Lladres legals?

Ahir vam anar a la formació que es feia pels voluntaris de La marató de TV3. L’any passat vam gaudir d’aquesta experiència i aquest any hem decidit repetir. Fins aquí, bé. La trobada era a La casa del mar, a sota de tot del Paral·lel, tocant al port. Com anàvem amb temps i portàvem estona voltant, vam decidir prendre alguna cosa per les Rambles. Una botella d’aigua per ella i una coca-cola per mi. Dir que la coca-cola era Pepsi i, per més desesperació meva, de màquina. Era una trista copa de cervesa d’Estrella Damm, però de les petites. Quan vam demanar el compte, vaig mirar l’import amb ulls esbatanats. Set euros amb cinquanta cèntims. Sí, sí, no ho torneu a llegir. Us ho posaré amb número, com si fos un taló, perquè no hi hagi cap mena de dubte: #7,50# euros (i amb els coixinets i tot perquè ningú no pugui escriure imports davant). Em va sortir de dintre la reacció de cridar a la senyora que ens havia portat la nota i li vaig dir alçant la copa on m’havien servit la Pepsi: “M’esteu cobrant quatre euros això? Ho trobo un robatori! Que els hi cobreu als guiris ho trobo fins a cert punt bé, però que ens ho cobreu als d’aquí...”. La noia es va disculpar dient que ella només era la caixera i minuts més tard, va tornar de parlar amb l’encarregat i amb una nota nova de cinc euros amb quaranta cèntims. Car, però acceptable.

I jo em pregunto, aquesta gent se’ls pot acusar de lladres legals??