Recordeu aquesta alineació: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Busquets, Thiago, Xavi, Iniesta, Cesc i Messi. Millor, emmarqueu-la. Guardeu-la per sempre a la memòria. Reciteu-la cada dia només llevar-vos. Feu-ne quadres en punt de 
creu per penjar a la paret. Estampeu samarretes. Tatueu-vos-la en alguna part del cos. En definitiva, feu el que creieu convenient perquè no quedi en l’oblit. Perquè aquest equip és novament, ni més ni menys que CAMPIÓ DEL MÓN! Rei de reis!
Avui hem vist una autèntica allau de futbol. No, de bon futbol. No, d’excel•lent futbol. El Santos no ha tingut opció en cap moment de fer quelcom contra el Barça. Ho sento nois, però es que us enfrontàveu al millor equip de la història. Sí, vosaltres sou els campions d’Amèrica, però és que nosaltres som els campions d’Europa, tricampions de Lliga, campions de copa, de les supercopes havudes i per haver... Hem aconseguit dotze dels quinze títols disputats (bé, amb el d’avui tretze de setze). El partit ha estat del Barça des del minut 1. Ha dominat de dalt a baix el partit. Ha estat omnipresent durant els noranta minuts de joc. Han tingut ocasions per donar i per vendre, tant com per haver marcat set o vuit gols, com a mínim. I es que quan el Barça es posa a jugar a futbol, no hi ha cap equip millor. Guanyen tant fà
cil... que les finals acaben convertint-se en plàcides i tranquil·les.
Amb nou de la pedrera a l’onze inicial, parafernàlia de banderes, catifes, globus, ..., samarreta del Barça amb lema: “Mucha fuerza Guaje”, himne sonant pels altaveus, flashos per tota la graderia, plena a arrebossar, ... així ha començat la final del Mundial de Clubs. Amb molta olor a final. Amb flaire de partit molt important. La resta, ja us ho he explicat abans. I el desenllaç, està més que clar, no? Puyol aixecant la copa, amunt, ben amunt. Tota la culerada dempeus. Tots els jugadors botant en rotllana i saltant d’alegria. I una nova copa més cap al museu. Que vagin fent espai que aquesta és de les grans.
creu per penjar a la paret. Estampeu samarretes. Tatueu-vos-la en alguna part del cos. En definitiva, feu el que creieu convenient perquè no quedi en l’oblit. Perquè aquest equip és novament, ni més ni menys que CAMPIÓ DEL MÓN! Rei de reis!Avui hem vist una autèntica allau de futbol. No, de bon futbol. No, d’excel•lent futbol. El Santos no ha tingut opció en cap moment de fer quelcom contra el Barça. Ho sento nois, però es que us enfrontàveu al millor equip de la història. Sí, vosaltres sou els campions d’Amèrica, però és que nosaltres som els campions d’Europa, tricampions de Lliga, campions de copa, de les supercopes havudes i per haver... Hem aconseguit dotze dels quinze títols disputats (bé, amb el d’avui tretze de setze). El partit ha estat del Barça des del minut 1. Ha dominat de dalt a baix el partit. Ha estat omnipresent durant els noranta minuts de joc. Han tingut ocasions per donar i per vendre, tant com per haver marcat set o vuit gols, com a mínim. I es que quan el Barça es posa a jugar a futbol, no hi ha cap equip millor. Guanyen tant fà
cil... que les finals acaben convertint-se en plàcides i tranquil·les.Amb nou de la pedrera a l’onze inicial, parafernàlia de banderes, catifes, globus, ..., samarreta del Barça amb lema: “Mucha fuerza Guaje”, himne sonant pels altaveus, flashos per tota la graderia, plena a arrebossar, ... així ha començat la final del Mundial de Clubs. Amb molta olor a final. Amb flaire de partit molt important. La resta, ja us ho he explicat abans. I el desenllaç, està més que clar, no? Puyol aixecant la copa, amunt, ben amunt. Tota la culerada dempeus. Tots els jugadors botant en rotllana i saltant d’alegria. I una nova copa més cap al museu. Que vagin fent espai que aquesta és de les grans.
11 comentaris:
Avui no es pot dir massa cosa més del que has dit, només destacar el comentari de Neymar quan han acabat el partit, jugador, recorde-m'ho, del que algunes personalitats del món del futbol han dit que qui el tingui dominarà el futbol de la propera dècada, i que avui no ha sabut fer res contra els millors del món (els de vertitat), que tots li prenien com volien. El nen-pollastre aquest ha dit que el Barça els ha ensenyat com es juga a futbol, i no li falta raó. Si realment vol venir, més li val anar aprenent alguna cosa, pel que ha fet avui, m'apostaria tot el que tinc a que Cuenca és millor que ell. Que a Brasil són uns patates, home! Destacar allà no és tan difícil.
Res, que som campions del món, altre cop. Però ja saps, el més important d'aquest títol és que per arribar-hi s'ha de guanyar la Champions. Aquest any no toca. Però i si...
Esperava aquest post... però ha sortit abans del que creia i tot! L'he vist fa una estona, però comentari dinar és molt complicat. Jo l'he seguit per ràdio... i em fa vergonyeta confessar que em comença a interessar, tot plegat. Ai, mare meva... =P
És un goig ser del Barça!!! :-))
Es que els Santos inocentes, no se'ls ocurreix res més que vestir-se de blanc per l'ocasió.....i es cla hem sortit mes que motivats.
Per treure's el barret....
Crec que jugavem tant d'hora perquè no era un partit de futbol. Era un episodi de dibuixos animats, d'Oliver i Benji, com a mínim.
I amb nou del planter. Què grans.
Nosaltres érem a TERRASSA i vàrem veure el partit allí, en la petita tele de la meva germana... i, fins i tot en petit EL SEU JOC ÉS GRAN!! MOLT GRAN!!... Un autèntic goig veure'ls jugar, un autèntic goig ser d'aquest equip meravellós!!
Per cert, que em va fer gràcia saber que el Japó és el segon país del món amb aficionats culers (suposo que com a primer van comptar tot l'Estat espanyol, ja que era Tele5 qui ho deia) però bé, el cas és que JAPÓ ÉS BLAUGRANA... i mira, en Tobuushi encara no ha actualitzat, però segur que et farà gràcia veure aquest post d'un català, catalaníssim i culé, que viu al Japó... encara és del primer partit, però és magnífic llegir-ho!! :-)))
YÁIZAAAAA!! hehehehe vas pel bon camí... així m'agrada!! :-DDD
Impressionant! campions i 9 d'entrada de casa!! quin goig!
2012:
1 mes - 0 posts
:'(
És una amenaça??
Molts mesos - 0 pots
No són amenaces, són comentaris......
Publica un comentari a l'entrada