divendres, 3 de juliol de 2009

XIX Núria-Queralt: La prova reina de la CCCR.

Aquest cap de setmana tindrà lloc la dinovena travessa Núria-Queralt, organitzada per l’Associació de Muntanyencs Berguedans. Per què és la prova reina de la Copa Catalana de Caminades de Resistència? Doncs perquè és la més dura i la més llarga. Hi ha diverses modificacions respecte l’any passat. Algunes d’elles són:
- L’hora de sortida, que passa de ser dos quarts de cinc a dos quarts de quatre.
- El recorregut, que canvia en alguns trams.
- La distància, que passa de ser de noranta-quatre quilòmetres a cent.
- El desnivell acumulat, que si no recordo malament, passa dels 8.850 metres acumulats als prop de 9.200.
- Hi ha tot un seguit de material obligatori que s’ha de dur, com una manta tèrmica i quelcom reflectant.
Hi ha coses, però que no canvien, perquè malgrat que han augmentat la distància i el desnivell, el temps per completar la prova segueix sent el mateix: vint-i-quatre hores. A patir!!

En aquest gràfic es pot veure la comparació entre el perfil dels darrers anys (línia vermella) i el perfil d’aquesta edició (línia blava):
No tinc molts bons records de la darrera edició, on vaig arribar pràcticament al límit de les forces. Ho recordo com si fos ahir. Aquella sensació d’estar esperant al final a que m’entreguessin el diploma i el gairebé no aguantar-me dempeus. De totes maneres, vaig anar molt mal avituallat, amb la panxa rara, alimentant-me a base de síndria que era el que podíes aconseguir als avituallaments, que per cert, espero que aquest anys vagin de la mà amb els trenta-cinc euros d’inscripció que ens han fet pagar i siguin de qualitat, com la prova. Sé que pensareu que com havent-t’ho passat tant malament, repeteixo... Doncs no ho sé, què voleu que us digui. El patiment s’esborra o es recorda tímidament. Ara bé, si mires cap enrere i veus el que vas fer, pesa més això que no pas tot el que vaig haver de passar per aconseguir-ho.

Ara ja sí que no val a badar. Aquesta és la bona. Fora bromes. El test definitiu per saber si podem afrontar amb garanties el gran repte de l’estiu i a l’hora de la temporada: la nova prova que munta la gent de l’Ultra Trail du Mont-Blanc anomenada Sur les traces des ducs de Savoia. Encara pitjor que la nostra Núria-Queralt, però en territori francès! Ara és quan s’ha de comprovar si tot l’entrenament d’aquests mesos (que ja us dic jo que amb les lesions no ha tingut el volum que m’hagués agradat) ha servit.

Ens veiem a la tornada! Espero que amb el diploma sota el braç i podent dir que per tercer any consecutiu l’he poguda acabar amb èxit.

Ah!! Això sí, no estaré sol! El Xavi, el Jordi Atleta, la Txell, la Maria i el David seran allà. Uns aniran més ràpids que els altres. Jo vaig senzillament a acabar-la.... que ja serà molt.

17 comentaris:

Cristina ha dit...

Que surti com esperes. La gent que feu aquestes proves esteu fets d´una pasta especial. Molta sort!!!

Xavier ha dit...

Que vagi molt be Jordi, vinga !!!

bajoqueta ha dit...

No te queixaves de calor? Quita quita queda't a casa que no cal sortir per suar tant :)
Bueno i si vas... ànims!

elur ha dit...

uf... només d'imaginar-m'ho ja em canso!

demà nosaltres anirem a Núria, i farem quatre passes per allà, que amb l'argot de la meva germana (empeltada d'isard) gran vés a saber què volen dir quatre passes, potser pujar el Puigmal quatre vegades :P

Que vagi molt bé!
No t'oblidis de dur fruits secs, fruita deshidratada, molta aigua... i bé, què t'haig de dir, è? com si no hi haguéssis anat mai :P

Assumpta ha dit...

És impressionant :-)

Us desitjo tota la sort del món, que pogueu acabar la prova, que -en acabar-la- us trobeu bé, que et facis una foto molt xula amb el Diploma i ens la mostris al blog i... que la Moreneta us doni la ma en els moments més complicats :-)))

Admirable. Només puc dir això... bé, i repetir MOLTA, MOLTÍSSIMA SORT!!!

juan paredes ha dit...

yo ya estoy acojonado solo viendo los desniveles.

Alex. ha dit...

Jo estic amb en Juan Paredes: "yo ya estoy acojonado solo viendo los desniveles."

No es pot dir més en menys!!!

Paredes... tu sí que sabes!!!

Si diumenge pujo a l'Aneto, et buscaré en l'horitzó.

Repeteixo: "yo ya estoy acojonado solo viendo los desniveles."

Anònim ha dit...

Molta sort i cuida’t molt!

Sinó pots acabar-la no et sàpiga greu abandonar.

A vegades abandonar a temps és millor què no fer-ho tard.

Hi ha algú que ja no està amb nosaltres, que et protegirà.

Molta sort,

mama

Albert ha dit...

Torna-hi per esborrar aquests mals records!

Segons el gràfic el tram final ha fet un creixement espectacular. Ves al teu ritme que aquí t'esperem.

Adéu!

Angle ha dit...

Noi, t'admiro però no et tinc enveja :)

Molta sort!!!

Assumpta ha dit...

El nostre representant a la CCCR ja porta quasi 14 hores caminant... ENDAVANT JORDI!!!

Avui, a les notícies, al temps ha sortit Núria. 17 Graus cap a les 15.15 i en Josep Lluís diu "Mira, Núria..." i ens hem recordat de tu :-))

Assumpta ha dit...

Per cert... volia manifestar que la primera vegada que vaig llegir aquest post (jo ho llegeixo sempre més d'una vegada) la meva vista em va enganyar i vaig entendre això:

"...alimentant-me a base de SIDRA que era el que podíes aconseguir als avituallaments..."

i vaig pensar... "Ostres, quins avituallaments més estranys, és normal que al final quasi et costés aguantar-te dempeus"

Però jo, com no hi entenc gens d'això, pensava que igual la SIDRA duia algun component especialment energètic, molt bo per a les caminades... ves a saber!!

Quan, finalment, vaig comprendre que posava SÍNDRIA em vaig fer un fart de riure de mi mateixa... ai, ai :-))

Anònim ha dit...

Assumpta,

Sinó ho tinc mal entès porta una hora i tres quarts.
Començava la marxa a dos quarts de cinc de la tarda.

Ma. victòria

Assumpta ha dit...

De la tardaaaaa? :-))

Sóc tonta rematada!!
Com sempre comencen tan aviat!! Jo vaig interpretar que començaven de matinada...

Entre la SÍNDRIA i l'hora, vaig bé...

Anònim ha dit...

Asummpta


En l'hort tots el dissabtes i diumenges som tres que bevem sidra.

Ma. Victòria

bajoqueta ha dit...

jajaja SIDRA diu. Ai que mal imagina quin pelotasso, no acabaria ningú bé.

elur ha dit...

Com estan les forces??? espero que hagis acabat ben bé :)

al final no vam anar a Núria, sembla que la improvització és el pa dels caps de setmana (i s'agraeix molt!). Vam canviar Núria per una excursioneta al Taga.