dimecres, 19 d’agost del 2009

Debat sobre l’estat de la nació… blaugrana.

Cambra dels diputats barcelonista.

President de la cambra: Té la paraula, el molt honorable culé optimista.
Culé optimista: Aquest any ho guanyarem tot! Repetirem èxits, segur. L’any passat va ser el triplet i aquesta temporada serà el sextet: Cooooopa, Lliiiiiga, Champions (pica dues vegades de mans), Champions!! que la guanyarem al Bernabéu marcant-li cinc al Madrid. I a més a més, les dues supercopes, l’espanyola (deixa anar un calfred) i l’europea, i el mundialet de clubs, que aquest any, per fi, serà nostre! No ho dubteu! Som el millor club del món i ho seguirem sent aquesta temporada, no ho dubteu! Amb en Pep, a la fi del món! Visca el Barça i visca Catalunya!

El culé optimista baixa de l’entarimat amb un somriure d’orella a orella. Feliç, cofoi, content i amb molta moral. Sobretot molta moral.

President de la cambra: Té la paraula el molt honorable culé moderat.
Culé moderat: Aquest any serà complicat. Venim d’una temporada passada plena d’èxits, reconeixements i on ho vam guanyar tot. Vam besar la glòria, vam ballar amb l’eufòria, vam arribar a l’olimp del futbol on només hi són els millors. Vam gaudir d’allò més, ens vam emocionar, vam plorar, vam cridar els gols i vam abraçar-nos els uns amb els altres. Vam omplir Canaletes cinc vegades, sinó recordo malament: tres títols més el gol de l’Iniesta contra el Chelsea i el 2-6 contra el Madrid. Però serà complicat. Precisament per això, perquè som l’equip a batre, la gent ens tindrà moltes ganes i els jugadors poden caure en la tant maleïda autocomplaença que tant mals records ens porta a tots plegats. Però hi ha en Pep, i amb en Pep les coses funcionaran diferent, segur. A la més mínima sabrà posar a cadascú al seu lloc. I d’aquesta manera, amb treball i sacrifici, de ben segur que el que hagi de venir vindrà. I si són títols, millor que millor. Visca el Barça i visca Catalunya!

El culé moderat baixa de l’entarimat amb un rostre reflexiu, pensatiu, que mostra preocupació. Però als seus ulls encara hi brilla aquella espurna d’il·lusió.

President de la cambra: Té la paraula el molt honorable culé pessimista.
Culé pessimista: Benvolguts tots! Aquest any ho veig molt negre. Crec, sincerament, que no guanyarem res de res. Guanyar tants títols la temporada passada va ser el pitjor que ens va poder passar. Per què? Doncs perquè ara els jugadors que tenien tantes ganes de títols i tanta fam de glòria i honors, ja l’han tinguda. Ara ja viuran de glòries passades, de trofeus individuals i de lloances tripletistes a tort i a dret. Sortiran al camp pensant que ja tenen guanyat el partit només per vestir la samarreta que vesteixen i per ser els únics a tota Espanya que han guanyat el triplet. Posem-nos, doncs, dempeus, per rebre aquella vella companya de camí anomenada autocomplaença. No auguro res de bo. Això pot ser una hecatombe, una catàstrofe blaugrana sense precedents. I a més a més, la final de la Champions al Bernabéu... el que faltava! Aquest any, la Copa d’Europa és d’ells, com si ho veiés. Els fitxatges que han fet em fan por. I nosaltres, a qui hem fitxat? A ningú! I tot el planter és un any més vell! Quina por! Que Déu ens agafi confessats! Això sí, sort d’en Pep, que sinó no sé on aniríem a parar...


Això seria a grans trets, les tres opinions que ara mateix hi ha entre els aficionats culés. On em situo jo? Uff!! Què complicat! Imagino que al culé moderat. Perquè repetir triplet (o sextet) ho veig francament complicat. Ara, tampoc us dic que no guanyem un dels títols que ja vam alçar la temporada passada. Tot és possible. Com coincideixen les tres opinions (la optimista, la moderada i la pessimista), en que sort en tenim de que el Profeta Pep sigui entre nosaltres. Ell ens guiarà. No patiu. Ens marcarà el camí i la línia a seguir. A nosaltres i, el més important, als jugadors. Sabrà què fer quan les coses vagin maldades (si és que ho van). Parlarà, nosaltres ens l’escoltarem i direm amén, com la temporada passada. Ell ho sap.

