dimarts, 30 de novembre del 2010

Obra mestra.

Senyores, senyors! Nens i nenes! Grans i petits! Benvinguts al teatre. Al teatre de les il·lusions. Al teatre del futbol. Al teatre més gran del món. Un teatre on la pilota i el bon joc són els protagonistes. O potser no és un teatre? Potser és un circ? Amb malabaristes, equilibristes, domadors de feres encabritades i... pallassos dels bons, dels que fan riure molt (no cal que us digui per qui va, no?). Bé, és igual, tornem al nostre teatre. M’agrada més. Teatro del bueno, que deia aquell. En aquest teatre ahir es va representar l’obra magna de les obres magnes que es fan i es desfan. L’obra mestra de les obres mestres. En el nostre peculiar escenari situat al Liceu del futbol, hi veiem una immensa catifa de gespa verda sobre la qual es mouen (els millors) vint-i-dos actors (uns actuen i els altres ho intenten, però això ha de quedar entre nosaltres. O potser és que ho fan tant bé que sembla que ho facin malament?). En la nostra peculiar obra de teatre hi ha davanters centres que segons deien havien costat molts diners i no marcaven gols, els fan a parells; on el millor futbolista del món no cal que aparegui perquè la resta d’actors ho fan tant bé, que ja n’hi ha més que suficient; on el malvat més malvat no s’atreveix a sortir del seu cau malgrat que els espectadors li ho demanen; on, en definitiva, el bé, com gairebé sempre, acaba triomfant sobre el mal, on els humils guanyen als prepotents, on Abel pot amb Caín, on la cantera venç a la cartera, on el joc net s’imposa al joc brut. Entreu, veniu tots aquells que vulgueu veure gols, espectacle i bon joc per part dels bons (que no ho semblaven tant, segons els altres). Ah! I empentes, entrades molt lletges i cops de colze a traïció fruit de no saber encaixar una merescuda derrota. Benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum!

Parlant d’empentes, i deixant les metàfores teatrals a part, què lleig el gest d’aquell que no diré el nom. Quines males maneres. Quin poc respecte pel rival. Quin no saber perdre. En definitiva, quin fàstic de persona (ja em perdonareu!). Es que diria coses encara més fortes i no vull. Em fa tanta ràbia, tanta mania! Per molt bo que sigui, per molt bé al futbol que jugui, mai, mai de la vida m’agradaria tenir-lo al meu equip. Aquest no és el nostre estil, el nostre segell, la nostra identitat. Però bé, tornem al que anàvem, a l’empenta. Què me’n dieu de la reacció dels nostres? Encara ara se’m posa la pell de gallina com van anar tots a protegir al Profeta, al gurú d’aquest esport tant bell (quan juga el Barça). Això, estimat innombrable, a casa nostre no pots venir a fer-ho. Als nostres no se’ls toca, ho hauries de saber. Si una milionèsima part dels euros que tens guardats al banc els tinguessis al teu cervell de nen malcriat, segurament no ho hauries fet, perquè sabries encaixar les derrotes.

Estic molt content, cofoi, feliç, immensament alliberat. Sé que la nostra filosofia és la bona, perquè ja s’ha demostrat durant tres anys consecutius. Sé que per res del món voldria ser del Madrid. Mai. Sé com vull guanyar, com m’agrada guanyar, i és d’aquesta manera com ho hem fet avui, amb aquest joc, amb aquesta pressió, amb aquests rondos. Tinc clar que, com pensen allà, no tot s’hi val per guanyar. Les trampes i les argúcies no m’agraden, perquè sempre t’acaben tornant com un bumerang, com els hi ha passat avui. Ah!! Però també sé com no vull perdre, i és amb les maneres que ha demostrat aquest Madrid. Cada vegada me n’adono que tant important saber guanyar com saber perdre. Les maneres mai s’han de perdre, perquè avui et toca a tu i demà em tocarà a mi.

