diumenge, 12 de juliol de 2009

Educació.

Sempre m’han ensenyat els meus pares que l’educació és un dels principals valors que una persona pot tenir. Un bona tarda o un bon dia quan et creues amb algú al carrer, un puc ajudar-lo a portar els paquets si alguna persona va carregada, a obrir la porta de l’ascensor i deixar entrar a la gent primer i preguntar a quin pis van (també m’han ensenyat que una de les millors converses d’ascensor és sobre el temps que fa i farà l’endemà o si ve una onada de calor, fred o de pluges, estirar fins a tres o quatre dies), a preguntar com es troba alguna persona que ha estat malalta, a donar les gràcies per alguna cosa, ... En definitiva, ser educat.

La televisió també ens ha donat mostres del que és ser educat. Recordo la Lina Morgan cantant aquella cançó al final del seu espectacle d’ “Agradecida y emocionadaaa, solamente puedo deciiiiir: ¡¡gracias por veniiiiir!!”. També em ve al cap el gran Bernardo, guitarra en mà, amb la seva cançó que parlava sobre com belava la seva ovella i com li contestava el seu corder fent baaaaaaaa i acabar tot fent inclinacions de cap i donant les gràcies repetides vegades al respectable. Els presentadors dels telenotícies sempre diuen aquella frase de “Gràcies per la seva atenció i fins demà”. Els encarregats de presentar grans concursos sempre donen les gràcies al públic per participar tot enviant SMS o trucar als telèfons 806 (que es veu que valen molts diners el minut). No recordo cap capítol de Barrio Sésamo on ens ensenyessin a donar les gràcies (la meva memòria moltes vegades falla), però si el Conde Drácula ens ensenyava a comptar al ritme d’ “Al rico helado de piña para el niño y la niña” i l’Epi i el Blas ens donaven lliçons de convivència, segur que en algun moment ens van mostrar com es donaven les gràcies. En definitiva, que ens han ensenyat a ser educats.

El dissabte, vam anar al Tibidabo amb uns amics. Després d’un saldo al meu favor de dues pujades a l’Huracan, dues voltes a la nova Muntanya Russa i una volta amb els autos de xoc, vam fer una cua d’una hora i mitja (hi ha coses que no canvien) per entrar al Passatge del Terror (que tampoc canvia, ja que feia molts anys que no hi havia entrat, però vaig poder observar que els personatges són els mateixos però amb uns anys més). Vam entrar amb aquests amics (en total érem sis del grup de deu que completaven uns francesos adolescents cagats de por) i jo ocupava la segona posició del grup. Darrera meu, l’Alba, el Toni i la Gemma. La Gemma, fent seva aquella frase castellana (que no he trobat traducció al català) de es de bien nacidos el ser agradecidos i mostrant una gran educació que segur que de ben petita li han ensenyat, quan sortia el personatge encarregat de donar-te l’ensurt, ella:
a) Cridava i s’espantava (com s’espera de qualsevol mortal que entri en aquest tipus d’atraccions).
b) Deia: “D’acord, d’acord”...
c) ... per acabar amb un “Gràcies!”, per l’ensurt, s’entén.

Des d’aquest post, voldria dir-te, Gemma, que està bé ser educat, però no cal anar agraint a cada personatge que apareix l’ensurt que t’ha donat. I es que hauríeu d’haver vist la cara que posaven els pobres monstres...

40 comentaris:

XeXu ha dit...

És per això que no hi entro, perquè sóc molt poc agraït, no m'agrada anar donant les gràcies als monstres per fer la seva feina. No, és broma. No hi entro perquè em cago de por.

Fran ha dit...

Jaja, donant les gràcies pels ensurts!!! Ostres tú, imagino la cara dels pobres monstres.
Petons a la Gràcia... vull dir... a la Gemma...

Ferran ha dit...

Haha!! Es de bien nacidos... sí, bé, d'acord, però tot té un límit!! :)

Que en fa d'anys, que no he entrat al túnel del terror del Tibidabo...

Assumpta ha dit...

Gràcies per l'ensurt? Juaaaassss

És boníssim!!! :-)))

Jo no crec que fos capaç d'entrar en aquest túnel!!

I els monstres no li donaven les gràcies a ella per ser tan agraïda? jajaja

Jordi ha dit...

XeXu: jo, poruc de mena, hi he entrat dues vegades (crec que una tercera al de Madrid al viatge de final de curs de vuité d'EGB... què lluny que queda!). Per tant, no tens excusa!!

Fran: La Gemma els rebrà encantada! Ja els hi faré arribar... amb permís del Toni, és clar... Els monstres es reclinaven i li feien reverències!!

Ferran: Gràcies! (sóc ben nascut i sóc agraïdot... que diria el doble d'en Tomàs Molina!)

