dijous, 3 de novembre de 2011

Fragments de llibres (I)

Fa bastants dies al bloc “La veritat dins la ficció...” vaig llegir una entrada on MBosch, el seu autor, comentava que de tant en tant li agradava obrir els llibres que ja havia llegit per rellegir-ne determinats fragments. Em va donar una bona idea, ja que moltes vegades llegeixo fragments que m’agraden i després no sé com recuperar-los. Manera? Publicant-los aquí. Així mato dos ocells d’un tret: els comparteixo amb vosaltres i els emmagatzemo per tenir-los mig a mà.

El fragment d’avui és del llibre “La caza del carnero salvaje” de l’Haruki Murakami. Em vaig fer un tip de riure mentre el llegia:


—¡Qué bonito gato! —exclamó el chófer, visiblemente aliviado.

El gato no tenía ni pizca de bonito, la verdad. Estaba, por mejor decirlo,
gravitando en el platillo opuesto a la balanza. Su pelaje era ralo, como de alfombra desgastada; la punta del rabo le caía en un ángulo de sesenta grados; tenía los dientes amarillos, y su ojo derecho tenía una infección crónica desde que se lo lesionó, tres años atrás, de modo que veía cada vez menos. ¡Quién sabía si aún podía distinguir unos zapatos deportivos de una patata! Las plantas de sus patas parecían de corcho a causa de los callos. Tenía las orejas infestadas de garrapatas; y, de puro viejo, no podía aguantarse los pedos: soltaba docenas de cuescos al día, realmente apestosos. Era un joven macho cuando mi mujer lo recogió de debajo de un banco del parque y se lo trajo a casa; pero últimamente su ruina se precipitaba, del mismo modo que una bola en una bolera, y el pobre animal rodaba cuesta abajo como cualquier anciano octogenario. Y, para colmo, no tenía ni nombre. No tengo idea de si esa falta de nombre contribuía a disminuir la tragedia del gato, o más bien la reforzaba.

11 comentaris:

MBosch ha dit...

Oh, sóc el primer!?

M'ha fet il·lusió veure que el post està inspirat en aquell que vaig fer sobre McCarthy. Mira, igual que amb el Nokia Tune però al revés!

El fragment és molt bo! Jo també he rigut. Aquest Murakami i els seus gats... És més que una obsessió el que té aquest home.

Assumpta ha dit...

M'agrada això dels "Fragments de llibres", encara que comencis amb MURAKAMI, que no és... ai!... gens sant de la meva devoció. Fins i tot em comença a fer gràcia això d'anar contra corrent de TOTA la catosfera :-P... el pobre home té una fixació amb els gats, ja ho veig :-D

Jo també ho faig a vegades -molt poques- al Petit Blog, escrivint el text damunt d'una imatge, però és diferent, vosaltres busqueu fragments que us van impactar (ja sigui pel missatge profund, perquè us van fer gràcia, etc.) jo agafo un trosset qualsevol senzillament per parlar del llibre que llegeixo ;-) per exemple o també aquí :-)

Ei, abans he estat "fullejant" alguns dels teus articles d'aquests de la barra lateral i estan molt bé!! :-))

Assumpta ha dit...

Ep!! consti que quan jo he parlat de l'obsessió de MURAKAMI pels gats encara no havia llegit el comentari d'en MARCEL ;-))

XeXu ha dit...

Com a idea està bé. A mi m'agrada deixar coses al blog per poder-les recuperar de manera fàcil, així que m'agrada que ho facis. Però em permetràs que avui no llegeixi el fragment. Sóc molt fan de Murakami (ara en tinc un entre mans...), i aquest és dels pocs que em queden per llegir, així que espero trobar-me aquest fragment en el moment que toca, quan el llegeixi. Ara sé que parla d'un gat que no és gens maco. Segurament, quan el llegeixi, que passarà força temps, em preguntaré 'de què redimonis em sona a mi això...?'.

Yáiza ha dit...

Què estrany sona Murakami llegit en castellà!!! Em penso que no ho faré mai!! Si algun no el trobo en català... tiraré per l'anglès o el francès!

Joan ha dit...

Al Murakami li va passar alguna cosa amb un gat que l'ha marcat. Als pobres els deixa sempre ben galdosos.

Barcelona m'enamora ha dit...

Pobre gat, no es salva per enlloc...que bo!

Gemma Sara ha dit...

Quina desgràcia de gat, realment. Està bé això de fer tasts de llibres...

Assumpta ha dit...

Hahahaha té raó en JOAN, això és un trauma infantil... Un gat el deuria esgarrapar salvatgement i per això ell aprofita la literatura per la seva particular revenja!! :-DD

Jordi ha dit...

MBosch: Doncs sí, ens hem inspirat mútuament!

Una veritable obsessió. Crec que no he llegit llibre d'ell on no surti un gat.

Assumpta: Això dels fragments és com fer un petit tast del llibre, no? Una degustació d'aquestes que s'ha posat tant de moda... hehehe

Ostres, no sabia que tenies aquest bloc també. És una molt bona idea aquesta de la foto i el text. M'agrada!

Et refereixes als del bloc de Racó Blaugrana, suposo. Gràcies! Són seriosos, però! :-)

XeXu: Observo que no tens col·locat al Llibres i Punt el llibre que llegeixes actualment, per tant, ja me'l podries dir, no?

Ah! "Causa justa" em va agradar molt (suposo que te l'ha recomanat una dona el nom de la qual comença amb A i acaba amb ssumpta). I el de "Se el que estàs pensant" també l'he llegit i enganxa!

Yáiza: benaurada tu que en saps d'anglès i francès! Caram, quin nivellàs d'idiomes. Al Murakami sempre l'he llegit en castellà. No, mentida! El de "Kafka a la platja" el vaig llegir en català. Tant diferent sona? Ostres, amb les sèries de dibuixos per exemple sí que em puc arribar a plantejar que sona diferent, però amb un llibre... Això és un tema de debat!

Joan: hahaha sí, sí, surten molt desafavorits, pobrets!

Barcelona m'enamora: pobret, sí! No en farem res d'ell!

Gemma Sara: Petits tastets, així és com hagués pogut titular el post.

Yáiza ha dit...

Doncs sí, sí, em va sonar molt diferent en llegir-ho!! Porto tres Murakamis i tots tres he trobat que tenen un to similar. Em costa de descriure. És com una "lleugeresa" de la narració. I no l'he sabut trobar en aquell fragment. Potser és cosa del llibre i no de l'idioma, eh!
Pel que fa llegir en altres idiomes, de moment Murakami prefereixo llegir-lo en un idioma que domino a bastament. En anglès he llegit unes quantes novel·les (estil Harry Potters i altres =P), en francès tot just començo i encara no m'espavilo massa, només puc agafar coses senzilles. Ara, per exemple, he acabat una policíaca de l'inspector Maigret (G. Simenon) que s'ha deixat llegir prou.