Res, que me’n vaig a l’IKEA avui per la tarda. Algú vol venir? És que ja no em queden lleixes a casa per posar els DVDs de les humiliacions del Barça al Madrid.

LA BANYERA REPLICA A MOU.
Mou, Mou, Mou... Avui te l’has menjat amb patates i al forn, eh? Que no et sents humiliat? Ai, ara sí que veig que no hi entens de futbol. Perquè si sabessis una mica de què va, sabries que això, pels merengues (i per qualsevol aficionat al futbol), és la pitjor derrota que poden patir. És un símbol de temps passats. De temps que tornen, potser? És veritat que vas dir que si perdíeu al Camp Nou, l’endemà seria dimarts. Sí, tens raó. Molta raó. Però hi ha dimarts i dimarts. I quin dimarts avui! Gràcies per regalar-nos aquest dimarts tant fantàstic!

I diràs, ho sé, que heu acabat jugant contra deu, com sempre dius que passa. Però Mou, planteja-t’ho, que per alguna cosa serà, no? O és que avui el teu MOUdrid no hagués merescut acabar amb vuit o nou jugadors sobre el terreny de joc? Penso amb el cop de colze de Carvalho, amb l’empenta de CR7 a Pep. Quin mal perdre que teniu.

Per cert, sé que des de la banqueta no ho vas veure, però tant el primer com el segon gol del Villa, anaven amb dedicatòria. I saps qui era el destinatari? El que passa que aquí en tenim de formes. Tu anaves per Milà fa un parell de mesos amb els tres dits aixecats mostrant el triplet que vas fer la temporada passada a tots els aficionats de l’etern rival. Aquí, però, els nostres futbolistes no fan aquestes coses. Perquè són d’una altra pasta.

Ara ja m’acomiado, però amb la mà ben oberta, per mostrar-te de nou els cinc gols que et vam marcar.

ANÈCDOTES DEL CLÀSSIC.
CR7, en declaracions a la Banyera: “Al final no nos han podido marcar ocho”. Però bé, el resultat ha estat més a prop del vuit que del zero.

Casillas no va poder fer declaracions perquè només acabar el partit li van donar tres vàliums per tranquil·litzar-lo. A la resta de jugadors, una biodramina perquè estaven marejats de tant anar darrera de la pilota.

Al final del partit, Iturralde González va entrar al vestidor del Madrid amb la pilota perquè almenys poguessin tocar-la.

Només acabar el partit, la UNESCO, en reunió extraordinària, va nomenar el joc del Barça com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

PASSATEMPS DE LA BANYERA.
Omple el buit amb la paraula més escaient per la frase:
Avui el Barça ha fet un partit ________________.

Jo em quedo amb apostoflant, i vosaltres?

21 comentaris:

Anònim ha dit...

... un partit màgic!!!!

Carme R. ha dit...

un partit de CINC estrelles!!! que grans que son!

òscar ha dit...

Al cartell que anuncia l'obra mestra hi apareixen, en un gegantí primer plà, els jovenívols rostres de Cristiano Ronaldo i Sergio Ramos.

CR7, a l'esquerra, amb llur cabell engominat atorgant-li un aire felí que fa tremolar la selva. Amb aquella mirada d'estar tant i tant satisfet de coneixe's a si mateix.

A la dreta Sergio Ramos cercant amb la mirada l'horitzó de Turquia on es troba el seu estilista Guti.

Damunt les dues cares, en Arial cos 78 i emprant Word Art, unes lletres anuncien "Dos tontos muy tontos"

Jordi ha dit...

Anònim: màgic de debò!

Carme R.: Cinc estrelles que n'haguessin pogut estar sis o set... o vuit!

Òscar: hahaha boníssim!! Només faltava l'Angel Cristo al cartell!

Assumpta ha dit...

