dissabte, 8 de gener de 2011

La missió.

L’home, enfilat a un banc, va mirar la turba des de les alçades. La multitud estava inquieta, revoltada, amb ganes d’entrar en acció. Va aixecar el braç dret, amb la mà estesa, i la gent va callar. El silenci era absolut.

- Companys i companyes! Avui ens espera un gran dia. Un gran dia on demostrareu la vostra valia. Un dia on els vostres, els que estimeu, depenen de vosaltres. No els podeu fallar. No us podeu fallar. Us ho perdonaríeu? – va passejar la mirada entre els allà reunits intentant que aquella pregunta fes reaccionar -. Hi ha dies que es recordaran, que quedaran per la posteritat. Dies que els pares explicaran als fills i aquests fills als seus fills. I aquest, el jorn que tenim per endavant, ha de ser un d’aquests dies. Les vostres heroïcitats es convertiran en cançons que passats molts anys lloaran les vostres proeses, les vostres fites. Mireu l’enemic, a la cara, amb honor, amb enteresa, de fit a fit, no tingueu por. Penseu que ells no són millors que vosaltres. No. Ni de bon tros! Us plantaran cara, evidentment. Vendran cara la seva derrota, com vosaltres també vendreu cara la vostra. No oblideu que voler és poder. I si voleu, si en teniu ganes, si us ho proposeu, aconseguireu allò que us heu plantejat aconseguir. Dintre d’uns instants, les portes s’obriran. Llavors la lluita serà aferrissada. No hi haurà pietat. Tingueu clar l’objectiu. Aneu a per ell. No perdeu temps. Mig segon pot equivaldre a quedar-se al camí. A mastegar la pols. A morir en l’intent. Així que, acabaré desitjant-vos tota la sort del món i... sort i justícia!

- Justícia, justícia, justícia! – va repetir la multitud.

El rellotge va marcar les deu en punt. Quedaven inaugurades les rebaixes!

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Que exagerat que ets. Però per si de cas, jo esperaré uns dies, que no voldria prendre mal. Per cert, bon any!

Clidice ha dit...

Jo hi vaig ser! :D

garbi24 ha dit...

Prefereixo estar a l'Irak a primera linea de foc....qualsevol s'enfronta al ........mocador team

Albert B. i R. ha dit...

No sóc gens de comprar, pel que entre aquest "exèrcit" no m'hi vveuran pas, a no ser que em forcin-convencin a fer-ho.

òscar ha dit...

Un servidor, pacifista de mena, opta per anar-hi quan hi ha menys foc creuat.

Covardica que ha sortit un!

Cristina ha dit...

A mi les rebaixes em recorden aquella pel.li d´en Charlton Heston: "Cuando ruge la marabunta",he he

Assumpta ha dit...

Hehehe aquesta història em resulta familiar... però no per haver-la viscut precisament... :-))

El porquet ha dit...

M'està costant la relació entre justícia i rebaixes... serà per aconseguir el "preu just"?

Jordi ha dit...

XeXu: Bon any per tu també! Diuen que qui no arrisca no pisca, així que potser et quedes sense alguna cosa...

Clidice: Va ser terrorífic, oi que sí?

garbi24: hahaha Home, la recompensa s'ho val eh!

Albert B. i R.: Et perds l'adrenalina que suposa!

òscar: Les rebaixes només estan fetes pels valents! ;-)

Cristina: hahaha sí, sí, més o menys.

Assumpta: hehehe ja sé per on vas, ja!

El porquet: uff! sí, sí, i en rebaixes ja s'hi guanyen diners...

Assumpta ha dit...

Eeeeei!! :-))

M'agrada quan m'entenen "al vol" ;-))

murga ha dit...

creu de sant jordi, ipso facto, per al valent al capdavant de dita missió!

pati di fusa ha dit...

ben bé com ho narres, jordi. la sort és dels valents, i les rebaixes, també.

jo vaig desertar divendres, en ple foc creuat. diuen que va ser la fase més cruenta, per això.

Jordi ha dit...

Murga: ho proposarem al Mas, a veure què diu... Si de cas, la que retirin al Millet, que li donin al valent!

pati di fusa: anomenar cruent al divendres infernal és quedar-se curt! La gent tenia la cara desencaixada i els ulls esbatanats de tants cops i tantes cues!