dissabte, 2 de juny de 2012

Heroicitats

Permeteu-me cridar-ho als quatre vents i fer-me autobombo, perquè quan un fa una cosa ben feta, s’ha de presumir. Prepareu-vos, que aquí vaig: ESTIC ORGULLÓS DE MI MATEIX!!. Sé que dit així pot sonar un pèl massa... umm... egocèntric? Sí, va, deixem-ho en egocèntric. Potser, parlant en argot futbolístic, Cristianoronaldejo una mica massa. Bé, i a mi què! Segurament em teniu enveja perquè sóc guapo, ric i jugo molt bé a futbol. Vull dir que sóc guapo i ric. Vull dir que sóc guapo. Vull dir... L’important és que em sento cofoi perquè he aconseguit fer una cosa que molts de vosaltres no heu aconseguit mai a les vostres vides. Ha! Que què és? Ho voleu saber, colla de curiosos i xafarders? Doncs... Trrrrrrrrrr (so de timbals).... Trrrrrrr (més so de timbals).... Trrrrrr (so del veí del costat que està fent un forat a la paret amb la taladradora) .... Tatxaaaaan!! He acabat la tinta d’un bolígraf BIC naranjaescribefinoBICcristalescribenormalDosescriturasaelegirBIC-BIC-BIC-BIC-BIC!!!

Què, com se us ha quedat el cos? Esteu al·lucinant en colors, oi que sí? Ei tu, sí, sí, tu, aquell que s’ha caigut al terra de l’emoció. Sisplau, que algú l’ajudi a tornar-se a asseure a la cadira. Gràcies! Ja podem prosseguir...

Que alcin la mà aquells valents que n’hagin gastat un sencer a la seva vida!! Us reto!! Va! Tu? Potser has estat tu? Què, quantes mans veig aixecades? Cap!!! Hahahahaha I sabeu per què? Perquè és gairebé impossible acabar-ne la tinta! Sempre es perden, o s’assequen, o te’ls deixes oblidats a la taula del company o queden arraconats al sota de tot del calaix i si-te-visto-no-macuerdo.

I com que segur que per aquests móns hi ha algun incrèdul (i no miro al XeXu), aquí va una fotografia del cos del delicte:

I una prova de que el cos del delicte no escriu ni gota:


Què, ara sí que em creieu, eh? Ah, un consell: no proveu de fer-ho a les vostres cases. És perillós!

23 comentaris:

XeXu ha dit...

Ahir mateix vaig acabar els meus dos bolis de la feina, el negre i el blau. Els vaig haver de canviar els dos en un període de minuts de diferència. Són el número... tendeix a infinit que acabo. Va, torna-ho a provar Banyeres, tu pots fer-ho millor.

XeXu ha dit...

Me'n descuidava. Quan has dit que havies fet una cosa que ningú més havia fet he pensat en la trail aquella de 80km... això s'assembla més a una cosa impossible per la majoria...

Yáiza ha dit...

Hahahaha, Jordi, estàs com un llum d'oli. Escolta, si tu ets un desastre amb memòria de peix bullit que no saps què fas amb els teus bolis bic i per això mai no els acabes... no ens posis a tots dins del mateix sac!!! Jo també n'he acabat alguns, tot i que gasto pocs bics normals. He acabat molts més Pilot d'aquells de tinta normal (no de gel, ni de punta fina), i he acabat cartutxos dels bolis recarregables (els de inoxcrom) i cartutxos de tinta de plomes (molt fàcil), molts, molts falsos bolis BIC del Makro, que són súper barats, van molt bé, però s'acaben de seguida.
Però abans d'acabar, deixa'm que et digui la gran veritat dels bolis BIC. No es perden: TE'LS ROBEN! (a l'hospital hi ha un infinit tràfic de bolis, ara mateix en tinc un a la butxaca de la bata que vaig trobar per allà abandonat... muahahaha! Està a mitges. L'acabaré?!)

zel ha dit...

Osti, amb perdó, jo com a mestra he gastat un munt de bolis!!!! Però mai vermells, els odio!

joan gasull ha dit...

per acabar- ho d'arrodonir ara hauries de probar de tornar-lo omplir......això ja seria una proesa

El porquet ha dit...

