dijous, 9 de desembre del 2010

Hi ha vida sense el GPS?

El departament d’investigació de La Banyera es va plantejar fa temps un gran repte. Aquest era respondre a la següent pregunta que molts de vosaltres segur que us heu fet: hi ha vida sense el GPS? O el que és el mateix: és possible arribar al lloc de destí com ho feien els nostres avantpassats, de manera rudimentària i sense emprar la tecnologia digital? Repte complicat, sí. O molt complicat, si em permeteu la gosadia.

Quan ens vam plantejar el repte, vam fixar la premissa de sortir fora de les nostres fronteres. Per fer-ho encara més difícil. Per incrementar el grau de dificultat. Deixar enrere Catalunya per fixar el nostre destí a França. La ruta escollida, per diversos motius, va ser Esterri d’Àneu – Saint Gaudens. Acollonant, oi? Arriscat, veritat? Gairebé impossible, a que sí? Així que arribat el dia, un dissabte, vam llevar-nos d’hora amb l’emoció i els nervis d’un nen petit el dia de reis. Vam engegar el cotxe, vam desitjar-nos sort i vam arrencar plens d’esperances i d’il·lusió.

Aquí van les conclusions d’aquesta aventura, o experiment (estil revista “Muy interesante”), o com vulgueu anomenar-ho:
- PUNT 1: és possible. Ho vam aconseguir.
- PUNT 2: durant el recorregut vam trobar tot un seguit de senyals de ferro acabades en fletxa, dintre de les quals hi ha escrits noms de ciutats que et van guiant cap al lloc on vas anar. És important, però, tenir clar on vas, perquè fins que no estàs a prop del poble destí, no veus el seu nom dintre de les senyals.
- PUNT 3: No intenteu fer aquest experiment vosaltres amb els vostres cotxes. A nosaltres ens va sortir bé com ens podia haver sortit malament i ara podríem estar perduts en la immensitat d’un cosmos d’autopistes i carreteres locals i provincials sense saber com sortir-ne. Cas que ho decidiu fer, és molt recomanable que contracteu els serveis d’un expert.

Així doncs, prova superada!

NOTA: Aquest experiment el vam posar en pràctica. És ben cert. Paraula de Banyera. El que no us he explicat és que dos dissabtes abans havíem fet el mateix recorregut utilitzant un GPS.

13 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Nosaltres abans de tenir GPS tiràvem de viamichelin impresa en blanc i negre. Tenia el seu toc de gràcia, perquè semblàvem un equip de rally amb pilot i copilot fins dalt de papers.

Ara, no ho torneu a fer. Diuen que molts han fet cap a Mordor per jugar-se la vida tontament.

*Sànset*

Garbí24 ha dit...

I tant que existeix vida sense GPS...el que passa és que és tan còmode i va tant bé. De totes maneres sempre porto a sobre un mapa de la zona on anem.....que aquestes maquinetes de vegades fan el trapella.
Una cosa que ens va molt be a nosaltres del GPS es posar-li les coordenades extretes del Google earth del lloc en concret que vols visitar o el lloc on hi ha un aparcament si es tracta de una gran ciutat.

alba ha dit...

Jo ho corroboro, aquell dia estava tant nerviosa que una mica més i em torno a enganxar al tabac, afortunadament ho vam aconseguir!!!

Jordi ha dit...

Sànset: No hi ha res més complicat que seguir les instruccions de la guia campsa. Bé, sí, guanyar un partit al Barça.

MOUdor fa por! Hi ha un dolent molt dolent!

garbi24: ostres, això ho vam fer aquest estiu amb els hotels que vam reservar via internet. Allà et veien les coordenades exactes de latitud i longitud i anava perfecte!

alba: plegats, plegats ho vam aconseguir. Treball d'equip!

Sergi ha dit...

Que tramposos... no hi ha collons de fer-ho sense ajuda prèvia! A veure si us atreviu i sou prou valents. Jo de l'Alba compraria tres cartrons...

Assumpta ha dit...

Què vol dir GPS? :-))

Jordi ha dit...

XeXu: No, no n'hi ha, ja t'ho dic jo. Que vols que torni a enganxar-se ara que ho ha deixat?? Home!! Que li ha costat molt!

Assumpta: Gran (a)Parell Situador!! Crec... ;-)

Esther del Campo ha dit...

Recordo un dia que havia d'anar a Prades a fer un repor i jo no en tenia ni idea de com anar-hi. Em van deixar un fantàstic tom-tom i des de Tarragona ciutat, som-hi! Vaig tardar... tres hores en arribar? Em va portar per uns penya-segats... i amb el meu cotxe i els seus 15 anys ho vam passar fatal!!! Després, a la baixada, vaig descobrir que hi havia una carretera nova de trinca.

I tant que existeix vida sense els GPS!!!!

Anònim ha dit...

On hi hagi un mapa de carreteres... la darrera vegada que vam utilitzar un GPS per Suisa, ens vaq enviar a la fi del món i ens va fer perdre una hora ben bona.

Jordi ha dit...

Esther: hahaha ostres, vols dir que no et va voler gastar una broma?? Si es que ho són molt de la broma els tom-toms... Veig que amb el teu cas, sí que n'hi ha...

Noa: Ostres... a mi no m'ha passat mai, de veritat. És clar que jo tampoc sé mai on vaig... Podria ser que sí que m'hagués passat i com que no me n'entero...

Ferran Porta ha dit...

Jo també era del club d'en Sànset! M'imprimia la ruta de viamichelin.com (també en blanc i negre!) i tira que te vas. Vaig ser reticent al GPS... i ara em fotria una mandra horrorosa fer la "meva" ruta per excel.lència, travessant Europa, sense ell.

Visquen les tecnologies!

Jordi ha dit...

Ferran, que visquin si ens fan la vida més fàcil!

bajoqueta ha dit...

jajaja què valents!

Terra de llibres