La Banyera replica a Mou (edició especial).

Mou, Mou, Mou... Sé que vius en el teu propi món, la teva pròpia realitat. Una realitat deformada, en veritat, on només estàs tu i els teus. Però ja t’està bé. Quan he sentit aquestes declaracions que has fet per la televisió, m’han entrat ganes de replicar-te. No m’he pogut esperar al partit de demà. Per això aquesta edició especial de La Banyera replica a Mou.

Mou, Mou, Mou... que la gent et té enveja? No et confonguis! No posaré en dubte que la teva àvia sigui una persona molt sàvia. No voldria pas. Ara, que d’enveja no te’n tenim cap. Ningú t’enveja la teva manera de ser, ans al contrari. No voldríem ser prepotents ni enviar missatges enverinats cada vegada que parlem. Ens agrada anar amb la bona educació per davant i, a poder ser, amb un somriure d’orella a orella. Lluir sempre una cara de pomes agres no és bo per la salut. De veritat, fes-t’ho mirar.

Mou, Mou, Mou... no serà que, des de la teva deformitat amb la que mires la vida, ets tu qui tens enveja de la resta? Sinó, a què ve tant parlar del Barça? A què ve tant ficar-se amb la resta? A què ve tant rencor? A què ve tanta mala llet?

Mou, Mou, Mou... que sàpigues que el reglament és igual per tots. El que passa és que la resta no fa trampes i no es dedica a desprestigiar i a insultar ningú. Per això només te l’apliquen a tu. Ara, què ben pensat, tens raó que el reglament no és igual per tots. Ara què li dono voltes, com pot tenir la mateixa sanció la targeta vermella del Piquè fa dos o tres jornades que la targeta vermella al Sergio Ramos per l’entrada a Messi, la manotada al Puyol i l’empenta al Xavi? Pensa-hi. Reflexiona-hi. Des de la teva visió deformada, és clar!

M’acomiado ja, que marxo. Records a la teva àvia, Mou.