Assumpta: Crec que a Montserrat l'any vinent hi haurà una mena de Passatge del Terror amb la Carmen de Mairena com a estrelal convidada!! Li podràs donar les gràcies!!
No, no, crec que els monstres li feien reverències!!

Assumpta ha dit...

Clar que li feien reverències!! jajaja tants anys aguantant crits!! Trobar algú que els agraís l'ensurt jajajaja

Calla, calla, que si hi posen la Carmen de Mairena t'asseguro que no entro uuuuiiii em fa por de veritat!! :-))

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Monstres espantats, ja,ja... Aquest noia fa més por que el "Florentino team".
Salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Ei, que de por no en fa, en soc testimoni. Cas que em fes por, li donaria les gràcies!

Clidice ha dit...

El meu fill petit, en Jordi (com no podia ser d'una altra manera), sempre ensopegava amb tothom i, de ben petit, es va acostumar a demanar disculpes. Fins i tot les va demanar a una estàtua, un monòlit amb el que va topar anant tot atabalat com sempre ;P

Albert ha dit...

Jajajajaja, els devia deixar a tots pel terra la Gemma donant-los les gràcies!

Ostres, un dia en un Pans&Company el caixer (o cambrer o com es digui) anava dient: Em poden dir que volen per beure, SI US PLAU? i afegia el SI US PLAU a tot. I quan vam marxar va dir: Gràcies, SI US PLAU.

Adéu! (és de bona educació despedir-se)

òscar ha dit...

el món dels personatges del tunel del terror arrossega, des de fa anys, una manca de consideració per part dels usuaris.
comparteixo la postura de la gemma en voler iniciar una nova corrent (new air) de gratificació envers aquests tipus (nena exorcista, freddy krueger, ..) que tantes tardes de glòria a la muntanya tibidabenca ens han ofert.

aplaudeixo l'iniciativa!

Jordi ha dit...

Clindice: jajaja veus, un nen molt ben educat! Si és que els Jordis... ;-)

Albert: Van acabar sortint i fent-li l'onada!! jajaja
Recordo un episodi del Núñez en una assamblea del Barça amb aquell famós: "Sisplau, per favor, demano, demano... per favor!!". També era molt educat!

Òscar: la nena de l'exorcista, en Freddy Krugger, el Jasson de Viernes trece... tots segueixen estant allà, aguantant els pas dels anys. Qui dia passa anys empeny, diuen! Hi vaig trobar a faltar la Mairena en mig de tots! Ja me la imagino, micro en mà i cantant al costat del Chucky!

elur ha dit...

ja et dic jo que, si mai entrés en un túnel d'aquests, de la meva boca en sortiriem mil blasfèmies i cap gràcies! amb lo poc que m'agrada que m'espantin!

Els del PiT ha dit...

Ui no, no... Jo tampoc entro a aquests llocs, sóc poruc de mena, i molt educat, també.
;-)

Angle ha dit...

Gràcies per aquest escrit, moltes gràcies. M'ha fet riure, gràcies :)

Jordi ha dit...

Elur: Bé, potser a que la gent blasfemi hi estan més avesats... jejeje

Sergi: l'educació no va renyit amb la poruqueria! Per tant, som-hi!! Intenta-ho un dia!! jejeje Podem fer una entrada conjunta de tota la Catosfera al Passatge del Terror!!

Angle: ja n'ets de ben educat ja, tu també!! jejeje Gràcies a tu!! ;-)

Assumpta ha dit...

Bon dia :-))

(mostra de la meva educació, deixo una salutació i, de passada, he fet un rodolí)

Jordi ha dit...

Merci!! Ja ens entenem, és clar...

Assumpta ha dit...

Perfectament jajaja

Gemma ha dit...

a part de la bona educació o vaig fer per ells.
un cop espantada i superat l'ensurt, era una mica inútil continuar amb la terrorífica escenificació.
a un, li vaig haver de donar un copet a l'espatlla perquè amb les meves amables paraules semblava no haver-ni prou.
també cal remarcar que vaig estar a punt de caure en rodó, no per la por, eh! vam entrar just després que ells dinessin i un es va atiborrar d'all. sí, sí com ho llegiu. així doncs, quan es va dirigir a la meva cara i va obrir la boca, em vaig haver de recolzar a la paret i van passar uns deu segons abans de que li pogués dir "d'acord, d'acord, ja està, merci". em vaig plantejar oferir-li un carmel de menta. però, potser era el monstre de l'allioli...

Jordi ha dit...

jajajaja, Gemma, aquesta no la sabia!! Estaríem parlant del Freddy Krugger quan sortia de darrera la reixa o de la Carmen de Mairena quan cantava pujada a sobre el llit i amb tanga estil Josmar?

bajoqueta ha dit...

jajajaja segur que debien quedar al·lucinats.

