divendres, 20 de juliol de 2012

La botiga dels horrors (tercer, i últim, acte).

...continuació del post d'ahir.


Lentament, a pas de tortuga i fent el cor fort, vam avançar cap a l’interior d’aquella botiga (encara no qualificada dels horrors). Vam deixar enrere aquelles barres abarrotades de penjadors. Primer, secció femenina. I finalment la secció nen/nena. Havíem arribat al final de la botiga. L’Alba va il•luminar amb l’ifon a mà esquerra i vam veure un seguit d’emprovadors alineats a banda i banda.

Sense pensar-nos-ho dues vegades vam entrar i.... uuuuuu!!! ensurt al canto! Dues dones entrades en anys i en carns, una a la dreta i una altra a l’esquerra s’emprovaven uns banyadors amb estampat de guepard i calça alta, molt alta, d’aquelles que van tant amunt que penses que no necessitarà la part de dalt per aguantar-se els pits.

Ui! Qué susto! (brama la senyora de l’esquerra amb cara de pomes agres) Aquí no puedes entrar tu! Que estamos en ropa interior!

La fito de dalt a baix, i li dic en veu baixa.

Señora, yo sí que me he asustado! Y tranquila, que para mi bien no pienso mirar mas.

Vaig anar a l’últim emprovador i vaig sentir que la l’altra dona, o sigui, la de la dreta, li deia:

Esagerada! Pero no ve que vamo en bañadó?



Qué, como te quedan?

Hombre, maravillas no se pueden hacer, vaig pensar, señora. Y milagros a Lourdes, vaig pensar a continuació, señora.

Diligentment i sense perdre gaire temps vaig començar (amb molt de pudor perquè preveia un atac/invasió de dones de la tercera edat dintre del box on en trobava ara en calçotets, que un encara està de molt bon veure!) vaig fer un vist i no vist i vinga, som-hi, que em queden de conya i mai cap pantalons del pijama m’havia quedat tant bé.

Però, carallot, no veus que amb les presses t’has deixat els pantalons del pijama posats a sota dels pantalons de vestir?



Ostres, Alba, és que tinc por. Aquella dona del banyador de guepard i calça alta vindrà en qualsevol moment a per mi, ho sé, ho intueixio i ho oloro.



Doncs jo no he estat.

El què?



Que si olores alguna cosa a mi no se m’ha escapat res.



Ah! Ja, és que he estat jo, no podia més. Els nervis, ja saps...

Foto en exclusiva de La Banyera de l'interior
de la botiga PIEDAD
De tornada, passem per davant de les dues senyores. Ara la de la dreta és la de l’esquerra i la de l’esquerra la de la dreta. La de la dreta (antiga la de l’esquerra) em llença una mirada assassina, freda, calculadora. Vaig començar a obrir la boca, de mica en mica i de sobte un cop de colze a les costelles que em deixa inoperant.

No diguis res... Ni una paraula! (l’Alba)

No, si només li anava a dir a la senyora de la dreta ex-senyora de l’esquerra que vigilés quan es treies la part de dalt del banyador, que potser notava el terra una mica fred.

Ara sí, definitivament, ja podia qualificar a aquella botiga com La botiga dels horrors.

Vam pagar. Són vuit euros amb setanta cèntims, en efectiu perquè, ja sap, aquí no acceptem targeta VISA. Ah!, no, no sé, però tingui, deu euros. El canvi, u amb trenta. Gràcies. Gràcies. Adéu. Adéu.

Vaig començar a córrer amb els pantalons del pijama a una mà i amb l’Alba agafada de l’altre. Només vaig aconseguir dir:

No miris enrere!

Aquella nit, i alguna que altra més, no vaig poder dormir... Encara recordo paraules tals com faja, cesárea, XXXL, i més que fan que la meva vida s'hagi convertit en un infern. Ho sé, no tornaré a ser el d'abans...

13 comentaris:

Sílvia ha dit...

Final feliç! Falta el petó després del "no miris enrere", eh?! I dius que hi tenen faixes? On és aquesta botiga? M'has fet venir ganes d'entrar-hi, hehe. Molt divertit!

Alba ha dit...

Bueno però al final tens pantalons de pijama no??? Això és l'important! i que no hi ha hagut sang! :P

sa lluna ha dit...

Pobres senyores!...uiss no, pobre Jordi!!, jejje
Te n´has sortit bé...uns quans mal sons i punt. Segur que hi tornaràs, el preu s´ho val!

Santa paciència, Alba!!

Aferradetes per tot dos!

Anònim ha dit...

Un final feliç el de la botiga. Ja creia que us tenia que venir a rescatar.

Les nits de mal son, és que duies els pantalons del pijama ous?

Molt bé Alba, que de tant en tant li donis un clatellot. Algunes vegades ja saps que aviat perd el nervis.

Mama Jordi

Elfreelang ha dit...

I si l'enviés l'escrit al Almodovar? mai se sap potser seria una gran pel-li....sort que en vas sortir amb els pantalons...posats

joan gasull ha dit...

vigila que no hagin tirat fotos al provador i el proper dia no et vegis d'home anunnci....

Assumpta ha dit...

Tot el relat (històric) és boníssim, però el que més he rigut és amb la forma de parlar de les senyores, de la dependenta i... teva! (parlant castellà!!)

Ara bé... pensa en el que has aconseguit, homeee!! mai cap pantalons del pijama t'havien quedat tan bé!!! Això és fantàstic!! :-DDD

(Nota: El títol posa botiga dels "errors"... és un error?)

Marta ha dit...

Bé, hi han moments que entre una senyora i l'altre tot plegat fa una mica de por, el més important es que novas sortir ensenyant "le vergonyes"!!!!! M'has fet pensar en una película: la invasión de los ultracuerpos...una invasió alienígena...com les dones no?

penyabogarde ha dit...

acceptada la proposta que has fet, tenim noves imatges que t'afecten directament, Salut i bany!

XeXu ha dit...

Encara sort que he pogut llegir tot el relat d'una tirada, tard, però millor per mi, que així no m'he hagut d'esperar. Quines peripècies que vius, total per uns pantalons de pijama. Reconec que les 'senyores que...' fan molta por, i per això mai s'ha d'entrar a un lloc d'aquests desprotegit. Però bé, teníeu els iPhones, que són molt consistents i es poden fer servir com a arma per llençar. Això sí, només teníeu dues oportunitats. Després, us hauríeu hagut d'espavilar com fos. Sort que la cosa va acabar bé al final...

penyabogarde ha dit...

tot es complica però les banyeres porten motor d'alta cilindrada a can Bogarde, mira, mira murri!!!!!

penyabogarde ha dit...

company, estas protagonitzant diversos articles-post del nostre blog, i estas dalt del pòdium, poca broma, vine!

El porquet ha dit...

Oioioioi que m'havia deixat de llegir el desenllaç de la botiga dels horrors!

Diuen que en Balagueró ja n'està preparant el guió per a fer-ne la quarta o cinquena o sisena (jo que sé) part de REC.

Es diu que la frase inicial del nou film (que s'augura terrorífic i "taquilleru") començarà amb: "Sigue grabando, sigue grabando! Por piedad!"