diumenge, 11 de juliol de 2010

In, inde, independència!

CARTA DEL DIRECTOR DE LA BANYERA (PART SERIOSA).
No aprofundiré en com de cofoi em sento pel que tots vam poder viure/veure ahir pels carrers de Barcelona. Va ser de pell de gallina, un dia històric que sens dubte tots recordarem fins que deixem d'estar vius per aquests móns de Déu. Ho podrem explicar als nostres fills, i ho explicarem, segur, en tenim el deure. Mentre s'anaven succeint les imatges, no parava d'estremir-me, hi havia moments en que els ulls els tenia vidriosos de l'emoció. Sentir els crits d'INDEPENDÈNCIA, els Segadors, veure les senyeres i les estelades, copsar com tanta gent vol fer sentir la seva veu per dir que PROU, que ja n'estem FINS ELS COLLONS de que no se'ns tingui en compte, de que no se'ns valori la nostra opinió, de que siguem un zero a l'esquerra en un país on només valem per pagar i per callar, ... no es podrà reflectir mai amb paraules totes les emocions i sensacions que vam experimentar ahir. I tot amb el seny català: va ser una demostració cívica, pacífica, multitudinària i plural. Sense incidents, com no podia ser d'una altra manera.

Tot això és meravellós, però plantegem-nos-ho: servirà d'alguna cosa? Penso que tot són paraules, paraules i paraules per part de la classe política. Si de veritat ahir volíem que això fos un punt de partida, la manifestació hagués hagut d'acabar amb el nostre president, que per molt que ens pesi a alguns entre els que m'incloc és el senyor Montilla, parlant a sobre de l'escenari de la plaça Tetuán i fotent un cop de puny a sobre la taula i dient el que de veritat pensem tots els catalans. Només així, les coses potser començarien a canviar una mica.

Parlava ahir amb un senyor de gairebé noranta anys que em deia que quan Tarradellas va tornar de l'exili la gent també va sortir al carrer a manifestar-se i que les coses van començar a canviar una mica. Tant de bo això sigui veritat! Però Tarradelles els veies amb caràcter, amb energia, amb les idees clares. En canvi, en Montilla, el veus apàtica, que no vol quedar malament amb els d'allà, que és un putxinel•li. Doncs bé, això és el que tenim, el que vam votar tots els catalans en el seu dia. Espero que a partir d'avui les coses canvi i sabem triar bé d'entre la mediocritat de polítics que tenim.

I com ha de continuar això? Doncs anant tots a Madrid, a fer sentir la nostra veu allà! Ocupant el Passeig de la Castellana, onejant allà davant seu els nostres símbols i les nostres identitats per fer-los saber que no callarem, que la opinió d'un poble no es pot retalla d'aquesta manera, que la nostra veu no es pot veure minvada, que la democràcia del que tant es presumeix no es pot convertir en una dictadura encoberta, perquè nosaltres SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM!

REPORTATGE EXCLUSIU DE LA MANIFESTACIÓ (PART NO SERIOSA).
La Banyera, amb el seu cap d'exteriors va ser per la manifestació, al costat de la gent, espatlla contra espatlla.

Es barallen diferents xifres de participació:
- Segons Omnium cultural, un milió i mig de persones.
- Segons la guàrdia urbana, un milió cent mil.
- Segons el PP, es van reunir uns quants per participar en una calçotada popular.
- Segons uns guiris que passaven per allà, preguntaven quin títol havia tornat a guanyar el Barça.

Pel que fa als mitjans de comunicació estatals:
- Antena3, va obrir ahir amb el següent titular: "Más de un millón de personas dan su apoyo por las calles de Barcelona a La Roja".
- Tele5 va parlar de Fernando Alonso i de la "marea roja que discurrió por las calles de la ciudad Condal".
- És reconfortant, d'altra banda, saber que mentre es feia la manifestació, a TVE1 passaven la pel·lícula "Sor citroen" (això és verídic!).

Allà, a peu de carrer, l'equip de la Banyera va poder recollir les següents declaracions en exlusiva per part dels assistents més coneguts:
- Núria Feliu: "Al carrer de Sants també hi haguéssim capigut tots".
- Justo Molinero: "Pañuelos Valverde, los tenemos rojos los tenemos verdes. Y recuerden, sólo hoy en Carrefour, el segundo pack de atún claro calvo a un euro con treinta y siete céntimos la segunda unidad".
- Joan Laporta: "Al loro, ¿alguien ha visto al loro?".
- Jose Montilla: "I això per què és?".
- Pastis & Buenri: "Pedazo Megarave!".

