Avui, si quan els aficionats de l’Espanyol es llevin descobreixen que tenen la cara pintada, que no es preocupin. És per culpa del partit d’ahir, que finalment no van ser ells (eh, Osvaldo?) els que 
ens van pintar la cara, sinó nosaltres. I cinc vegades. Una darrera l’altre. Un gol, dos, tres, quatre... fins el tant desitjat cinquè. La maneta! I és que, quan aprendreu que al Barça no se’l pot picar? Sou uns ingenus tots els que parleu abans d’hora. Els que utilitzeu les paraules una mica altisonants. Els que aneu de fatxendes. Els que no respecteu al Barça. Els que, en definitiva, no voleu adonar-vos que el Barça és millor que tots els equips als que es pugui enfrontar. Tenim una màquina de “matar” perfectament engrassada per apallissar els rivals. I si, a més a més, aquest rival es diu Madrid o es diu Espanyol i, a més a més, ens provoca i ens desafia abans d’hora, doncs el resultat ja se sap: maneta de gols i que passi el següent. Eh! És un consell només. Queda un partit de tornada. Vosaltres sabreu... Amb el Barça has de jugar amb humilitat.
No vaig veure el partit, per pena meva (ui, ara m’ha recordat allò que va dir el CR7 quan li va fer aquella entrada al Busquets jugant amb Portugal). Estava participant en una edició de 6 hores d’atletisme pro Marató de TV3. Però el vaig escoltar, això sí. Així que no sé si van jugar
molt bé, excel•lentment bé o meravellosament bé. Us ho deixo per vosaltres, perquè m’ho expliqueu. Avui pel matí, amb el mal que em feien les cames d’estar tanta estona donant voltes a una pista d’atletisme (un total de cinquanta quilòmetres clavats), he vist els gols al 3/24. Ja n’he tingut prou. He xalat de valent, com si els hagués vist en directe. Dir només que aquest any sembla que els pericos han sortit a jugar a futbol (aleluia!) i a deixar les patades i les entrades fortes de banda. I, com tothom sap, si realment a futbol es juga a futbol, només pot haver-hi un guanyador (en el 99% dels casos). I aquest porta la samarreta blaugrana.
Ah!! Em trec el barret davant de la rebuda que va dispensar l’afició perica a Andrés Iniesta. Gràcies! S’ho mereix tot aquest noi. Tenim un tresor a can Barça. És un tros de pa i a sobre dels nostres. Què més podem desitjar?
Bé, dino i me’n vaig cap a la Plaça Espanya que em toca recollir trucades de La Marató de TV3. Així que, sa sabeu, TRUQUEU!!
ens van pintar la cara, sinó nosaltres. I cinc vegades. Una darrera l’altre. Un gol, dos, tres, quatre... fins el tant desitjat cinquè. La maneta! I és que, quan aprendreu que al Barça no se’l pot picar? Sou uns ingenus tots els que parleu abans d’hora. Els que utilitzeu les paraules una mica altisonants. Els que aneu de fatxendes. Els que no respecteu al Barça. Els que, en definitiva, no voleu adonar-vos que el Barça és millor que tots els equips als que es pugui enfrontar. Tenim una màquina de “matar” perfectament engrassada per apallissar els rivals. I si, a més a més, aquest rival es diu Madrid o es diu Espanyol i, a més a més, ens provoca i ens desafia abans d’hora, doncs el resultat ja se sap: maneta de gols i que passi el següent. Eh! És un consell només. Queda un partit de tornada. Vosaltres sabreu... Amb el Barça has de jugar amb humilitat.No vaig veure el partit, per pena meva (ui, ara m’ha recordat allò que va dir el CR7 quan li va fer aquella entrada al Busquets jugant amb Portugal). Estava participant en una edició de 6 hores d’atletisme pro Marató de TV3. Però el vaig escoltar, això sí. Així que no sé si van jugar
molt bé, excel•lentment bé o meravellosament bé. Us ho deixo per vosaltres, perquè m’ho expliqueu. Avui pel matí, amb el mal que em feien les cames d’estar tanta estona donant voltes a una pista d’atletisme (un total de cinquanta quilòmetres clavats), he vist els gols al 3/24. Ja n’he tingut prou. He xalat de valent, com si els hagués vist en directe. Dir només que aquest any sembla que els pericos han sortit a jugar a futbol (aleluia!) i a deixar les patades i les entrades fortes de banda. I, com tothom sap, si realment a futbol es juga a futbol, només pot haver-hi un guanyador (en el 99% dels casos). I aquest porta la samarreta blaugrana.Ah!! Em trec el barret davant de la rebuda que va dispensar l’afició perica a Andrés Iniesta. Gràcies! S’ho mereix tot aquest noi. Tenim un tresor a can Barça. És un tros de pa i a sobre dels nostres. Què més podem desitjar?
Bé, dino i me’n vaig cap a la Plaça Espanya que em toca recollir trucades de La Marató de TV3. Així que, sa sabeu, TRUQUEU!!
6 comentaris:
Jo ja he fet donació al número de compte, així que passo de trucar-te.
Et vas perdre un bon espectacle, però tranquil que ara t'ho explico. L'Espanyol efectivament va sortir a jugar, cosa que fa que per un cop no facin tanta ràbia. En feien, però no tanta com de costum. Queda demostrat que encara que tinguis quatre arreplegats a la plantilla, si deixes treballar l'entrenador i li dónes marge, aquest pot acabar traient bons resultats. Potser un dels rivals que més cara ha plantat, malgrat el resultat, que per altra banda, podria haver estat molt més ampli si el Barça xutés més. Però ells també van tenir alguna altra opció a banda del gol, però un Valdés estratosfèric ho va evitar. Valdés és un crack.