Jo em considero educada, però quan entro a un lloc així crec que los assusto més jo amb los meus crits :):):)

Assumpta ha dit...

Moltes felicitats, Jordi!! Que tinguis un dia d’aniversari excel•lent i que els 32 siguin magnífics!! :-)

FELICITATS!!!!

♫ ♪ Anys i anys, per molts anys, ♪ ♫
♫ ♪ a la una per molts anys. ♪ ♫
♫ ♪ Anys i anys, per molts anys, ♪ ♫
♫ ♪ a les dues per molts anys. ♪ ♫
♫ ♪ anys i anys, per molts anys, ♪ ♫
♫ ♪ a les tres per molts anys. ♪ ♫
♫ ♪ volem que Súper t'ho passis, ♪ ♫
♫ ♪ bufis fort i les apaguis! ♪ ♫

♫ ♪ Anys i anys, per molts anys: ♪ ♫
♫ ♪ A la una, per molts anys! ♪ ♫
♫ ♪ A les dues, per molts anys! ♪ ♫
♫ ♪ A les tres, per molts anys! ♪ ♫
♫ ♪ A la una, a les dues, a les tres, ♪ ♫
♫ ♪ súper 3, per molts anys! ♪ ♫

elur ha dit...

Per molts anys!!!!!

Aquesta Assumpta és el que no hi ha!!! jejeje

XeXu ha dit...

Ep, a mi l'Assumpta també m'ha enredat per passar per aquí i desitjar-te un feliç aniversari, moltes felicitats, company, i feliços 32!

Els del PiT ha dit...

Corresponent amb l'educació d'aquest post i avisat per l'Assumpta, em sumo a tot allò que seria el tema de la felicitació tan bonica que t'ha dedicat.
:-)
I jo també, però ho sabia pel feixbuc, eh? Hi hi...
:)

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaau!!! Què xuli!! :-)))

Caram, amb gent com vosaltres dona gust qualsevol cosa, ni que sigui un petit detall com aquest :-))

Bé... i més en aquest post, que demostra que tots, tots som mooooolt educats :-)))

Albert ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albert ha dit...

Felicitats, Jordi!!!!

(Assumpta, he tardat una mica massa en llegir-lo, però aquí estic.)

En fi, que en facis molts més i que segueixis escrivint com fins ara.
Adéu!

Assumpta ha dit...

Jejeje quan es llevi i és connecti tindrà una sorpresa!! :-)))

Jordi ha dit...

Ostres, companys, amics de la catosfera! Quina sorpresa!! Moltes gràcies per la molèstia i... uff!! em vaig a eixugar la llagrimeta que m'està caient de l'emoció!! L'Assumpta és el que no hi ha!!

Teniu un sugus pagat tots quan ens veiem... bé, i quelcom més! Podria ser un TANG de llimona o un mini milk al cacao de la Frigo!

elur ha dit...

oooooooooooooh SUGUS!!! de suchard! ja bavejo! jejejeje

gràcies! i que per molts anys ens en puguis anar convidant ;)

bajoqueta ha dit...

Sort que la reusenca s'ha xivat sinó no mos enterem.

FELICITATS!!!

On és la festa??

Assumpta ha dit...

SUGUUUUUUUUUS!!! :-))

Jordi... amb la calor que fa, jo també vull un Mini Milk al cacao, gràcies ;-))

Jordi ha dit...

Elur: moltes gràcies!! Jo també babejo, n'hauré d'nar a comprar... jejeje

Bajoqueta: ara mateix, Barcelona sencera i part d'Hospitalet (inclòs l'IKEA) està parada per celebrar el meu aniversari! O sigui,que hi estàs convidada!! jajaja

Assumpta: són tot un clàssic, els sugus i els mini milk, que encara els fan! Aquests gelats aguanten el pas del temps!

XeXu ha dit...

Jo me'l demano blau, si us plau, el sugus sempre blau, on s'és vist!

Alex. ha dit...

Recordo, a no sé quin curs d'EGB, un dia d'excursió al Parc d'Atraccions del Tibidabo, i recordo perfectament el Túnel del Terror... amb un botí de bombetes de colors al sortir!!!

Perdó per l'absència d'aquests últims dies, jo també sóc educat, però la feina empeny molt abans de vacances.

Ah! ...i felicitats!!!!
Entre tots, i el de Banyoles, processó dissabte vinent pels carrers d'Olot, amb el Jordi a collibè!

Jordi ha dit...

Xexu: blau?? Era de pinya, no? Jo sempre agafava els carbasses!!

Alex: allà hi serem, a Olot!! La Mairena em podria cantar el Happy Birthday a l'estil Marilyn Monroe??

Albert ha dit...

Encara que amb retràs, moltes felicitats Jordi!
Albert

Jordi ha dit...

Albert, moltes gràcies!!