Maneta d’or.

Visca el pilota d’or! Sí, amics, sóc antiespanyol. Em declaro antiespanyol (i antiespanyolista, també!). Perquè ho sóc de per sí, tampoc és notícia, i perquè, ara sí, me n’alegro que li hagin donat la pilota d’or a l’argentí d’or. Sense cap mena de dubte, el millor jugador que pot haver-hi sobre una capa de gespa ben verda. I és que ahir musho Messi és el que vam veure. Va fer hat-trick per celebrar la pilota d’or, però la veritat és que haguessin pogut ser quatre o cinc gols ben bons. I, és clar, amb la fantàstica col·laboració amistosa dels dos finalistes, Xavi i Iniesta. Ah!! I Villa, i Pedro, i Alves, i Piqué... tots, tots i tots. Perquè aquest Barça mereix una pilota d’or per tots i cadascun dels membres de l’equip. Perquè són tant bons, s’esforcen tant, lluiten fins a l’extenuació i, el que em sembla encara millor, des del minut 0 fins que l’àrbitre xiula el final del partit. No és maco veure Messi pressionant igual el primer que l’últim minut? Això diu molt. No, moltíssim!

Ahir vam veure un gran partit. Un partidàs de futbol on es van enfrontar dues idees semblants, dues concepcions de jugar a futbol idèntiques. I de què serveix, es preguntarà algú, jugar a l’atac contra el Barça si te’n marquen cinc? Doncs bé, posats a perdre, perdem sent el que som i juguem amb les nostres conviccions. És per això que em trec el barret davant el Betis i el seu entrenador. Un deu! Amb la mà al cor, crec que el conjunt verd i negre ha estat de llarg el millor equip que ha trepitjat el Camp Nou. Ah!! I m’ha fet veure que no, que el futbol encara no està mort. El futbol com l’entenc, és clar. I he pensat que allà al Benito Villamarín (o que es digui ara el seu estadi), s’ho deuen passar molt bé anant a veure futbol un diumenge sí i un diumenge no. I això m’agrada. I per molt que li faci mal a més d’un, ahir el Betis va demostrar ser mil vegades millor que el pobre Real Madrid que va visitar el Camp Nou.

Ah!! Això, que l'eliminatòria ja està encarrilada, no?