Protagonista a Varekai.

Ostres, ostres, ostres… acabo d’arribar de veure l’espectacle Varekai del Cirque du Soleil i… uff… d’això… m’ha passat allò que sempre penses que mai et passarà a tu, que sempre veus que li passa algú que, com a molt està dos cadires més enllà d’on estàs tu assentat. La cosa ha anat de la següent manera: teníem els dos seients just al mig d’on s’acabava el passadís central. Ha sortit un mag (en versió còmica) a l’escenari acompanyat d’una ajudant també molt còmica, grosseta, rossa (estil Ofelia del Mortadelo i Filemó). Feien molta gràcia, la veritat. En un moment donat, la noia ha baixat de l’escenari, ha enfilat escales amunt saludant als que estaven a banda i banda i patapam! qui li quedava just davant d’on s’acabava el passadís? A qui ha mirat amb cara de “em vols acompanyar a l’escenari”? Doncs sí, al senyor Banyera, que de pas sigui dit, es volia fondre allà al mig.

Però bé, crec que m’he sortit amb nota i he estat distès. Ells m’anaven dient el que havia de fer en veu baixa i jo obeïa.

Aquí us deixo el vídeo que he trobat al youtube de la part del mag. Les diferències? Doncs que el mag no anava vestit d’hindú, sinó de mag i que a mi, abans de sortir de les cortines per última vegada m’han posat una perruca rossa i un vestit igual al de l’ajudant còmica. Si voleu veure com ha anat la meva actuació, només cal que aneu al minut quatre amb trenta segons d’aquest vídeo. Ah!! El que surto no sóc jo, eh! sinó un altra víctima que van enganxar en una altra actuació.