Despistat.

Hom sempre m’ha dit que sóc despistat. De fet els meus pares sempre m’ho deien: “Tens el cap a quarts de quinze!”. O “Un dia et deixaràs el cap!”. Home, no us penseu ara que sóc d’aquells que quan veu una mosca passar se la queda mirant embadalit i pot quedar-se hores i hores veient com vola. Tampoc això! És veritat, però, i l’Alba pot donar-hi fe, que moltes vegades em reprèn amb aquella típica frase (de dona) que fa més o menys així: “Però si ja t’ho vaig dir!” o “Ja t’ho vaig explicar l’altre dia!”. Sí, pot ser, però no me’n recordo. Fet i fet potser no presto atenció a les coses. O no tinc memòria de la que s’anomena recent, que és per l’opció que m’inclino, ja que sóc capaç de recordar coses de fa molts i molts anys. De vegades passo per llocs i després em comenten que si he vist tal cosa a tal lloc (on he passat) i els dic que no, que no m’hi he fixat. Bé, és igual, accepto l’etiqueta de despistat.

Però jo sempre em pregunto quan veig notícies com aquesta:

on coi estava jo quan van escollir voluntaris per fer l’estudi?

Ara, que si t’ho penses bé, la notícia diu que la vida s’allarga com a conseqüència de que el cor bombeja més sang i millora la circulació. Segurament, afegeixo, degut a l’excitació. Llavors, ai las!, estem salvats. Veure jugar el Barça també fa augmentar l’excitació. Juguen tant bé! Fan tant goig! Ara, que per si de cas, que es prepari l’Alba, que els meus deu minuts al dia de medicina diària a partir d’ara no me’ls traurà ningú! Bé, per si de cas, em guardo el vídeo del 5-0 al Madrid per si algun dia no pot ser...