No està malament, no... però jo crec que et puc igualar... jo vaig esgotar fins que no en va quedar ni una engruna... una goma d'esborrar dels bolis Replay! Què, què, què... flipes en colors, eh?

Alba ha dit...

hahahah!!! Ja veus Jordi que hi ha gent que se t'ha adelentat!! Jo reconec que n'he perdut molts de bolis BIC, però després si els he recuperat els xuclo la tinta fins al final!

Al tanto amb els lladregots de bolis!!!

Yáiza ha dit...

Més difícil era acabar una goma d'aquelles Milan, quadrades... s'esmicolaven, en prestaves o perdies els bocins, i al final, desapareixia sense deixar rastre abans que l'acabessis...

Jordi ha dit...

Sí, sí, tot són paraules XeXu que se les emporta el vent. La Banyera vol proves fefacents com les que jo he aportat: fotografies certificades davant de notari! Que tots us ompliu la boca i després resulta que res de res!!

El trail de 80 km de París és una bagatel·la comparat amb això del bolígraf BIC... :-)


Ah! Una altra valenta que s'omple la boca dient que n'ha acabat molts. Yáiza, proves, vull proves concloents. Sinó, per mi, és com si no n'haguéssiu acabat cap!

Tràfic de bolis BIC? Ja és últim que em quedava per sentir! A França deuen anar molt buscats pel que veig.
O sigui que allà quan t'atraquen pel carrer no et demanen els diners sinó els bolis BIC???

Ah!, com li dic al Porquet més a baix, les gomes MILAN no desapareixien, sempre n'hi havia un a classe que se les menjava!! Aquest era el secret!!


Jo també odiava que el color vermell a les correccions dels exàmens que feien servir els professors. Zel, crec que hauries d'iniciar una campanya contra aquest color entre el professorat. Fes-ho pels alumnes, sisplau!!


Segurament utilitzaria la coneguda argúcia, joan gasull, de treure per baix la part gastada i posar-ne una que estigui plena. Val això? És a dir, un recanvi, com vulgarment es diu...


Flipar en colors, el porquet, és poc. Sempre recordaré aquell alumne que hi havia a les classes que es menjava les gomes MILAN amb gust a nata. No em diguis que a la teva classe no n'hi havia un??


Ostres Alba, entre tots m'esteu ensorrant! Jo que em pensava que havia fet quelcom heroïc i resulta que no... apuff!!!

helena arumi ha dit...

Des de la meva perspectiva: SÍ és una HEROÏCITAT acabar un boli BIC! Jo, mai no ho he aconseguit. També és que no suporto el tacte del boli damunt el paper, no llisca. M'agraden les plomes i els pilots retoladors.

Fas molt bé demanat proves.

He rigut molt després del so de timbals, en desvetllar la proesa aconseguida!

Felicitats campió! :D

Jordi ha dit...

(reverència)
Abans de tot, però donar-te la benvinguda al blog helena arumi.

Les proves són importants, i tant! Aquí hi ha milhomes dient que ho han fet i en realitat, res de res. Que el repte que he aconseguit és un senyor repte, encara que alguns el vulguin menystenir.

Jo sóc més de bolígraf, més que res perquè les plomes i les taques de tinta no ens portem gaire bé...

Assumpta ha dit...

Ostres, quin riure, JORDI!! La foto amb el paper amb les ratllades sense res escrit és boníssima :-DD

I el boli una mica mossegat, eh?... No molt, però una mica mossegat :-))

Recordo que a l'escola hi havia que els duia completament trencats per darrera de mossegats que estaven!!

Jo no diré que n'he acabat un munt perquè, sincerament, estic bastant d'acord amb tu en que moltes vegades els passa alguna cosa rara abans de poder-los acabar (i quan, de cop, comencen a deixar molta tinta i fan taques i els has de tirar perquè ho empastifen tot?) També són bolis que tenen força tendència a perdre's o a ser robats (cert el que diu la YÁIZA... "Ai, que em pots deixar un boli?" i ja l'has vist prou perquè a tothom li fa vergonya "reclamar" un boli BIC... pobres bolis BIC)...

