dimarts, 26 de juny del 2012

D’inauguració... d’autor.


El departament d’inauguracions de la Banyera (amb parella inclosa) va ser convidat a la inauguració d’un nou lloc de tapes d’autor al born de Barcelona anomenat 10’s (el deu, pronunciat en anglès). Ah! Insensats!  No sabeu què heu fet! Heu invocat a la combinació demoníaca de les paraules màgiques la suma de les quals produeix un plaer indescriptible (i que no són Magnum Doblechocolate): menjar gratis. Pam! Assistència segura. No us preocupeu, obriu les portes i prepareu-vos que hi vaig directe. Tingueu les neveres ben proveïdes, les begudes ben fresques i els cambrers ben en forma per anar traient safates i més safates plenes de manduca pels convidats a la festa.

A la porta d’entrada del lloc ens demanen els noms, miren la llista i... endavant ja podeu passar que sou molt benvinguts.  Només posar els peus dintre del local, copa de copa de vi o de cava al canto, què prefereix? Cava sisplau, que el vi em  puja, gràcies. De res, aquí té. I cap a dintre, al final del passadís, i falta gent. El restaurant no estava gaire ple. Eren tres quarts de vuit i el menjar encara no es prodigava gaire, però pel poc que vaig veure, ja em vaig dir Jordi, avui passaràs gana perquè, mira què ets especial amb el menjar!, no t’agradarà gairebé res. En vol? Què és? Piruleta de iogurt amb caviar? Eeeee... d’això.... passo paraula piruleta!
Després van venir més plats estil... sis-plau-em-pot-dir-què-cony-és-això-per-què-no-en-tinc-ni-piiiiiiiip-idea?
Això és meló amb pernil, primer el pernil, després el meló i després es beu el contingut de la copa. Ah! Bé, gràcies, d’això sí que en vull. Posi-me’n tots un.

La veritat és que no era la meva nit, però la cosa es va arreglar amb l’aparició dels clàssic xocos, això sí, d’autor, que vaig pensar que a d’altres restaurants també eren igual i, per tant, algú ens estava enganyant: o als altres llocs també eren tapes d’autor o l’autor que en havia convidat a la inauguració no ho era tant, d’autor.
Li comento a l’Alba que amb les tapes tant ridícules (tastets, segons la seva experiència culinària, que n’és molta), doncs que amb aquests tastets, servidor es quedarà amb gana, perquè ja saps que sóc molt de menjar i que, paraules textuals, “espera’t un moment que vaig a veure si trinco una coca-cola”, perquè això, a les inauguracions, s’ha de dir així. Perquè a una inauguració vas a deixar-t’hi la vida, a fer-te amb tot el que puguis, amb un únic objectiu: sortir amb l’estómac ple a rebentar i, a poder ser, comentant/exagerant amb la persona que sempre se’n va a la mateixa hora que tu i que sortiu alhora per la porta i que no us coneixeu, la quantitat indecent de plats i begudes que ara mateix t’estan fent la vida impossible a dintre la panxa i que seran les causant que avui per la nit et costi agafar el son.

Finalment aconseguim agafar un bon lloc, al costat de la porta de la cuina on fan la seva aparició efímera els cambrers amb les safates plenes de menjar. Efímera perquè tant bon punt surten, ja han de tornar a entrar perquè la safata s’ha buidat en un tres i no res. Vaja, el visto y no visto dels castellans. Allà, ah companys! comença l’operació arrassar-ho tot (la batejo en aquell moment i consensuo el nom amb l’Alba). No és que hagi menjat gaire, però la mena de braves d’autor i el peixet fregit d’autor no estan malament:
Però acordem, per unanimitat que, espera, que vaig a veure si en trinco una altre (de coca-cola), torno i acabem d’acordar allò que havia quedat pendent abans d'anar a trincar la beguda: sortint d’aquí...

En breu, si pot ser, bé, quan m’acabi el gintonic que és gratis i s’ha d’aprofitar i està boníssim
Perquè segur que també és d’autor!
Doncs a mi no m’ho ha semblat perquè l’home que me l’ha servit vestia de manera normal.

...anirem a fer unes tapes de veritat, que no siguin d’autor.

Dit i fet, i per postres va tocar:

P.D.: Totes, absolutament totes les fotos són d'autor! Paraula!

18 comentaris:

Sílvia ha dit...

Sort que acabo de fer un dinar d'autora (jo mateixa)i estic ben tipa que si no se'm faria la boca aigua. Mmm... quina bona pinta que té tot. I explicat amb tanta gràcia només em vénen ganes d'anar-hi!!!

Sergi ha dit...

Home, no has dit el nom del restaurant! M'interessaria saber-lo... per no posar-hi mai els peus, és clar. Molt autor i el que tu vulguis, però a mi no m'agrada passar gana. Qualsevol lloc refinat que t'obligui a fer parada al McDonald's en sortir, per mi ja se'l poden confitar. Això sí, amb confitura d'autor, eh.