12 comentaris:

XeXu ha dit...

De veritat t'imagines en Montilla fent això que dius? Home, a mi em resulta més probable que jo baixi a celebrar la victòria de la selección (que ja et dic que no ho faré, cas de produir-se), que el 'president' de Catalunya es mulli amb alguna cosa. Aquest no es mullarà ni a la piscina aquest estiu. Només espero que entre tots el sapiguem fer fora les properes eleccions, ben untadet de brea i emplomat, i el retornem a casa seva, d'on no hauria d'haver sortit mai. No, a Cornellà no, a Madrid.

El problema és que les alternatives de govern no són massa millors. Aquesta és la política del nostre país. Eliminar un pelele no ens assegura que no entri un altre llepaculs. De fet, entri qui entri, si no és algú nou, serà un llepaculs.

La manifestació d'ahir és un punt de partida, un punt d'inflexió, si vols. Ara què, assegudets a casa? No pas. Ja que hem demostrat que no estem morts, ara toca seguir demostrant la nostra voluntat, per totes les vies que pertoqui.

Clidice ha dit...

potser tot passa perquè tots ens impliquem una mica més en demanar explicacions i en gestionar el país. No cal gran cosa, només deixar aquesta mena de passotisme ons ens hem (han?) instal·lat.

Anònim ha dit...

Ahir no vaig pogué anar a la manifestació.

Però el meu esperit hi era.

La del 11 de setembre de 1977 si que i vaig anar.

Jordi tu tenies quasi dos mesos i et vam deixar amb la teva avia.

Visca CATALUNYA!


Mama Jordi

mar ha dit...

m'has fet riure amb la segona part... la primera la veig si fa no fa com tu...
ahir va ser emocionant, avui cal començar a fer feina!

salut i força Catalunya!

Albert ha dit...

Jo també hi era. Què estrany que no et veiés...

No sé si servirà d'alguna cosa, però de moment hem fet això. Pot ser un primer pas.
Com bé dius, hem de saber triar algú que ens representi de veritat, però és que actualment mires què hi ha i no veus el millor, sinó el menys dolent.

T'ha quedat molt bé la part no seriosa.
Adéu!

garbi24 ha dit...

El més simportant es veure que passa a partir d'ara o si amb les vacances per el mig al setembre serà tot paper mullat.....
Acabarem anant a madrid

Jordi ha dit...

XeXu: què va, no me l'imagino ni borratxo! O sigui, que ahir vas anar a la plaça Espanya, no? hehehehe I tant, espero que tinguem prou seny perquè les properes eleccions no tingui el molt honorable.
Estic d'acord amb tu, tots van per interès i no miren pel país. És una llosa molt pesada la que tenim a sobre!

Clidice: I això com es fa? Ara la gent ja ha sortit al carrer i s'ha fet sentir. Crec que és el torn d'ells, que han de tirar del carro.

Mama: la generació pren el relleu! hahahaha

Mar: moltes gràcies! Espero que els polítics es pugin les mànigues i comencin a treballar de valent.
Força!

Albert: sí, no sé perquè serà que no ens trobéssim... ;-)
I tant, tots són molt dolents. No sé si aquests de Reagrupament seran millors, però espero que sí!

garbi24: i a més a més de les vacances li sumes el triomf de la Roja... uff!! Espero que no, que els polítics decideixin tirar pel dret i fer quelcom de profit per aquí!

sànset i utnoa ha dit...

A mi també se m'ha passat pel cap això d'anar a ocupar Mandril!

T'imagines un milió de cotxes catalans sortint del país i anant a petar a Madrid??? sota el lema: "no ens mourem fins que no siguem independents". La Cibeles plena d'estelades. El senyor Zapatero sense poder sortir de casa. Quina trempera!

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Albert B. i R. ha dit...

Cap dels polítics actuals s'ha mostrat prou capacitat ni valent per a recollir el sentiment que vam poder veure ahir. Hem de votar alguna nova alternativa que, realment, posi la independència del nostre país per davant de tot.

Jordi ha dit...

Uff!! Sànset, això d'ocupar país enemic encara ens tiraran a la OTAN a sobre!! hahaha Ara, sincerament, crec que el pas següent és aquest! Anar allà a refregar-los-ho pels morros.

Jordi ha dit...

Albert, totalment d'acord! S'han de trobar alternatives. Jo cada vegada tinc més clar que aquestes eleccions no votaré la flora i fauna de sempre! Savia nova!