dijous, 28 de juny de 2012

Converses.

Tu què vols?

No, tu primer?

No, tu primer?

Segur?

Segur!

Bé, jo… d’això…

No ho saps?

Que sí, coi!

Va, canta…

Segur? Però cap enfora, eh?
Sí, sí!

Però ja saps que jo tinc aquell do que fa que operitzi totes les cançons i...

No, sisplau, només ho has de dir, normal, vull això, això, això i... ah! això!

D’acord, allà vaig. (so d’aclariment de gargamella)

Em fas por!

Va, dona, que no serà per tant...

Va, canta!

(amb la música de la Traviatta, just quan comença la tornada que tots coneixem) Vull perniiiiil, champinyoooons, tonyina i beicoooooon, i olives facides per sobre per donar colooooooor...

(tres aplaudiments, de l’estil plas, plas, plas!) Fantàstic, aquesta vegada t’has superat.

I tu, què hi vols?

Sí, ja m’està bé, tot això que has dit.

Va, doncs canta-m’ho, però innovant.

Vas bé, cirerer!

Bé, t’ho canvio perquè et quedi ben bona.

Tracte fet!


I així fou:

11 comentaris:

Carme ha dit...

Per una pizza així val la pena cantar el que sigui!!!!

Assumpta ha dit...

Nyam, nyam, nyam... quina pinta que té!!! Magnífica!! :-)))

joan gasull ha dit...

suposo que després de la pizza vareu tornar a cantar......de valent

XeXu ha dit...

En aquesta casa darrerament només es parla de menjar! Però a aquesta pizza m'hi apunto abans que a les tapes de l'altre dia. Aquesta sí que és d'autor... o millor dit... d'autora i de cantautor!

Levanah ha dit...

ostres fa poca estona que he sopat i ja torno a tenir gana...

Per cert ara si la pròxima iniciativa blogaire és cantar una cançó jo no participo... però si organitzes un tast de receptes casolanes com aquesta...

Yáiza ha dit...

JO VULL PIZZAAAAAA!!!! Des que sóc en aquest coi de país que quasi no les he tastat, només recordo haver-ne menjat un cop. UN COP en DEU MESOS!!! VULL PIZZA!!!!

Visita obligatòria al Taggliatella a partir de la setmana que ve!

Jordi ha dit...

Crec que Carme, paga la pena cantar i ballar!


Doncs ja no te'n puc oferir Assumpta, perquè va volar, literalment!


De valent joan gassull, alçats de la cadira i amb la gerra plena d'aigua voleiant-la al vent com si fóssim alemanys a les Rambles.


Ehh!! Que consti que aquesta pizza sí que és d'autor XeXu. I tant que és d'autora, i d'autora de les bones que l'Alba hi té molta traça amb això de la cuina.


hahahaha no estaria malament la iniciativa de tast blocaire de pizzes Levanah. Però llavors cadascú n'hauria de portar una... i cantar-ne els ingredients a la resta! :-)


Ostres, quin trauma Yáiza! Per déu, o no sé si seria capaç d'aguantar-ho! Ostres, a la Taggliatella ho fan tot moooolt bo i mooooolt gran! Amb mig plat de rissotto de ceps i gambes i mitja pizza de pernil i champinyons un ja va servit per tot el dia, gairebé... Mira-t'ho des d'una altra perspectiva: segur que t'has posat de creps fins a (anava dir la paraula on l'esquena perd el nom i que de fet, segons l'Alba és on s'acumulen totes aquestes coses...) dalt!

Sílvia ha dit...

hahah, té molt bona pinta i sona molt bé! Quins gourmets que esteu fets, vosaltres...

Gemma Sara ha dit...

Ei, sí que té bona pinta, nosaltres n'hem fet un parell de vegades, és molt divertit treballar la massa, això sí, ens manca la part operística... això no pot pas ésser....

MBosch ha dit...

Ei, a casa també en fem d'aquesta pizza així quadrada i casolana. (He dit "fem" però hauria d'haver dit "fa" perquè el cuiner expert és el meu pare.) Queda molt bona.

Jordi ha dit...

Ella, ella, Sílvia, ella és una gran gourmet! O serà gourmeta?


Per la part operística Gemma Sara, s'ha de tenir un do, com el meu... :-) Ara, fer-ho amb una criatura també ha de ser moooolt divertit!!


L'important de fer la pizza MBosch és no fer-la, vull dir, menjar-la, que fer-la porta massa feina... :-)