divendres, 26 de novembre del 2010

Fundació Soñar despierto.

Treballo en una empresa que aposta per la solidaritat. Fa temps em vaig apuntar a la iniciativa que cada mes et treuen uns tres euros de la nòmina i els entreguen a Cáritas. A part, l’empresa com a tal també fa alguna donació dels beneficis i engega campanyes entre els empleats per la recollida de menjar quan cal.

Doncs l’última campanya a la que ens han animat a participar és a la de ser reis mags d’orient per un dia en favor de la fundació Soñar despierto. Consisteix en que un nen escriu una carta als reis demanant una regal. Llavors, aquesta carta se li assigna a algú que participi en aquesta campanya. La carta que m’ha tocat a mi és:

acompanyada d’un bonic dibuix:

Hi ha una norma que diu que el regal no pot superar els 40 euros. Però és clar, com que el que demanava el nen puja molt més (no volia regalar-li cap samarreta d’aquestes no oficials que venen a les Rambles), doncs li he comprat la oficial a la botiga del Barça:

Però no li he estampat ni el nom ni el número, que la cosa pujava bastant més i només amb la samarreta ja m’havia passat bastant del preu límit.

Avui no ha estat un post divertit, sinó solidari. M’ha vingut de gust compartir amb vosaltres aquesta iniciativa. Qui sap, potser algú l’any vinent s’anima a participar-hi... Ser solidari omple, què voleu que us digui. Ajudar als que més ho necessiten i fer que el dia de reis pels nens que no tenen regals sigui màgic, no té preu.

16 comentaris:

Jordi ha dit...

Quina iniciativa tan bonica, Jordi. La felicitat d'un nen no es pot pagar amb diners i el teu gest segur que tocarà la fibra d'alguns, com jo per exemple. Sincerament, et felicito per aquest gest.

Clidice ha dit...

Repartir el que tenim amb els que no tenen és una iniciativa que t'honora. Segurament que l'Omar serà molt feliç amb la seva samarreta :)

Assumpta ha dit...

Ostres, JORDI, recordava perfectament que havies explicat això de la col·laboració mensual amb CÀRITAS i ja em va arribar al cor!!

Però ara això de la samarreta uaaaau!! Ets un sol... bé, què dic un sol? El que dic és que per l'Omar seràs, de veritat, el seu súper-heroi, el seu Mag particular!

Gràcies per compartir-ho!! :-)))

kweilan ha dit...

L'Omar estarà supercontent.

Garbí24 ha dit...

Potser no és veurà, però aquest nen portarà a la samarreta el 10, el número més escaient a qui li fa el regal.
Xapó Jordi....

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Es fantàstic el que has fet per aquest nen!!. Un dia t'ho trobaràs recompensat amb escreix. Com a voluntari de Càritas, també m'agrada el que tu i la teva empresa feu per aquells que més ho necessiten. Hi han moltes institucions, associacions i ONG, a les que podem ajudar. És igual per quina o quines ens decidim. El fet és el mateix.

Anònim ha dit...

Bravo Jordi,

Per fer feliç a l’Omar. Una molt bona acció.

Almenys espero que a tu et vagi millor que a mi amb això de la solidaritat.

Molts petons,

Mama

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Conec aquesta associació per un de la feina que hi col·labora. El regal que has fet, no podia ser més encertat!

Ferran Porta ha dit...

No puc estar més d'acord: "ser solidari omple". Qui no sap donar, no sap què es perd.

Aplaudiments.

Jordi ha dit...

Jordi: Gràcies company! Entre tots hem de mirar de fer un món una mica més just, que és del que es tracta.

Clidice: Espero que sí, que ho sigui i molt. I que cregui amb el Reis!

Assumpta: mira, m'ha fet il·lusió fer un post diferent dels que faig sempre. I més ara que ve Nadal i si això anima a algú a participar en alguna campanya, doncs millor!

kweilan: sí!!

garbi24: gràcies! I mira, si li serveix per tenir una nova il·lusió a la vida, benvingut!

Josep Lluis: L'important és fer el gest i contribuir a ajudar a aquesta pobre gent, que no en té cap mena de culpa.

Mama: hahahaha sí, home, sí, però s'ha de mirar sempre amb qui s'és solidari!

Albert B. i R.: home, no podia tocar-me cap regal més significatiu per mi que aquest!

Ferran: Aplaudiments també per la teva frase.

rits ha dit...

Segur que l'Omar no oblidarà mai aquest regal!

Un post no potser divertit però que si genera un somirure!!!
molt sentit i preciós!

Jordi ha dit...

rits moltes gràcies. Tu també m'has fet esboçar un somriure amb el comentari.

Agnès Setrill. ha dit...

Que maco que ets! :-)))))))))))

sànset i utnoa ha dit...

És fantàstic això que has fet!
Espero que cap nen dels CRAES es quedi sense regal, gràcies a aquesta iniciativa.

Petó

Utnoa

_MeiA_ ha dit...

Un 10 Jordi. Em trec el barret, m'has emocionat i tot.

Aquesta iniciativa no la coneixia jo, està molt bé. A més, aquest nen és d'un CRAE, i pobrets estan faltats de carinyo, de familia i desemparats de tot.

En el meu camp de treball també tracto amb persones amb algun tipus de problema i aquesta proposta me l'apunto! ui tant com si!