De totes maneres, tot i situant-me a l’òrbita del culé moderat, tinc trets del culé pessimista, com no! Ho tinc a la sang, pels gens blaugranes que vaig adquirir del meu pare al néixer. L’altre dia, parlant del partit de la supercopa contra l’Athlétic de Bilbao, va sortir aquella pregunta del sector femení que deia: “Però si juga el campió de Lliga contra el campió de Copa, el partit no s’hauria de jugar, no? Perquè el Barça va guanyar els dos títols la temporada passada.”. Vaig dir que sí, que cert, que tenia raó, però que d’aquesta manera els de la Federació Espanyola de Futbol (o Furbol, com ho pronuncia el president), no farien calaix. Sí, el més lògic seria que jugués el Barça contra el Barça. Llavors em vaig sorprendre amb l’afegitó: “I encara perdríem...”.

Ah!! M’agrada en Pedroooooo, com ja m’agradava la temporada passada. Espero que aquest any tingui més oportunitats. I de nou, malgrat haver alleugerat pes (Hleb i Càceres), encara tenim entre nosaltres el Bacallà... El planter és curt. Molt curt. Massa curt... Però bé, tampoc no tant diferent que el del triplet. Aquest any, cantera al poder!!

Us deixo una foto que vaig fer per les Espanyes, per Galícia. S’ho emmarquen i tot. Llàstima que visquin de glòries passades...
Al del bar li vaig dir que trobava a faltar la foto emmarcada del 2 – 6. Em va mirar malament. Molt malament...

15 comentaris:

òscar ha dit...

això del sextet em sóna a música de cambra amb el senyor del violó tot empolaïnat.

estic al terreny del culé moderat i/o expectant que, de tant estar expectant, encara espera que l'olfacte (broma fàcil) de txiqui ensumi algun fitxatge de darrera hora. porta un parell de mesos amb el nas tapat!

Angle ha dit...

Evidentment jo no m'enmarco en cap categoria de culé. Us desitjo sort i tan de bo ho guanyeu tot, excepte si us creu en la copa amb nosaltres, o alguna cosa així.
És clar que per aquí també hi ha categories d'aficionats:

- 1 Els que diuen que ens salvarem passant molta pena.

- 2 Els que diuen que no ens salvarem per culpa dels arbitres.

- 3 Els que diuen que no importa ni jugar, que anirem a segona de cap

Clidice ha dit...

moderació company, moderació! a la Guardiolina :P per cert, quines ganes de què "te corran a centollazos" tu també eeee? ;P

Sergi ha dit...

Jo actualment em sento entre el moderat i l'optimista. Crec que el sistema de joc és el mateix, i si es juga amb els millors, és difícil de parar. A més, la gent que puja del planter el té més que assumit aquest sistema, així que s'hi adapten a la perfecció. Però (perquè hi ha d'haver un però), no se'ls pot posar tota la pressió a ells. És maco jugar amb gent de la casa, però que jugarem amb el Barça Athlètic o què? Falten fitxatges. És necessari renovar una plantilla guanyadora, bàsicament per dos motius:

a) i més important, perquè els titulars no s'acomodin ni s'aferrin a la poltrona. Ha d'haver-hi competència.

b) sempre hi ha coses a millorar, forats per tapar. No cometem errors d'altres clubs. Fitxem el que cal, no el que és maco.

Eloy ha dit...

Jo estic moderat tirant a pessimista, a estones moderat tirant a optimista.
Espero que el bacallà segueixi amb nosaltres i segueixi jugant, quin tros de jugador. Com manava al camp ahir durant el Gamper.
El que potser ens sobra és el secretari tècnic, que no va fer els deures al febrer-març (l'excusa va ser que com l'equip anava bé no volien res que molestés). Excuses de mal pagador. I el pecident parlant de superavits. Cada dia em recorda més al Núñez. Quicir?

Assumpta ha dit...

