dissabte, 30 de juny del 2012

Les claus (primer acte).

Desgràcia! Desgràcia!

Què passa?

Les claus, que s’ha quedat a dintre! No sé què ha passat que...

(interiorment) No pot ser! ho sabia, sabia que algun dia acabaria passant. Tenia aquesta sospita. I jo ara aquí, amb el cotxe aparcat entre dos guals, carregat amb maleta, nevera i il·lusions, descapotat i apunt per fotre el camp de la calor enganxosa de Barcelona, cap a terres pirinenques, cap a les alenades d’aire fresc, i... (fi interiorment)

...i les claus s’han quedat a dintre, posades al pany.Així com per darrere.

Home, si és així com per darrere encara s’hi podrà fer així com alguna cosa...

Deixa’m les teves claus que provo si, amb una miraculosa mica, molta, massa de sort dona la puta casualitat que surten.

Ah! Sí, té, que jo estic acabant aquest llibre, no capítol, no pàgina, no paràgraf de “Les veus del Pamano” que em té terriblement enganxat, perquè t’he explicat que m’encanta com escriu aquest home? i ara em sap greu deixar a mitges al pobre Jaume Cabré, que sé que ho ha escrit des del cor per tots nosaltres i li sabria greu que el deixés a mitges. Perquè a mi, el que és a mi, no m’agrada que em deixin a mitges i...

Ella marxa, sense deixar-me acabar la frase. Se’n va, amb la faldilla onejant al vent, amb els blens de cabells movent-se al ritme de l’aire calent i les esperances, poques, dipositades en un manyoc de claus que no són seves i que ni tant sols tenen un clauer de propaganda per fer-les lluir, només una arandela de ferro, però que l’han de salvar de la mala estona que suposaria reconèixer que finalment, com tantes i tantes vegades l’havien advertit, es va deixar les claus a dintre. Oh, desgràcia, cruel destí, què refotudament que n’ets de despiatat! I avui, precisament avui!


Continuarà demà, si, suposo, ara mateix planifico el post...

8 comentaris:

MBosch ha dit...

Quina putada, Jordi! Per sort no m'ha passat mai. Bé, parlo de deixar-se la clau posada al pany per dins, que deixar-se les claus a casa quan no hi ha ningú que em pugui obrir em passa gairebé cada setmana i em quedo esperant com un idiota a l'entrada del bloc de pisos.

jpmerch ha dit...

Supose que ja està solucionat. Només desitjar-vos unes bones vacançes i recordar-te que quan en torneu, marxarem la resta. Siga dit sense mal rotllo, eh?

Assumpta ha dit...

JORDIIIIIIII!! Això no es fa, vull saber el finaaaaaal!! :-DDD

JPMERCH... No, xiquet, n'hi ha que no marxem :-(

Jordi ha dit...

Doncs tens sort si no t'ha passat MBosch. És una autèntica putada, sobretot al començament que et quedes amb una cara de tonto. Però bé, no t'explico el final encara...


Noooooo Jpmerch, que encara no marxem de vacances. Només de cap de setmana. Però allunyar-se de la calor barcelonina és una il·lusió molt gran!! Nosaltres, com tu, suposo, fins a l'agost...


Doncs, Assumpta, t'hauràs d'esperar al cinquè capítol...

Garbí24 ha dit...

tu no has vist que a les pelis amb una tarja de crèdit fan miracles....

Sílvia ha dit...

És una putada, Jordi!!! A mi em va passar un parell de vegades al pis que vivia abans i sort que era una planta baixa i em podia enfilar pel balcó... Espero que a hores d'ara ja ho tingueu solucionat i que pogueu enfilar camí. Salut!

Jordi ha dit...

La targeta de crèdit joan gasull de moment només l'utilitzo per pagar...


Doncs sí Sílvia! Jo volia saltar des del balcó del veí, però no em van deixar. Ja trobaràs la resposta en capítols successius... :-)

bajoqueta ha dit...

Espero que acabés bé! Quan passen coses així venen ganes de tenir una màquina per viatjar al passat i canviar el que hem fet malament :)

365 contes
Terra de llibres