dimarts, 15 de setembre de 2009

L’home que xiuxiuejava als gossos.

Diuen que hi havia un home que xiuxiuejava als cavalls. Si més no, van estrenar fa temps una pel·lícula, que no vaig veure, però que anava, imagino, d’un home que parlava amb els cavalls. Doncs bé, jo conec un home que xiuxiueja als gossos, els parla, els domestica, els fa estar quiets. És a dir, una mena de Cocodrilo Dundee a la catalana. Si voleu saber com va anar la història, seguiu llegint.

Tot va començar aquest diumenge passat, entrenant per Collserola com un posseïts, quan el líder del grup, el que tirava més, el que corria com ànima portada pel diable, l’explorador nat que The North Face encara no s’ha fixat en ell però que el never stop exploring del seu logotip li queda curt, el Moisés, va veure un corriol a peu de carretera i va dir tot assenyalant-lo: “Anem per allà! No el conec, però segur que ens porta al camí que vull agafar.”. I dit i fet, per allà que ens vam enfilar l’Atleta i un servidor seguint l’estela del Cristòfol Colom català tot esgarrinxant-nos cames i braços, pujant, baixant fins que vam anar a parar a un camí que va portar-nos a una finca que, a banda i banda hi tenien cavalls. Va ser llavors quan vam reduir el pas i vam començar a caminar, guaitant els animals fins que vam trobar-nos un gos estirat en mig del camí. Amb molta cura i precaució vam passar pel seu costat i ell va aixecar-se i va començar-nos a seguir amistosament. Una mica més endavant, el camí feia un revolt que anava a parar a una tanca que es podia saltar. I allà, a la corba, es veia un ramat de sis o set gossos: alts, fornits, grossos,.... en fi, dels que anomenaríem perillosos. Crec que eren boxers. Vam començar a cridar fort per si hi havia algú a la casa que quedava a mà dreta, “Hola? Hi ha algú?”, però ningú ens va contestar. Vam decidir tirar endavant, molt a poc a poc, passant per davant d’ells, quan de sobte, un dels gossos, de color blanc, va aixecar-se i va venir corrents cap a nosaltres tot bordant, ensenyant les dents i traient bilis per la boca. Evidentment, la resta de gossos, van seguir al seu cap i també van venir cap a nosaltres amb cara de poc amistosos. Llavors va ser quan l’home que xiuxiuejava els gossos, va agafar la paella pel mànec. Es va girar cap a ells, es va quedar quiet amb els braços oberts i els va plantar cara. Sssssht ssssshtt els anava fent i mica en mica anava reculant. Va aconseguir agafar una escombra que hi havia abandonada i gos que s’acostava, gos que l’assenyalava amb l’escombra i li xiuxiuejava Sssssshtt. Així va ser com, mica en mica, a poc a poc, pas a pas, va aconseguir mantenir a ratlla als gossos rabiosos i anar desfent el camí pel que havíem vingut.

Això és veritat, paraula! Explicat com si fos una mena de conte, però vaig arribar a passar molta por. A més a més, en cap moment vam veure cap rètol on posés camí particular ni res per l'estil. Segurament de no haver estat pel Moisés, pel seu cap fred, la seva experiència i manera de fer, a hores d’ara seríem a un hospital o plens de mossegades per tot arreu. Ja tinc un heroi al que idolatrar! Moltes gràcies company!

15 comentaris:

Clidice ha dit...

és fotut, cada dos per tres se'm tiren gossos al damunt perquè els amos els treuen a passejar deslligats i, és clar, els animals quan veuen algú corrent ... ja hi som! i jo no hagués xiuxiuejat, m'hagués posat a xisclar com una possessa, que em fan pànic així les bèsties :(

Albert ha dit...

Vas tenir sort! El nom de Moisés no només el porta un salvador del poble egipci doncs...

A mi mai m'han agradat els gossos (ni els animals en general). Diuen que els gos és el millor amic de l'home, però és que no farien res si no fos pels humans, que els alimenten i aquestes coses. En canvi, per exemple els cavalls, són útils perquè quan no hi havia cotxes, els desplaçaments es feien sobre aquests i, per tant, crec que és aquest animal el que hauria de ser el millor amic de l'home.

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Quin ensurt. Però que no està prohibit deixar els gossos lliures? Deuen ser abandonats i per tant una mica esquerps amb les persones.
Sílvia

Assumpta ha dit...

Ostres, quina por, Jordi!! M'alegro moltíssim que en Moisès tingués tanta psicologia i sang freda i els pogués controlar perquè jo m'hagués espantat molt.