Hehehehe quina crònica JORDI!! Sembla que estem eufòrics, eh? :-))

En aquesta vida no es pot anar de xulo... i la filosofia madridista és la pitjor que hi ha... Encara recordo aquell "les vamos a chorrear" abans del partit del Liverpool... o aquest "a ver si nos meten ocho a nosotros" del Cristianito Ronaldito... Els n'hem fet CINC, però amb una superioritat tan aclaparadora que és com si fossin QUINZE.

Bona la decisió de l'UNESCO!! :-DD

A veure, a veure...

AVUI EL BARÇA HA FET UN PARTIT IMPRESSIONANT!!!

Jordi ha dit...

Assumpta no es pot presumir abans ni treure pit quan no has fet res. I segons Guardiola, quan ho has fet (com ahir), gaudir-ho una mica i seguir endavant.

I M P R E S I O N A N T ! ! ! !

rits ha dit...

esperava la teva crònica!! genial!!! com el partit d'ahir i el somriure que portem tots els culers avui!!!!

Anònim ha dit...

Han sortit humiliats del nostre estadi. Tota una lliçó de com jugar a futbol, els van donar ahir. Val la pena recordar-ho i gaudir d'aquests moments mentre duri!

neus ha dit...

GuèiMOUver deien avui pel twitter! jejejejejejejjeje

què t'he de dir jo Jordi?! encara em dura l'alegria! va ser un futbol tan preciós! tan deliciós! i els altres tan poca cosa, tan destralers com sempre. Tot el món ho va veure. Tot el món va veure com de covard és Mourinho que no va sortir de la banqueta per quasi res, només pels canvis. Tot el món va veure com CR9 desaprofita el talent futbolístic que té en pos del seu mal caràcter egocèntric i fastigós.

Nosaltres tenim els millors jugadors del món. El millor equip del món. El millor futbol del món. Ho tenim tot, som més que afortunats.

Visca el Barça!

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Genial el teu article, Jordi, com sempre! He "disfrutat" molt llegint-lo. Quantes veritats tant ben explicades!!.:DD. Visca el Barça i Visca Catalunya!!

Garbí24 ha dit...

Ha fet un partit ROnDO, en un obra de teatre on hem gaudit de comedia blaugrana i drama blanc.
El que més greu em sap es que hem tornat un pobre Casillas impotent a la pobre Carbonero. Aconseguirà aixecar-li la moral....

Ferran Porta ha dit...

I suposo que l'Ibra deu seguir pensant que Guardiola és "un filòsof", oi? Hehe, què caxondo, el nòrdic...

... i què patètic el portuguès aquest, quin crack.

Jo no vaig veure el partit però el vaig anar seguint per la ràdio i pel 3cat24.cat; quina emoció permanent!

Eloy ha dit...

un partit COLLONUT.
Jordi, passa'm una MOU 5 estrelles xDDDDD

Anònim ha dit...

Mou-R.Madrid,

És el xulo que castiguen

Sense fer cap gol en el “Camp Nou”

Per ser tan fuleros, envejosos, violents

Que no saben el que és companyarisme

Que no saben perdre............

Xapo per el teu escrit del partit.

Mama

Sergi ha dit...

No hi puc posar cap paraula en aquest 'fill the gaps', perquè cap seria suficient per descriure el que vam veure, en el meu cas, en un pub escocès de prop del centre d'Edinburgh.

Es va demostrar que hi ha un equip que sap jugar com a tal, que ho tenen molt estudiat, i que per si no fos poc, saben què vol dir un partit així i es deixen la pell perquè estimen el Barça com la seva vida, nens que han crescut veient els Barça - Madrid de molts anys i que segurament han vist com molts cops ens humiliaven, amb tota la impotència, i amb tota la rauxa que et dóna viure això des de fora. Però ara són a dins, juguen junts, i només volen una cosa, aixafar el Madrid. Ahir el planter del barça va destrossar la plantilla més cara de la història.

