dilluns, 2 de juliol de 2012

Les claus (tercera entrega)

...continuació del post d'ahir.

Just en aquell instant el veí del pis del costat, gran home i gran veí, d’aquells que donaries el que fos perquè tots els veïns de totes les cases de totes les ciutat de tots els països de tots els mons fossin com ell (i a més culé declarat i fanàtic del bàsquet), s’atura a l’entrada del pàrquing i ens comenta que què tal estem i li responem que fotuts perquè oh!, desgràcia, cruel destí, què refotudament que n’ets de despiatat! se’ns han quedat les claus a dintre, però a dintre posades dintre el pany i...

Amb les claus no surten, empenyent cap a dintre?

No, no, amb les claus no surten perquè primer ho he provat jo i després ell fent-se l’omnipotent mascle que tot ho pot i que tot ho soluciona i tampoc ha pogut i ara estem aquí, deixats de la mà de Déu, abandonats al detí d’unes claus, d’un aire que crema i d’una ventada que ha fet que la porta se’m tanquès al mateixos nassos. Oh!, desgràcia, cruel destí,
(tots) què refotudament que n’ets de despiatat! Amén! (fi tots)

Tranquils, això ho solucionarem! Heu provat amb una radiografia?

Doncs no, no en tenim cap per casa...

Penso, digue-me agosarat, que si en tinguessim una per casa i la poguessim haver agafat llavors ja haguéssim pogut entrar a casa i ja no estaríem davant d’aquest problema que ens asfixia i que ens fa la vida impossible.

Traiem el cotxe que el teníem entre dos guals, el nostre i el de l’escala del costat, i el tornem a entrar al pàrquing per desfer el camí que havia fet feia deu minuts abans. Agafo l’ifon (el meu i el d’ella) i l’inseparable “Les veus del Pamano” que pobre, l’he deixat, molt al meu pesar, finalment a mitges.

A l’ascensor torna l’esperança perquè el veí, que és metge, intentarà solucionar-ho i, segur que, de totes totes, podrà! Arribats al replà i sortits de l’ascensort, connectem amb el nostre corresponsal:

Surten els tres de l’ascensor, amb pas fer, amb brillantor a les ninetes, una brillantor d’esperança, de pot ser que el problema quedi solucionat en breu. I nosaltres des de la nostra posició els aplaudim i els cantem: “A por ellooooooos, oéeeeee, a por elloooooos, oéeeee”. Perquè, senyores i senyors, tots som aquesta parella que, desgràcies del destí i d’una ventada d’aire, s’han quedat sense casa, momentnàniament.

Pam! Es tanca la porta del veí del pis del costat.


Continuarà demà...

15 comentaris:

Carme ha dit...

Nen, quins nervis... sort que he llegit tots els capítols d'un cop!

Tornaré demà! Aix!!!!

nimue ha dit...

Però de veritat la gent té radiografies a casa com qui té tasses pel cafè? i el més important... les sap fer servir per obrir portes?? ai mare, com acabarà la història...

Sílvia ha dit...

aaaaaaaaaai, quins nervis... quantes entregues hi ha?? Segur que acabarà amb un petó de cine al final, no?!

joan gasull ha dit...

crònica d'un aprent en obrir portes sense claus.......això no tenia un altre nom?

Josep ha dit...

PLAS, PLAS, PLAS!!

Elfreelang ha dit...

vaja m'he perdut els anteriors ara vaig i els llegeixo...tanmateix hi ha continuació oi?

Elfreelang ha dit...

per cert jo tinc un parell de radiografies per casa, de la mà esquerra i d'un maluc....

Assumpta ha dit...

Ostres, quina sort tenir aquest veí metge, amb la casa plena de radiografies!!

M'està encantant aquesta història, JORDI, ja espero a demà per llegir el quart fascicle (Per cert, amic meu, saps que Dickens va publicar moltes de les seves grans obres en fascicles? Era un sistema molt utilitzat per aquells temps. No eren fascicles petits, cada un podia contenir tres o quatre capítols del llibre. Hi havia publicacions de literatura on sortien i la gent n'era molt seguidora, esperaven la següent entrega amb autèntica il·lusió, gairebé tanta com jo espero a demà a veure què fa el bon veí metge)

Per cert, jo sí que tinc radiografies per casa!! És el que té ser artrítica :-P

Clidice ha dit...

Quin tip de patir! Ara no sé si acabarà de llegir Les veus del Pamano! :(

;)

Jordi ha dit...

Seràs benvinguda Carme! Gràcies per passar!


Suposo que aquest veí nimue, ja ho hauria provat alguna altre vegada... Ara, com és metge doncs és normal que en tingui alguna...


Doncs hi ha cinc entregues Silvia. Uff, doncs no sé, no sé...


Ummm.... joan gasull, digue'l tu, digue'l tu...


(reverència) gràcies Josep!


No les llencis Elfreelang, que vés a saber si algun dia et faran servei! Ja ho veus!


Sí, Assumpta, una autèntica sort... si hagués tingut radiografies, és clar! Ostres, no m'estaràs comparant amb Dickens, no? Ell no s'ho mereix!!! :-)


Pista Clidice: vaig per la pàgina 354 i estic mooolt enganxat!!

XeXu ha dit...

Com continuïs deixant-nos a mitges gaires dies més no pateixis que tindràs una radiografia de les teves cames per poder obrir la porta!

Assumpta ha dit...

Hahahaha XEXU!! Què bèstia que arribes a ser... i t'ho dic amb carinyu, eh? Deixa'l, home, no veus que així és molt divertit i té molta emoció? Escriu com ho feia el mateix Dickens!! :-)))

Jordi ha dit...

hahahaha ostres XeXu, ara m'has fet entrar en estat de pànic! Tot al seu temps, mica en mica, que es cogui a foc lent...

Noooooo, Assumpta no em comparis amb el Dickens, pel seu bé!! Pobre, si aixequés el cap!

vampir Bayo †๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A† ha dit...

vull aportar el meu poema de banyera, soc bogarder, que quedi clar.

Aniré en plan especialista vampiric.

És un poema amb signes no alfabètics incorporats.

Heus-lo aquí:


BANYERA DE SANG, GARBUIX DE VAMPIR

Anem a fer història que jo vaig aterrar aquí i no hauria dit mai que seria tant gros tot. El bany, el banyador, la banyera. Banyera de sang.
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
cols de Bruseles? Si cols de Bruseles es recullen a les Illes Medes encara que sembli impossible
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Cols de Bruseles que ben picades les barrejo amb verí de gripau bord i les matxuco amb sal i pebre vermell i en faig un elixir metzinós
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Cols de Bruseles de llegenda fetes amb més estils, que les faig amb rovell d'ou, sang de gall eunuc i en faig un sorbet de llet de petunia
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Alquimia de rebost soterrani de Vallvidrera, Bayo ho fa sangós i dolç
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A††๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Tunejo xarops!
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
verí de sang fresca
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
possima metzina verí sangonant
†๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†
Com el vell Marat, desangonat a la banyera.
Com el vel Marat: Sang a la banyera!

Jordi ha dit...

Estimat vampir Bayo †๑۩۞۩๑†A ๑۩۞۩๑†A†, no sé com definir el seu poema: tètricament fantàstic, sangonosament dolç, mortalment brusel·lenc...

Realment m'ha captivat d'una forma estranyament... vampírica. Només puc pensar en pocions, elixirs i colònies del Sephora!

Com diu el Jordi Basté: "Gràcies, gràcies, gràcies!"