament i els he mirat als ulls, als dos, i els he dit:
A veure, què són aquestes baralles constants? Però no veieu que així no anem en lloc? De fet, segur que heu sentit aquella frase de dos no es baralles si un no vol, no? Doncs? En tota bona casa hi ha unes normes que s’han de seguir, i sabeu de sobres quines són: respecte i convivència! Des del primer dia que vau entrar per aquesta porta (senyalo la porta de l’entrada de casa amb el dit índex de la mà dreta) que les coneixeu. Així que, per última vegada, per favor, feu un esforç i porteu-vos bé. No costa tant i és un bé per tots. I quan dic per tots no només em refereixo a vosaltres dos, sinó a tots quatre (englobo amb els braços l’Alba, ells dos i servidor).
Tu, (mirada cap a la meva esquerra) que portes més temps aquí, hauries de donar exemple als que acaben d’arribar. Has de ser més comprensiu i saber que ara has de tornar a compartir les coses, que no són totes només per tu. Compartir és viure i viure és estimar! Què pot haver-hi més maco? (1)
I tu, (mirada cap a la meva dreta) bé faries d’avenir-te més amb ell, d’intentar acostar-t’hi, conèixer-lo, ... Tu ets el nou i has d’assumir aquest paper.
I ara doneu-vos la mà via bluetooth i feu les paus, sisplau!
(1) Sí, ja sé, que el Barça li’n foti deu al Madrid al Bernabéu! Però això no val avui!
14 comentaris:
Ja només falta que es discuteixin ells, com si no n'hi hagués prou amb les persones humanes que no parem d'embolicar al troca. :) he, he, he... has fet molt ben fet... :D
Per cert ja tinc el meu poema ala banyera, vull dir al blog.
http://carmerosanas.blogspot.com/2012/06/poesia-la-banyera.html
Maquines presumides del dimoni. N'estàs taaaan enamorat. Si el que em sorprèn és que l'Alba no estigui gelosa... bé, això és perquè ella ja té el seu. Quan us veig tan tontets, amb Apple a tots plegats, tot i que he arribat a reconèixer que són les millors màquines que hi ha, que és cert, em venen ganes d'anar a cremar l'Apple Store...
Pensava que t'havies comprat dos gats o dos gossos... o un gos i un gat!! :-DDD
La veritat és que he visualitzat clarament les escenes, amb els moviments de cap, de braços, mirades i senyalaments amb el dit... El ells dos, mentrestant, amb el caparró abaixat, mirant al terra, no? ;-))
Ja han fet les paus? :-P
Jo ja no sé com dir q la única norma d'aquesta casa és "prohibit discutir, en tot cas dialoguem alt!!!
jo de tu els posaria a dormir juntets amb espelmes i música suau....potser s'acaben les baralles i a més tindràs iphonets.....
perquè suposo deus tenir la parelleta?
Un dia em van dir que el problema de la família Apple era que quan n'arribava un a casa, la família no parava de créixer! Veig que a casa vostra ja esteu de ple en aquest procés!
Jo vaig començar per l'ipod, vam passar al Mac, a l'iphone... mareta meva, ja no hi cabem!
Què tens dos iphone??????
Mama
vinc de la Bogarde i passo poema:
BANYERA A L'ERA
Rotunda era la que m'espera
i és que la era viscuda no és la que era
Banyera, grumets, banyera.
Nota de flaviol
gessamí i puniol
Pantera com banyera val per l'era.
ves per on fa dies que el meu portàtil i l'ipod no es volen ni veure
El meu no té aquests problemes, no hi ha competència a prop... Bé, sí. Ara quan torni a casa se les haurà de veure amb el 4S de mon pare, però no crec que això sigui un inconvenient! =P
Per cert, no els confoneu? Ja en podríeu haver agafat un de blanc!
Si és que aquests bitxos acaben formant part de la família, i tant, els alimentem, els acaronem, i mirem que no marxin de casa massa aviat (ni massa tard), llarga vida i harmonia als dos, als quatre!
Digues que sí Carme! Quan són petits se'ls ha de marcar el camí!! hehehe
Moltes gràcies pel teu poema!!
Jo, enamorat?? Per favor XeXu, quines coses dius!! Va, només et falta crear l'etiqueta #novullapple...
Noooo, Assumpta, ja he tingut gat i gos i no tornaré a caure en l'error! Els vaig tenir dominats en tot moment! De moment, des de la xerrada que es porten bé. Ha! Faltaria més!
Sí, alba, sí, tens tota la raó. Parlem alt. Potser una mica massa alt...
hahahaha què bo joan gasull, ifonets petitets!! I que formin una família i tot, amb llibre de família eh! Tot legal!!
Ostres, realment això és una invasió en tota regla El porquet!! I ja s'entenen entre ells??
Noooo Mama!! L'altre és de l'Alba!!
L'heu clavat L'ESPERIT D'ESNAOLA. Una poesia sincera, amb caràcter, de rima lliure i acompassada! No puc més que treure'm el barret davant vós! Gessamí i puniol, oh!
Tot passa per deixar les coses clares Elfreelang. Assenta't amb ells i parla'ls. Ja veuràs com arribareu a un acord!! :-)
Caram, caram, quin pare més moder Yáiza!! Al meu no el veig amb una trasto d'aquest.
No, no els confonem! El meu té carcassa del Barça. El de l'Alba encara no ha trobat cap que li agradi i el té nu, despullat, tal i com va venir al món (bé, de la botiga)...
Se'ls estima igual Gemma Sara! A més a més, tal i com estan les coses de dures avui en dia, millor tenir-los a casa que no fora!
gràcies Jordi, supos que ja saps que soc la branca naval i nassal del bogardisme.
et regalo la segona part del poema.
OSTRES EL BANY!
Perfumat i net soc marí
de destí llarg i afí
als Deus que m'assedeguen.
La banyera és el meu oceà,
navego manllevant el desfici
que m'assadega i romanc orb
a l'atzar del desencís.
felicitats Jordi per formar part de la familia del bogardisme del football-saloon, has quedat molt bé amb el Carmona-De Funes.
Publica un comentari a l'entrada