El futbol segueix vestint de blaugrana.

Escric aquest article dempeus. Estic dempeus de fet des de que han substituït a Andrés Iniesta. He aplaudit fins que les mans m’han fet mal. Com ha jugat! Quin partidàs! Bé, i si només fos Iniesta. I és que Puyol ha estat molt gran. I Piqué. I Xavi. I Messi. I Guardiola. Sí senyor. Tenim el millor a la banqueta. Sé que sona redundant, però és així. El Madrid encara no ha aconseguit derrotar un Barça entrenat pel Profeta Pep. Nou bany del Barça i a més a més a camp contrari. Cop de puny a la taula i a més a més anant de convidat, a casa aliena. Ah! I amb vuit de la casa, de la masia.

El Barça es presentava al camp d’un etern rival amb la moral molt pujada, pels núvols. Ens n’havien de marcar cinc, sis, set... Ens havien d’humiliar. L’eufòria es repartia a carretades. Demostrarien que l’hegemonia en el món del futbol havia canviat de ciutat, d’equip i de colors. Perquè ells eren el bons i nosaltres estaven acabats. Fi de cicle. Punt i final. I no, la història s’ha tornat a repetir. Han canviat l’eufòria per la pena. L’alegria per la tristesa. I han tornat a ser els dolents de la pel·lícula, sobretot després del tercer gol del Barça, on han mostrat de nou la seva cara més violenta fent entrades d’aquelles que fan esgarrifar. De les de targeta vermella. Però aquesta vegada no els han expulsat.

Avui he après que si al Bernabéu ens marquen ben d’hora, però ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora (segon trenta de partit) el Barça acaba guanyant i demostrant qui segueix sent el millor del món. I és que són tant bons que preferim sortir amb un gol en contra. És com diuen al circ: “Más difícil todavía”. Què carai, la pressió ens agrada! Els reptes no ens espanten! Els impossibles ens apassionen! Què carai, som el Barça! Vestim de blaugrana i seguim sent els millors, agradi o no, que quedi clar i català. Ara, entre nosaltres: Valdés, com pots cometre aquesta errada? I més al Bernabéu! Això no es fa. Amb les retallades el hospitals van curts de personal i els atacs de cor estaven a l’ordre del dia.

Aquest Barça és tant bo! No sé quant de temps trigarem en veure un altre equip com aquest, però us ben juro que costarà molt. Disfrutem-ho molt. Gaudim-ho al màxim. Amb aquests jugadors i aquest entrenador, sento repetir-me, podem anar fins a la fi del món. Avui, nova gesta, suposo que heroica, perquè com ja s’està convertint en la norma general. Té molt mèrit el que han fet avui, sento repetir-me.

Ah! Encara posa en dubte algú quin és el millor jugador del món? Sisplau, no em feu riure! Cristiano no ha fet res. Com sempre, s’autopressiona tant que és perjudicial per ell. No li ha sortit res. Ni de jugada, ni de falta, ni de res de res. Llarga vida al Déu del futbol! Llarga vida a Messi!