I quan dic que els van destrossar, no exagero, perquè també es va demostrar que hi ha una trepa de fatxendes que cobren molts diners i que la toquen molt bé, però que són tan creguts i tan mercenaris que no els cal respectar al rival, però que si no els posen davant equips de nyigui-nyogui ho passen francament malament. Guanyar a tots els equips de la lliga espanyola per golejada no té res d'especial perquè són extremadament dolents. Però si quan t'enfrontes a l'únic rival real que tens te'n fot 5 en un bany total i complet, potser que t'ho facis mirar. Si el Barça hagués guanyat 1 a 0 podríem dir que els dos són candidats i tenen opcions. 5 a 0 no deixa dubtes, per més que ens vulguin fer creure. I després passarà el que passarà, que és molt difícil mantenir la concentració quan jugues contra equips petits i te la poden fotre. Però el món acaba de veure que hi ha un equip superior, que juga en una altra lliga. I aquest és el Barça.

Cristiano Ronaldo és un retardat mental, amb perdó pels pobres disminuïts psíquics que no es mereixen tal comparació. Sense embuts, es mereix un tret al cap, tant de bo l'atropelli un autobús... diverses vegades. Jo sortiria a celebrar-ho. El que va fer a Guardiola no té nom, i encara ens ho venen com que Guardiola li allunya la pilota. I només va ser això, eh? És subnormal, pobret. Però bé, com tu destaques, Iniesta va a rebentar el puto Cristiano per haver tocat el míster, tot i que li treu un cap sencer, i com que encara es posa tonto amb l'Iniesta, ve el seu gran amic Valdés, que serà el que sigui, cadascú pot opinar el que vulgui, però sé de prou bona tinta que és un paio molt normal, molt seu, però molt centrat, i com que Iniesta és realment un amic per ell, estic segur que matava per ell. I a mi si em ve Valdés a cantar-me les quaranta, em sembla que em farien pudor els calçotets... en CRpolles no duraria ni un round. Perquè ens quedaríem sense porter de per vida per la sanció, però m'hagués agradat veure-ho.

Ho sento, estic violent. Però des d'aquí demano la lapidació pública del desgraciat aquest. I un parell d'hòsties ben donades a Ramos i a Carvalho com a mínim. Ja en pensaré d'altres que segur que ho mereixen.

Si us plau, algú em pot dir què va declarar Mourinho, que això sí que no ho vaig poder veure?

Jordi ha dit...

rits: gràcies per esperar-la i gràcies al Barça per fer-nos somriure en dies que de vegades és complicat!

Albert B. i R.: Crec que aquest partit l'haurien de posar a les escoles per ensenyar als nens com s'ha de guanyar i com no s'ha de perdre, malgrat que t'humiliïn.

Elur: hahaha, aquesta no l'havia sentit encara! Bona, bona!

Tot el món va veure la manera com s'ha de guanyar i com no s'ha de predre. I tot el món va saber, per fi, les diferències entre ser del Barça i ser dle Madrid.

Visca el Barça!

Josep Lluís: gràcies de tot cor! Visca, visca!

garbi24: Sí, sí, em sap greu per ell. Ahir només acabar el partit ho vaig dir. Es que els culés també tenim el nostre cor!

Ferran: Crec que fa oposicions diàries per aparèixer a "El club de la comèdia".

Patètic? Et quedes curt...

Allà a Berlín no veuen el Barça?? Home, que s'ho facin mirar!! ;-)

Eloy: hehehe allà va, ben fresqueta!

Mama: gràcies! S'ha de saber perdre sempre!

XeXu: Què tal es veu un partit a Edinburgh? Podries fer un post per tal de que ens en fem una idea!! De si són molt fanàtics, etc...

Exacte! Això escrivia en algun bloc ahir. La principal diferència (a banda del joc) és que el Barça té com a mínim 8 jugadors a l'onze titular que senten els colors i el Madrid com a molt en té 3, i un és el porter que poc pot fer. Hi havia jugador com l'Ozil, el Di Maria, Khedira etc, que era el seu primer derbi i el partit els anava una mica gran. Van anar més de turisme que no pas a jugar i l'ambient els va acollonir.