Doncs jo estic a la banda optimista amb una certa moderació: M'explico :-))

Convenciment absolut de que cauran títols i més d'un segur... ara bé, sis potser ho veig difícil (però no impossible jeje) :-))

Boníssim això de recordar el 2-6!!!

Assumpta ha dit...

Per cert, Angle, el Mallorca salvat segur, eh? :-))

Alba ha dit...

Bon retrat dels tres estats d'ànims culés. Segons el joc de l'equip i els resultats, els aficionats aniran saltant d'un a l'altre.
Salutacions

Jordi ha dit...

Òscar: em sembla, benvolgut amic, que de fitxatges ja podem anar-nos-en acomiadant. I al Txiki portar-lo al CAP més proper per curar-li el costipat. Ah!! Molt bo el sextet de corda. Al Palau de la música gentilesa de Caprabo!!

Angle: Moltes gràcies i espero que els teus desitjos blaugranes es converteixin, com no, en realitat!
El Marllorca, seguirà sent de primera l'any vinent, no ho dubtis!! Tota la sort del món!

Clidice: se'ls ha de picar una mica aquest madridistes que pressumeixen de passadís i coses semblants. M'agrada fer-ho! No tinc remei! jejeje


XeXu: Totalment d'acord. Comptar amb la cantera és bo, molt bo, però s'ha d'apuntalar amb gent experimentada. De totes maneres, com ja li he dit a l'Òscar, he perdut l'esperança de que arribi algú abans de final de temporada...

Eloy: Quicir que el Txiki no ho ha fet molt bé, no, aquest any... El fitxatge d'Ibrahimovic l'hagués fet aquella portera del pecident...

Assumpta: sempre tant optimista, tu!

neus ha dit...

doncs una servidora es troba en el sector de culé expectant... esperant que torni Iniesta! jejeje i amb la filosofia Guardiolista ben apresa: piano piano si va lontano. El que hagi de ser serà si volen que sigui i nosaltres no és podem mirar i disfrutar mentre passa. M'és igual perdre-ho tot, perquè si perdem alguna cosa serà havent deixat la pell al camp.

Visca el Barça!

(Jo que sóc del sector femení no vaig fer la pregunta perquè en sabia la resposta, però aquesta Supercopa d'Ecspanya no s'hauria de jugar!)

neus ha dit...

fe de rates:
'i nosaltres noMés podem mirar (...)'

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Crec que els culés tenim tres personalitats dins nostra. Som així de complicats! Al final anirem tots en fila índia cap el psicòleg.
salutacions
sílvia

Albert ha dit...

Jo també sóc més aviat moderat però em situo a "culer realista". Hi ha culers que fins i tot jugant amb els alevins dirien que el Barça guanya un partit de Champions.

Tot i que amb Guardiola, és difícil ser molt pessimista...

Adéu!

Unknown ha dit...

El teu blog destacat al 3cat24

Hola Jordi,

El 3cat24, pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, vol mostrar el que es fa a la Blogosfera catalana i diàriament destaquem un blog amb contingut interessant. Avui dilluns 24 d'agost li ha tocat al teu. Ho pots veure aquí:
http://www.3cat24.cat/blogs

I aquí un llistat de tot el que hem recomanat des que vam començar el 9 d'octubre del 2008.
http://www.3cat24.cat/noticia/326283

Si tens cap problema o vols que no el destaquem, només ens ho has de dir. (rvalls.u@catradio.cat)
I si ens pots recomanar un altre blog en català que consideris bo, ho farem en nom teu.
El teu ens el va recomanar la Bajoqueta.

Salutacions

Jordi ha dit...

Elur (expectant): la tornada d'Iniesta l'esperem tots picant de mans i la filosofia guardiolista sempre la tenim al cap. Que no falti! M'acabo de fer seguidor, que ho sàpigues, de la filosofia Elur!
Gràcies per la fe d'errates!

Silvia: si hi ha descomptes o entra per la seguretat social... jejeje

Albert: amb guardiola, diria que ni pessimista ni optimista. Partit a partit o piano piano, que diu l'Elur.

elmeu3cat24: cap problema i moltes gràcies! Ara mateix li agrairé a la Bajoqueta!!