Últim partit abans de visitar territori hostil. El Barça ja ha presentat les seves credencials. El Bernabéu espera. Ha vist com el Barça li ha 
endosat cinc gols al Llevant (que n’haurien hagut de ser sis, perquè li han anul•lat un gol legal a Iniesta), quart classificat de la Lliga. Ha vist com el Barça ha guanyat amb autoritat. Ha vist com el Barça ha desplegat un joc viu, d’atac. Ha vist com el Barça ha jugat novament amb un 3-4-3. Ha vist com el Barça ha pressionat a dalt. En definitiva, ha vist el Barça de sempre, el de garanties. El Barça que és capaç de guanyar a qualsevol camp. Entre nosaltres: jo, si fos el Bernabéu, estaria una mica cagat, com diu aquell de l’APM.
I és que quan el Barça marca d’hora (minut quatre), la cosa rutlla, va sobre rodes. Tots tranquils perquè ja sabem que hi haurà golejada. Com avui. Ens relaxem al sofà, la cadira (si és còmoda), a la butaca, allà on siguem i ens disposem a gaudir de l’espectacle més gran que hi ha: veure el Barça jugant a futbol. Bé, FUTBOL, amb lletres majúscules. Joc alegre, de toc, bolcat a l’atac, buscant insistentment el gol, tensionat, rondejant (bé, potser me l’acabo d’inventar, però m’agrada), amb un Valdés que atura les dues ocasions que té el contrari, un mig del camp passador, i la davantera fent cara de passar-s’ho molt bé. Resultat? Dos d’en Cesc, un golàs d’Isac Cuenca (titular avui), un (novament) d’Alexis i un altre del de sempre, de Messi. Maneta i a esperar el dia deu a les deu on el d’abans, el Bernabéu, veurà un autèntic xoc de titans. Aquest partit és el que val, el que marcarà la temporada. Si el Barça no perd, tot seguirà viu. Millor no pensar en què pot passar si el Barça no guanya...
endosat cinc gols al Llevant (que n’haurien hagut de ser sis, perquè li han anul•lat un gol legal a Iniesta), quart classificat de la Lliga. Ha vist com el Barça ha guanyat amb autoritat. Ha vist com el Barça ha desplegat un joc viu, d’atac. Ha vist com el Barça ha jugat novament amb un 3-4-3. Ha vist com el Barça ha pressionat a dalt. En definitiva, ha vist el Barça de sempre, el de garanties. El Barça que és capaç de guanyar a qualsevol camp. Entre nosaltres: jo, si fos el Bernabéu, estaria una mica cagat, com diu aquell de l’APM.I és que quan el Barça marca d’hora (minut quatre), la cosa rutlla, va sobre rodes. Tots tranquils perquè ja sabem que hi haurà golejada. Com avui. Ens relaxem al sofà, la cadira (si és còmoda), a la butaca, allà on siguem i ens disposem a gaudir de l’espectacle més gran que hi ha: veure el Barça jugant a futbol. Bé, FUTBOL, amb lletres majúscules. Joc alegre, de toc, bolcat a l’atac, buscant insistentment el gol, tensionat, rondejant (bé, potser me l’acabo d’inventar, però m’agrada), amb un Valdés que atura les dues ocasions que té el contrari, un mig del camp passador, i la davantera fent cara de passar-s’ho molt bé. Resultat? Dos d’en Cesc, un golàs d’Isac Cuenca (titular avui), un (novament) d’Alexis i un altre del de sempre, de Messi. Maneta i a esperar el dia deu a les deu on el d’abans, el Bernabéu, veurà un autèntic xoc de titans. Aquest partit és el que val, el que marcarà la temporada. Si el Barça no perd, tot seguirà viu. Millor no pensar en què pot passar si el Barça no guanya...
6 comentaris:
serà difícil sortir ben parats de madriT però un Barça com aquest pot fer el que es proposi. Encara que la sort ens haurà d'acompanyar una mica
Després del Barça ha jugat el València contra una trepa de desgraciats. El València és tercer a la lliga i ha guanyat. He vist el partit per sobre, cosa rara en mi, i puc garantir que el que fa el Barça és FUTBOL. El que fan els altres és... bé, no sé què és, una mena de joc estrany que es juga donant puntades de peu a una pilota quadrada.
Comentar que l'amic amb qui mirava el partit m'ha comentat que aquest any una acció com la del gol d'Iniesta es considera fora de joc, cosa que no entenc, i que no comparteixo en absolut, però si està al reglament, doncs s'ha de complir. És una modificació d'aquest any, segons ell. No puc garantir que sigui veritat, però el noi la toca en això que sempre s'informa. Tampoc no he sentit el que deien per la tele, però això no sempre és garantia de fiabilitat.
Sobre el partit, res a dir, que ho expliques molt bé. Estem en el bon camí. I ara arriba l'hora de la veritat. A veure amb quina cara ens trobem aquí mateix per comentar-ho la setmana que ve...
Doncs res, tu, creuem els dits de cara la setmana vinent, no? Em penso que aquest sí que l'aniré a veure, per molt a París que estigui...
Li farem força al Madrid, com sempre ho hem fet! Tenim l'esperança i el bon sabor de boca de l'últim partit... I l'esperança és l'últim que es perd.
Salut! :)
Torno a ensumar un "sorpasso" a Can Mandril... van pujadets, com anaven abans del 2 a 6... potser no en fotrem tants, però ells que vagin bramant que ja venim amb les destrals esmolades!
Tinc ganes que els hi fem una bona repassada!! oeeeeeeeee oeeeeeee oeeeee :-DD
Publica un comentari a l'entrada