dimecres, 18 de juliol de 2007

Per començar...

Des de fa dies que em rondava pel cap la idea de poder plasmar les meves idees, vivències, opinions, comentaris i més coses en paper. Escriure sempre ha sigut una de les meves passions amagades, i com amagada que estava, sempre ha quedat oculta dintre meu. Ara, animat pel fet que veig que cada vegada més gent aprofita l’era digital per fer-ho, crec que no he d’èsser menys i llençar-me al buit. I com no, la millor manera de fer-ho és a través d’internet, aquesta gran xarxa que mica en mica ha anat formant part de la nostra vida fins que gairebé no podem passar un dia sense estar en connectats per consultar la pàgina del nostre diari esportiu preferit, mirar els nostres comptes bancaris, baixar alguna que altre cançó, o esbrinar qualsevol cosa que ens pica la curiositat i que tant sols entrant en un buscador d’internet i col·locant la paraula clau podem saciar el nostre afany de saber.

Com vaig sentir fa temps pel carrer que deia un personatge anòmin que, serè sincer, tampoc tinc el gust ni les ganes de conèixer: “Actualment, si no tens un bloc penjat d’internet no ets ningú”. Primerament vaig mirar de penjar un bloc din-A4 a intenet sense espirals, però em va èsser impossible. Vaig pensar que potser no podia perquè al no tenir espirals dificultava el fet de que es podés penjar i aguantar-se de cap lloc. Vaig comprar-ne, doncs, una amb espiral doble, fulls quadriculats, amb marge i tapes dures (per a que durés més, vaig pensar). La casa és gran i diners no en falten. Però el resultat va ser el mateix: tampoc vaig aconseguir-ho. Després de molt rumiar sobre el tema vaig arribar a la conclusió de que el tamany sí que importa, i que potser el Din-A4 era massa gran i aquesta era la raó per la qual no podia penjar el meu bloc a internet. Així doncs vaig tornar de nou a la llibreria de la cantonada de casa on havia anat a comprar les altres i el llibreter, amb cara d’estranyat, va vendrem una altre llibreta tamany més petit. Sí, vaig respondre-li a la pregunta de com la vol, de tapa dura, doble anella, fulls cuadricualts i marges (la casa seguia sent gran). Va deixar anar-me que si en necessitava moltes més em podia fer un preu reduït a partir de les deu unitats. Quan vaig tornar a pujar a casa per provar-ho de nou, vaig tornar a fracassar.

Finalment, després de molt pensar i fent cas al que diu tothom de que internet és la font del saber i que conté tota la informació que puguis imaginar (i la que no també), vaig decidir buscar qué caram havia de fer per penjar un bloc d’internet. Pel que podeu comprobar, ja ho he aconseguit. Com a resultat podria dir que ara ja estic ciber-connectat i tinc tres llibretes més a casa que no sé que fer-ne.

Ah!! I reprenent la frase del personatge anònim, com tots, vull ser algú en aquesta vida i ja m’he creat la meva propia pàgina a internet on poguer donar a conèixer com sóc, com visc i com penso. Fàcil, no? I a més a més és gratis...
(bé, si se sap fer des del començament).

8 comentaris:

Alex ha dit...

Hola!!
Ostres aixo de les llibretes amb espiral realment ha hagut de ser complicat... jajajaja!

Ets un crack!

Anim's amb el blog, seguirem les teves travesses des del sofa mentre tú et canses pujant muntanyes!! jeje

Aupa aupa!

Jordi ha dit...

D'acord Alex, ja camino jo per vosaltres. D'aquesta manera mantinc la mitja catalana dels km caminats a l'any!! jejeje

Siau!!,
Jordi.

Uri ha dit...

A la foto fas cara de Fausto fent "mmmmmmmm".

Mª Victòria ha dit...

Espero que en algunes de les teves travesses muntanyoses, trobis la manera de fer-me avia!

EN TINC MOLTES GANES!!!

Alex. ha dit...

Jordi, faig una ullada al teu bloc i començo pel principi. Imagino que em vas confondre a Fontalba amb l'amic Gallego, dic jo!

Fes cas a la mare, espavila i fes-la avia ja, i als teus amics tiets!!

T'aniré llegint a estones les teves grimpades.

PD. Sorprès per trobar un comentari al teu primer post?... jo sóc així d'original, fujo de estereotips!!

Jordi ha dit...

Ei Alex!! Sí que sorpren una mica, però per això està! Espero que no t'avorreixis molt...

Assumpta ha dit...

Ara mira, com la Bajoqueta ens ha deixat a tots al descobert, vinc i et poso un comentari aquí...

I una pregunta molt important... Què vas fer finalment amb les tres llibretetes? :-)

Jordi ha dit...

La Bajoqueta ens ha remogut a tots els inicis... jejeje

Els tinc per casa amagats en un calaix... ;-)