El Madrid quan s'ha hagut d'enfrontar al millor equip de la Lliga (i del món per extensió) ha vist que són tant infinitament inferiors que no tenen res a fer. Com dius, el nivell de la lliga espanyola és dolentíssim, traient dos equips comptats. Les estrelles blanques són uns abusa-enanos que deiem, però que quan han de treure pit amb equips en teoria d'igual nivell es caguen.

Com he gaudit llegit el paràgraf del Cristianín. Oh!! Molt bo!! És el típic nen mimat que quan les coses no li surten bé s'enrabia. Ah!! I no sap perdre i mai en sabrà perquè el seu ego és tant gran i creu que és tant bo, que no accepta veure que hi ha algú millor que ell. I s'ha de fer fotre, perquè Messi li dona cinquanta mil voltes al portuguès.

Va dir que no era una humiliació i que la derrota era fàcil de digerir, principalment perquè no havien tingut cap opció en cap moment de guanyar el partit. El que et dic, no en té ni idea de futbol. Precisament per tots aquests arguments que ha dit, ha estat una humiliació en tota regla. S'ho hauria de fer mirar això. Un altre que no sap perdre i mai en sabrà. Ara guanyar sí que en sap, sí. I fer-se veure quan ho fa també. És un provocador nat. El podríem incloure a la lapidació??

pati di fusa ha dit...

brillant crònica, jordi! va ser ben bé tal com ho expliques. vaig xalar taaaaaaaaant!!! i no, no puc omplir els punts perquè allò va ser ART en majúscules, i l'art no es pot explicar en paraules: es viu, se sent.

VISCA EL BARÇA!!! gràcies per brindar-nos aquesta meravella de futbol! i gràcies per fer-nos sentir orgullosos de ser d'aquest equip! :)

Jordi ha dit...

Amén, pati di fusa, amén! A R T en majúscules!

Sergi ha dit...

En Mourinho es mereix ser lapidat per moltes coses, però no per aquestes declaracions. És el que ha de dir un entrenador que surt derrotat així, no pot dir que el Barça els ha passat per sobre i que el seu equip és inferior, no pot dir que entrena una colla de dropos. Com segurament molts cops no pensa el que diu, però es veu obligat a dir-ho pel bé de la moral de l'equip. O potser penses que en Guardiola és tan 'majíssimo' com sembla. Quan juguem contra l'Almeria també pensa que són un equip de barri, però sap que ha de convèncer els seus jugadors de que els andalusos són uns candidats clars al tron europeu. Són maneres diferents de motivar, i als dos els sol funcionar amb els seus equips, que són de naturalesa diferent. Ara, quan s'enfronten, n'hi ha uns que són un equip, i a més un equip d'estrelles, i els altres que són només uns estrellats. I aquí sobren les paraules.

Esther del Campo ha dit...

No m'esperava jo la victòria del Barça. Bé, no és perquè no hi cregui, que la seva filosofia i treball en equip no és d'aquest món, sinó perquè en l'entrevista pòstuma del pop Paul concedida a la Banyera no en va dir res ;)

Avui (abans d'ahir) el Barça va fer un partit d'aquells pocs -no en tenia jo constància- que fins i tot fan que les patates braves del bar es quedin fredes i abandonades de lo atents i entregats que estavem tots mirant el Gol TV... :)

sànset i utnoa ha dit...

Sort que el bo de l'Iturralde els va portar la pilota al vestidor. I després encara es queixen d'aquest tio. Quin bon cor i quina mala vista perquè que acabessin amb més de 9 jugadors si que és un miracle...

I que bé que ens ho vam passar!
i que bé que ens ho passarem!


Gràcies CR!
Gràcies Ramos!
Gràcies Valdano!
Gràcies Floren!
Gràcies Mou!

Una maneta d'agraïments per tots vosaltres!

*Sànset