Ara bé, algun sí que he pogut acabar eh? ;-))

Siiiiiiii jo també recordo que a classe hi havia qui mossegava les gomes d'esborrar, aquelles MILAN!! :-DDD

Montse ha dit...

A mi el que m'ha corprès és veure que gairebé no està mastegat: no res, s'endevinen quatre queixaladetes i prou. Ensenyaré la foto al nano gran perquè vegi que és possible escriure sense triturar-los (quan penso en la passsssta que m'he gastat en ortodòncia!).

Jordi ha dit...

Tot s'ha de demostrar, Assumpta, sinó em diuen mentider!! I jo he aportat proves fefaents i concloents!!

Home, els bolis BIC sempre s'han de mossegar! Et diré, però, que crec que els bolis BIC al llargs dels hans han evolucionat en robustesa. Són més forts!

Doncs si n'has pogut acabar un, tu també ets una heroïna! Ara, la propera, ja saps, a demostrar-ho fent un post, que les paraules se les emporta el vent!! :)

No només mossegava les gomes MILAN, sinó que se les menjava!!


T'he de reconèixer Montse que abans, quan era més petit, els mossegava més. Suposo que és perquè anava a escola i tenia el bolígraf tota l'estona a la mà i com que les classes deurien ser avorrides, doncs apa, mossega que mossegaràs! Ara, que si diuen que menjar pastanaga va bé per les dents, mossegar els bolis BIC també, no?

Jpmerch ha dit...

Increïble! Espectacular! Jo això no ho havia vist mai. Ara, també és veritat que tampoc no havia vist mai el boli Bic d'un català. I com diu en Joan Gasull, vas a intentar recarregar-lo?

Jordi ha dit...

Crec que la segona prova de foc Jpmerch, la deixaré per un altre valent. Això del recanvi no va amb mi ni amb les rodes del cotxe ho intentaria...

Miss Yuste ha dit...

Jo això ho vaig aconseguir el març passat, hahahahaha!

De fet quedava un sospir de tinta i la gent em preguntava: Quan penses comprar-ne altre, eh? Que costen 40 cèntims!

I jo deia: Quan s'acabe.

El cas és que va deixar de pintar un dia. I jo vaig quedar satisfeta de mi mateixa, sé com et sents!

Una abraçada!

Levanah ha dit...

Una proesa tots els que han acoseguit acabar-ne algun i tant!

Jo només vaig aconseguir-ho un cop i va durar una setmana, no perquè copiés a mà el Quixot no... perquè vaig picar-me amb el meu germà a veure qui l'acabava abans! I si senyors enlloc d'escoltar a classe aquella setmana vaig passar-la pintant gargots a fulles i fulles d'una llibreta (a estones li donava el relleu al company del costat que va col·laborar amb la causa)...
La resta doncs perduts, robats, mossegats o utilitzats per apuntar amb la punta del compàs les taules de multiplicar...

Ostras ara semblo al meu avi explicant historietes!

Jordi ha dit...

M'ha fet riure molt la teva anècdota Levanah! Competició de qui l'acaba abans. Una pregunta tonta: quan deu durar un boli? Vull dir, per quantes paraules dona?

Ah! Jo també havia desarmat el boli BIC i l'havia utilitzat per tirar boletes al company del costat!

Levanah ha dit...

Paraules no se però per a gargots molts!
Els bolígrafs tenen una relació inversament proporcional amb el que duren i el que pagues per ells... (exceptuant aqui els que venen als "xinos" que en dos clics passen de ser boli a puzzle)

Jordi ha dit...

He de reconèixer que Levanah que jo també he caigut i he comprat bolígrafs als "xinos". Quan l'he intentat reconstruir m'han sobrat peces...

Yáiza ha dit...

Pel que fa el tema dels bolis robats, l'altre dia vaig sentir els meus companys de l'hospital que comentaven que a una altra companya (que no estava present) si li demanes que et deixi el boli un segon et respon (en francès, clar) "No, no te'l deixo, que si comencem així, no acabem mai". Així, ras i curt. En francès la frase tenia molta més gràcia, s'ha de dir!

Jordi ha dit...

Aquesta dona té les idees clares Yáiza: acabem amb l'expoli dels bolis BIC!