Ja quan vaig pel carrer, per la ciutat, no suporto la gent que treu a passejar als gossos sense lligar. Què caram!! si ets l'amo d'un animal te n'has de fer responsable i has de seguir les normes i les normes és que s'han de dur lligats.

Menys mal que no us va passar res!!

..............

Albert.- Moisès no va salvar precisament al poble egipci (llàstima que el teu concurs no fos bíblic, perquè m'enduia el premi segur jejeje) Moisès va salvar el poble d'Israel (els jueus) precisament dels egipcis. Els soldats del faraó van acabar sota les aigues del Mar Roig mentre el poble hebreu passava tranquil·lament a peu :-))

Jordi ha dit...

Clidice: llavors series la dona que cridava als gossos!! ;-) La veritat és que veus gossots d'aquests grans deslligats pel carrer que fan autèntic pànic. Bé i de vegades l'amo també fa autèntic pànic...

Albert: els gossos també ajuden en els rescat de persones sepultades i moltes més utilitats. A mi m'agraden, però el petits/mitjans. A casa amb els meus pares sempre n'havíem tingut un i cap problema. Però és clar, no era dels perillosos.

Silvia: no, no, no estaven abandonats, tenien amo i tot!

Assumpta: totalment d'acord. Els gossos sempre lligats, i més els perillosos. Ja només per la por que fan!
Moisés va separar les aigües del mar Roig!! Ho he encertat??

Assumpta ha dit...

Jejeje aquest mateix, Jordi :-)
Va separar les aigües, els israelitas van passar i quan van anar a passar els egipcis amb els seus carros i cavalls, les aigües es van tornar a tancar i... allí es van quedar...

En aquells temps els jueus vivien a Egipte i els egipcis els tenien com a esclaus, quan van demanar al faraó que els donés la llibertat, el faraó no va voler i llavors va passar el que va passar :-)

Albert ha dit...

Ufff... sí, teniu raó.
En fi, ja tornaré a mirar la pel·ícula "el Príncipe de Egipto" un dia d'aquests per repassar conceptes, jaja.

Adéu!

Assumpta ha dit...

Juaaaassss és que sabia que l'error havia de venir d'aquí, ho sabia!! :-))

Clar, van i li posen el títol "El príncipe de Egipto" i ja tenim l'error organitzat :-))))

XeXu ha dit...

Aquest tal Moisès és dels que menja cereals al vespre o no? Perquè jo buscaria per aquí l'explicació a les seves dots de lideratge i control sobre les bèsties...

Jordi ha dit...

Assumpta: gràcies per aquesta petita lliçó! Cada dia s'aprenen coses noves... o es refresquen les que teníem oblidades!

Albert: sinó, espera't a Nadal o Setmana Santa que emetran pel·lícules d'aquesta temàtica a dojo!!

XeXu: no, no, era l'home J, no l'home M!! Ara no et facis venir bé la cosa per reivindicar que els cereals van molt bé!! ;-) jejeje

bajoqueta ha dit...

Jo m'hagués mort de por :S

Els del PiT ha dit...

Aquest en Moises va actuar de la mateixa manera que fa en Cesar Millan, un mexicà mediàtic i televisiu afincat als Estats Units que tracta amb gossos. Utilitza aquest Shshshshs que dius per controlar-los, però s'ha de dir que, per anar més tranquils, us hauríeu d'haver posat de costat als gossos, mai de cara (i no és perquè tinguin menys carn que mossegar, eh?)

Quan vaig en bici per camins de carro no deixo de pensar en quan em sortirà un gos a la caça... i això acolloneix.

Cristina ha dit...

Uff quina aventura! I jo que sempre que veig un gos m´apropo a acaronar-lo. A partir d´ara m´ho pensaré molt. Mai se sap què pot passar. Per sort teniu un heroi agosarat entre vosaltres i no va passar de ser una anècdota.

òscar ha dit...

jordi, poca conya que això que expliques deixa un mal cos de tres parells de nassos (o nakasones).

a mi els gossos enmig muntanya em fan més por que una peli de jaume balagueró.

Jordi ha dit...

Bajoqueta: jo no em vaig morir, però si cagar... de por, vull dir!

Els del PIT: ostres, doncs prenc nota d'això de posar-me de costat.
Sí, sempre has d'anar amb compte, perquè al camp els gossos deslligats solen sortir disparats!

Cristina: un super-heroi!! El salvador!! Home, si el gos és petit, jo també els acaricio!

Òscar: doncs no et portaré allà. Tampoc venen crispetes. No paga la pena!