dijous, 14 de juny de 2012

La clau està en el vuit.


Sí, sé que té nom de llibre. O potser també hagués quedat bé el títol de “L’Enigma del vuit”, o “El codi da vuitinci”, o qualsevol altre que inclogués aquest número. Ara que hi penso, de fet ja hi ha un llibre que es diu “El vuit”, de la Katherine Neville. Bé, seguim que sempre perdo el fil.

(pels que us heu perdut, com jo i la meva poca memòria, estàvem parlant del número vuit).

No, no és cap xifra templària, ni jueva ni cap història d’aquestes. La lectura d’aquest post no us portarà a ciutats espectaculars d’Estats Units, ni Sant Pere del Vaticà, ni hi ha helicòpters, ni exèrcits, ni trets, ni res d’això. Així que si continueu, heu de saber que esteu a punt de submergir-vos en la història més avorrida i tonta  increïble que mai hagueu llegit! I a més a més, com sempre, us garanteixo que està basat en fets reals.

El dia d’autos va ser el dimecres passat, sis de juny (dia mundialment conegut per sempre més com el 6-J o el dia en que Marcelinho Huertas va deixar amb un pam de nas als Madridistes amb el triple que va donar la victòria al Barça de bàsquet al primer partit de la final de Lliga). Es va produir el que feia temps, avisats amb antelació, succeiria. Li van robar l’iphoneaifon a l’Alba.

(arribats a aquest punt el departament de defuncions i esqueles de La Banyera us demana de genolls que, sisplau, interrompeu la lectura del post i feu un sentit minut de silenci.)

Sé que ara mateix se us ha caigut el món a sobre. No sou persones. Esteu entristits i algú fins hi tot ha anat a l’armari a posar-se roba negre pel tema del dol. Sé també que alguns de vosaltres ja heu engegat iniciatives per obrir comptes solidàries al meu nou per recaptar diners perquè aquesta pobra noia pugui tornar a estar comunicada amb el món exterior via aifon. Però bé, només us puc dir que la vida continua... i aquest post també.

Gràcies a l’assegurança del pis, ens han abonat l’import íntegre del telèfon. Ahir dimecres vam anar a la botiga d’Appel al bronx a la Maquinista i vam poder reparar el mal fet adquirint un nou telèfon. De tornada cap al metro de repent hi vaig caure.

Espera!

Què passa?

Ja ho tinc! No hi caus?

Doncs no! On he de caure?

Avui fa just vuit dies que et van robar el telèfon.

Ah!  e   I? o u

Doncs que va ser justament a les vuit de la tarda!

Ostres sí, és veritat!

De sobte em vaig aturar sobresaltat i vaig mirar al terra. Vaig ajupir-me observant atentament un objecte petit. Hi havia una burilla de cigar. Llavors vaig alçar el cap i vaig dir: 

Aquí han fumat.

I què té a veure això amb el que estaves parlant?

No sé, però se m’han despertat les ànsies detectivesques.

 Després de cinc o sis passes vaig continuar:

I el més fort de cas, saps quina hora és ara?

 No! Mai porto rellotge!

Doncs passen justament cinc minuts de les vuit de la tarda! I fa més o menys cinc minuts que hem adquirit l’aifon! Tot quadra!

Ostres sí, és veritat!

Després de sis o set passes més, vaig tornar a la càrrega:

Ep, ep, ep, ep!! Un moment. No veus que el cercle es tanca?

Quin cercle?

Doncs el cercle del vuit!

(cara d’esmaperduda... i de contenta, molt contenta per tornar a tenir aifon)

Recordes el comentari que vas fer-me quan vam entrar a la comissaria dels mossos d’esquadra a posar la denúncia?

No!

Sí, dona, sí. Quan vam entrar a la sala d’espera!

Ostres, ostres, ostres... no pot ser! Sí que ho recordo!! Vaig dir: això està molt... buit!

Veus com el cercle es tanca?

Creus que és una conxorxa d’alguna organització secreta o quelcom semblant?

La veritat és que ni ho sé, ni m’importa! Segurament deu ser una sobirana tonteria, ruqueria, estupidesa o com li vulguis dir. És a dir, una pèrdua de temps!

Llavors va ser quan la vaig agafar entre els meus braços i allà enmig del carrer, sense por a res ni a ningú, li vaig fer un petó de pel·lícula, però de les de Jolibut!!


NOTA: I vosaltres us preguntareu: i perquè això del petó? Doncs la veritat és que no va passar, però totes aquestes històries sempre acaben així!

NOTA 2: Sí, com a conseqüència d’això no vaig poder veure el partit on el Marcelinho Huertas va fer el triple de la seva vida. Estàvem a comissaria...

NOTA 3: Alba, la nota 2 la tinc guardada molt a dintre, que ho sàpigues!

15 comentaris:

pons007 ha dit...

anava a esperar-me a les 8 de la tarda per el comentari, però després he pensat que no m'enrecordaria...