Altres impressions del partit:
- La defensa és de solvència contrastada, nets, eficaços, i amb molt pocs errors. Destaco Abidal, un cop més, va fer un partit excel·lent, sempre ben posicionat, tallant-ho tot i mai, mai no rifa la pilota quan la té als peus. Fins i tot va poder marcar, però ni ell sabia què feia sol davant del porter, i no va saber definir.
- Del centre del camp no cal parlar, ja t'ho pots imaginar. Iniesta va participar poc, però quan ho feia va deixar anar uns detalls d'autèntic crack. Atenció a la passada de Xavi en el gol de Villa. Jo veia la jugada i unes quantes opcions de què fer amb la pilota. Menys una, la que va triar Xavi. Era impossible veure Villa que venia des de casa seva. Però Xavi la hi va deixar perfecta. Sense paraules. Ah, i a sobre marca un gol el tio...
- I al davant, què vols que et digui... Villa demostra ser un autèntic davanter centre, la seva qualitat és innegable, lluita, es baralla, no es rendeix, té velocitat i sobretot gol. Hi ha dos extraterrestres a la lliga espanyola, però els números de Villa són de pitxitxi, 11 gols a aquestes alçades és increïble. Tenint en compte que cada vegada s'entén més amb els altres...
Messi no va marcar, ni falta que fa. Està aprenent a fer de Xavi, i ho comença a fer de meravella, amb més velocitat, molta verticalitat, i amb l'afegit que quan menys t'ho esperes te la clava. Ahir va estar a punt, el seu xut creuat després de la correguda interior (la seva jugada marca de la casa) va acabar als peus de Pedro després de l'estirada de Kameni, i va ser gol. A Messi no li cal marcar, és déu.
I finalment: Pedro. No, espera: PEDRO. Vaig a dir una cosa, i probablement alguns direu que exagero. Si em senten a Madrid, riuran. Pedro és millor que Cristiano Ronaldo. Aquest noi no és humà. El partit d'ahir va ser totalment increïble, ja fan bé de posar-li un 10 a l'Sport. Ho fa tot bé, tot. Fa jugada, la perd a l'àrea contrària, i a la següent jugada li està robant la cartera a l'extrem dret de l'altre equip. Fa cobertures, és un corcó amb els contraris, no para de moure's per tot el camp, pressiona, desborda, fa uns canvis de ritme que em trenquen la cintura a mi que el miro des del bar, es desmarca, fa passades molt bones, té visió, i a sobre té un instint assassí més que notable. El gol que et deia abans és la definició de Pedro, no sé quants jugadors en el món haurien arribat allà, a posar el peu en aquell moment. Magistral, de veritat. Per que se'ns saltin les llàgrimes i donar-li les gràcies per fer-nos creure que tot és possible. Perquè amb Pedro, tot és possible. I saps el millor? Que el tio somriu. Que el tio és un xavalin, ho viu, se n'alegra, s'hi deixa la pell i se'n va cap a casa pensant que s'ho ha passat bé i que han tornat a guanyar. Així de simple. I ha fet un partit que ja els agradaria a totes aquestes famoses estrelles. Però i què?
Pràcticament estic d'acord al 100% amb en Xexu. Només una puntualització: 'deunidó' les cosses que van fotre, sobretot quan van veure que ja no podrien fer res per acabar completament rendits.
i el detall del profeta Pep? com si haguéspensat 'espereu-vos... ara que ja us n'hem fet 5, que us hem passat la mà ben estesa per la cara, que us heu hagut de rendir sense contmplacions davant el vostre 'enemic', ara, us posareu tots dempeus i ovacionareu un jugador de l'equip que odieu amb tota l'ànima'. Sublim.
Com m'agrada esplomissar periquitos!
un espectacle darrera l'altre setmana darrera setmana...on està el limit?
No vas veure el partit per una molt bona causa. Admirable la teva contribució a la Marató de TV3!
Que com van jugar? deixem-ho en meravellosament bé. Encara n'hagués pogut caure algun més i tot! Aquesta primera volta és per emmarcar. Cinc al Madrid i a l'Espanyol. Que es repeteixi en la segona!
T'anomeno BLOGUERO SOLIDARI 2010 (bé, és perquè ara que s'acaba l'any i es fan resums de tot i es donen premis que tots porten el 2010, doncs jo et vull donar aquest premi)
Col·laborador habitual de Càritas (cosa que a mi, personalment, m'arriba al cor perquè tinc aquí a casa a un voluntari i sé la feinada que fan i que l'ajuda arriba de veritat als més necessitats), amb la Fundació Soñar despierto i ara amb la Marató de dues maneres, fent atletisme i com a voluntari per agafar trucades.
Així doncs, jo em trec el barret davant el joc del Barça (uaaaaaaauuuuu oeeeeeeee oeeeeee iuuuuuuupiiiiiiiiii), davant l'afició perica (em va emocionar especialment una pancarta amb la imatge de Dani Jarque i donant les gràcies a Iniesta) i davant en Jordi Banyera :-))
jo sí que el vaig veure, i tu, de treure la fregona i anar-la passant sense parar... aquest barça ja no té qualificatius, són altres límits!
ara, em quedo més tranquil·la si algun dia fallo i no veig el partit, perquè entre tu i el xexu feu unes cròniques brillants! ;)
Publica un comentari a l'entrada