Assumpta ha dit...

Acabo de dinar i ja tinc gana!! :-))

Ho vull tastar tot, la piruleta de iogurt inclosa hehehe... ara bé, de xocos, patates i peixet en vull moltes racions, mooooltes :-DD

Drapaire de mots ha dit...

Doncs no fan gens de mala cara tots aquests "pica-pica" :d.
Ara et diré que amb la presentació del meló i pernil al primer cop d'ull m'ha semblat un fesol amb alguna guarnició :O .
Amb tot i això estic d'acord amb en Xexu, per molta cuina d'autor si després has de parar en un "pallasso" no cal posar-hi el peu.

Bona tarda i Bon profit quan sigui l'hora. : ))

Clidice ha dit...

Això dels "xocos" m'ha desinflat una mica, però la piruleta té molta gràcia! :P Ara, el final, el millor :P

Jordi ha dit...

Et podria dir Silvia que està al C/Marquès de l'Argentera, davant de l'estació del Nord. Si hi vas, ja explicaràs com és això de menjar sense tastets...


Que sí XeXu, que sí que l'he dit. Es diu 10's, però el deu dit en anglès, Ten's!! Qui ha dit que el McDonald's no és menjar d'autor? Algú el deu fer, no?


Oh! Com estaven de bons Assumpta els xocos, les patates i els peixets. Llàsmique que les racions eren tant petites!! Si m'hi tornen a convidar t'hi porto de parella (amb permís de l'Alba)!! hahaha


No, si mala cara no fa Drapaire de mots. El que passa que no has de ser tiquis-miquis amb el tema del menjar.

Realment el meló amb pernil estava ben aconseguit, ara, el suc de la copa no em va agradar gens!

Gràcies igualment!


Et diré Clidice que canvio el pes de tot el que vaig menjar abans per l'equivalent en quilograms de gelat de xocolata!!

Assumpta ha dit...

Albaaaaaaaaa sigues bonaaaa!!! Em pot portar de parella, de veritat que no sóc gens perillosa!! :-DDD

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Home, mira, les quantitats són molt "d'autor", però tot fa bona pinta, no?

:)

penyabogarde ha dit...

Has tornar a tocar el cel amb el dits. La teva prestació al costat del Carmona De Funes és sensacional. Ja saps que ets el nou totem del bogardisme?
Tenim tota mena de personal, fins i tot navegants d'aigua salada, però un navegant de banyera supera totes les previsions. Tornes a ser clau en el darrer post. Enhorabona.

nimue ha dit...

jo sóc vegetariana talibana i no menjo ni carn ni peix així que no pintaria res en un lloc com aquest! Espero que em continuaràs parlant a pesar de tot... ains...

Anònim ha dit...

la cuina d'autor està molt bé, sempre i quan hagis berenat abans es clar...

Sergi ha dit...

Ai sí, sí, demano disculpes. Quan t'he llegit la resposta he pensat que ja ho havia llegit en el post. Però és clar, és tan llarg que hom oblida el que ha llegit al principi!

alba ha dit...

Assumpta, cap problema, tot teu sempre que el necessitis ( i vulgui)!!!

Garbí24 ha dit...

ai aquest home.....sempre s'ha d'anar amb una barra de pa al bolso en aquests llocs

Assumpta ha dit...

Gràcies, ALBA!! ;-)) Algun dia que hi hagi teca, te'l demano... a més, com ell té moltes "rareses" amb el menjar, no caldrà patir, que ja m'ho menjaré tot jo :-DDDD

penyabogarde ha dit...

Jordi, a banda de dir-te el que ja t'hem dit abans en relacio al teu lideratge bogardià, cal dir que gastronòmicament estas fet un crack xat! Enhorabona!

jpmerch ha dit...

Però, és que no ho enteneu?

El que és d'autor no són els menjars, són els platerets.

Jordi ha dit...

Mirant més a baix Assumpta, sembla que tinc via lliure...


Sí, sí Tu, jo i l'Otis, bona pinta feia i el que m'agradava estava molt bo. Ara... vaig passar gana!!


Moltes gràcies penyabogarde. Sento el retard al passar pel bloc, però altres obligacions (no barcelonistes ni de quadrats màgics) m'han tingut apartat. Reverències de nou per tots vosaltres, no m'ho mereixo!


I tant que sí nimue, com vols que et retiri la paraula?? Ara, quan me n'assabenti d'algun restaurant d'autor vegetarià, t'ho faig saber!


Doncs sí, pons007, i aquest va ser el meu gran error!


Tens raó XeXu, m'he extès massa amb la llargària, però és que hi havia moltes coses gracioses que explicar! Em perdones?? :-)


Oh alba, als teus peus!!


I sinó joan gasull, arreplego pa d'on sigui! Per cert, en aquest local no vaig veure cap tipus de pa, ni d'autor ni de no autor.


hahaha molt bona Jpmerch! No hi havia caigut!!