Sílvia ha dit...

Que fort! Estava llegint el post i m'ha interromput el jefe amb no sé que d'un informe... i... he trigat a llegir-lo, en total, 8 minuts!!! Bueno, eren set però entre que escric el comentari i tot plegat, ja en seran 8. M'ha encantat la història, sobretot perquè té un final feliç :))

XeXu ha dit...

Sort que l'Alba posa una mica de senderi a l'assumpte, que redimonis importarà el 8!! Mentre tingui l'iPhone a la butxaca, no li vinguis amb històries!

joan gasull ha dit...

jo de tu hagués comprat vuit aifons que tal com esta el pati sempre hem de tenir de recanvi........ara a esperar cinqué partit. El fan a les vuit?

Assumpta ha dit...

Apostoflant!!!

Apostoflant!!

Apostoflant!!

Apostoflant!!

Apostoflant!!

Apostoflant!!

Apostoflant!!

Apostoflant!!









(vuit vegades, sí, sí...) :-DDD

Per cert... i ara anem al que és VERITABLEMENT IMPORTANT... li van robar la maquineta aquesta, però ella està bé? :-) No li va passar res?
Perquè a la meva marona una vegada un tarat per estirar-li la bossa, pobreta la va tirar per terra :-(
I uns anys enrere a la meva germana igual... i feia poc que l'havien operat del genoll!!

Clar que, segur que està bé :-)) sinó ho hauries explicat d'una altre manera :-)

Yáiza ha dit...

Aviam, Banyeres, Banyeres!!! Tota aquesta història per explicar d'esquitllentes el drama familiar que us va suposar l'abscència d'iPhone durant vuit dies!? Au, va, sigues sincer!! =P

Escolta, com ha anat el tema? Perquè a mi un cop em van pispar el mòbil i l'ipod, i per a què l'assegurança de la casa m'ho cobrís, vam haver-ho de denunciar com a robatori (que inclou violència o "forcejeo") i no com a furt, que és quan ni te n'adones... Per vosaltres era igual? Va ser robatori? Bé, potser no tens massa constància de com va anar la denúncia perquè pensaves en el partit, no? =P

helena arumi ha dit...

Per sort, l'Alba ja té l'aifon per comunicar-se, però el millor de tot i el més romàntic és el petó de jolibut que li vas fer. Això no té preu!

Assumpta ha dit...

Robatori inclou violència o intimidació sobre les persones però també violencia SOBRE LES COSES... per exemple, si l'aifon és al seient d'un cotxe i trenquen un vidre del cotxe, o et fan malbé la porta, ja seria robatori :-))

Assumpta, assesorament jurídic

:-))

nimue ha dit...

si dius aifon 8 vegades davant d'un mirall se t'apareix la prima de risc i et convida a berenar. Més mona ella... :P

Jordi ha dit...

Ja se sap pons007 que quan un es gran va perdent qualitats!


Veus, el vuit és el número màgic Sílvia! Tot està lligat a ell! No tindràs aifon, no?


Què equivocat que estàs XeXu!! Si l'Alba té mòbil és gràcies a la ruqueria del vuit!


El que no m'agrada del partit del dissabte joan gasull és que el fan a les 19h!! Si fos a les vuit segur que el guanyàvem! Ara millor que a les 22h com aquests darrers partits...


Està sana i estàlvia i donant molta guerra com sempre Assumpta! Això és l'important com dius! L'ensurt i ja està, que això no t'ho treu ningú.


Senyoreta Yáiza, a casa encara seguíem tenint un aifon, el meu, que per un mòdic preu li llogava a l'Alba. Els temps que corren són difícils i s'ha d'aprofitar per fer negoci...

Si em pases un mail t'ho explico... És que així en viu i en directe i públicament...


T'has descuidat de dir també helena arumi que per sort l'Alba també em té a mi! O es que tot el suport moral que li he hagut de donar dia rere dia no compte??? :-)


Tu jugues amb avantatge Assumpta!!! :-)

Jordi ha dit...

hahahaha molt bo nimue!! M'he fet un bon tip de riure. No ho provaré per si de cas... també se m'apareix el Rajoy! T'imagines? Uff, quin ensurt!!

Anònim ha dit...

Tenies d’haver sigut atrevit i fer-li 8 petons de pel•lícula.

La gent s’hagués aturat i el final us haguessin aplaudit i cridat “VISCA L’AMOR”

Mama

Clidice ha dit...

realment les teves dones no s'avorreixen eh! L'inspector Gadget en una banyera ^^

Levanah ha dit...

Com que només un petó??? Nooooo en calien 8... jo vigiliaria per si no has tancat bé el cercle...

penyabogarde ha dit...

El teu article ens remet directament als tirabuixos d'un rabí en estat de shock davant del lamentable mur de les lamentacions però...però avui hem xaronat 73 gols amb la maneta i el Tito s'estrena com un prodigi de la natura...mira, mira... i visca la teva banyera!