dilluns, 23 de juliol de 2007

Se'ns han fos els ploms

Surto d’una reunió de treball que m’ha tingut ocupat dues hores llargues. Són un quart de dues del migdia. Si tot va bé, en una hora plego i me’n vaig cap a casa. Pujo les escales tot parlant amb una companya de feina fins al nostre lloc de treball. M’assec a la cadira i miro el mòbil. Tinc una trucada perduda i un missatge. L’sms és de l’Alba que diu que està a la feina sense poder fer res per culpa de la llum, que si en sé alguna cosa. Home, penso, jo avui també estic a la feina sense fer res, però no per culpa de la llum. Bé, sí, per culpa de la meva llum interior que avui em diu que no té ganes de fer res. La truco (ja que la perduda és seva). No tenen llum a l’oficina ni, pel que sembla, a El Corte Inglés tampoc. Iep!! Si El Corte Inglés no té llum, parlem-ne!! El problema deu ser greu.

Gràcies a la meva capacitat innata de poder fer més d’una cosa a la vegada, vaig mirant l’ordinador i veig que el Joel em comenta a través del Messenger si tenim llum o no. Caram!! Sembla que la cosa és seriosa, ja que tenen l’oficina bastant separada d’on treballa l’Alba.

El problema em supera. Aconsegueixo reunir forces i fer la tercera cosa alhora (segueixo parlant per telèfon i escrivint al messenger): obro l’Internet Explorer i em connecto a la pàgina d’El Periódico de Catalunya, que em saluda amb un titular que resa: “Barcelona es queda sense llum”. No si ja deia jo que em passava alguna de Grossa, penso. Una altre cosa no, però quan es tracta d’extreure conclusions a partir de premises i fets aïllats i semblants que succeeixen en períodes de temps similars, sóc un geni. Si es que cervell mai m’ha faltat!! Ja ho deia la meva mare que de petit apuntava maneres i que al “Quién es quién?” no hi havia ningú que em guanyés. Li dic a l’Alba que sembla que hi ha una apagada general a tot Barcelona. Menys on jo treballo, per què he de tenir tanta mala sort? Li dic que tinc feina i penjo: he d’anar a escampar la primícia per tota l’empresa. Amb una mica de sort m’estaré l’hora que em resta fent un bé per la humanitat i informant a la gent de la catàstrofe.

Surto al passadís tot somrient i sento frases com: “Doncs ja se’n podria haver anat per aquí!”, “Amb les ganes que tinc avui de fer coses!”, “Jo amb aquestes desgràcies no tinc sort i no em toquen mai a mi”, … Merda!! Pel que sembla la gent ja ho sap i la noticia s’ha escampat. I ara què faré jo amb l’hora que em falta? M’hauré de posar a treballar? Veig un grup a l’entrada que en una petita rotllana està comentant l’incident. Estic salvat!!

Quan arribo a casa sa i estalvi, ja que han estat a punt d’atropellar-me a tots els semàfors, perquè no en funciona cap, obro la porta de l’entrada i encenc el llum. Res. A les fosques. No me’n recordava. Pujo a poc a poc i comptant les escales per no prendre mal. Dos trams primers de set escales i dos trams últims de vuit, sense folre ni manilles. Si no me la foto, estic salvat!! Quina habilitat: totalment a les bosques aconsegueixo encabir la clan al pany i obrir la porta. Deixo la bossa i encenc la televisió. No va, no me’n recordava que no hi havia llum. M’hauré de fer mirar lo de la memòria de peix (tres segons i encara gràcies!!). Què puc fer? Una pizza!! Tinc gana. He dinat poc. Ara que hi penso, no puc: el forn és elèctric i el seu homòleg, el microones, tampoc funciona. I si escolto una miqueta de música per relaxar-me? No puc!! I si jugo a la Play Station? (no l’utilitzo mai, però en moments de desesperació va bé). Tampoc puc!! I si aprofito per encendre el PC i fer la tria de fotos de la pujada a Sant Jeroni del dissabte per enviar-li a la Txell? Tampoc puc!! Aquí m’agradaria fer un petit incís: no tinc portàtil, però si en tingués, segur que tindria la bateria descarregada. I si aprofito per fer una rentadora que hi ha força roba bruta? Tampoc puc!! I si aprofito per dutxar-me que he vingut caminant i he suat bastant? Home, l’aigua funciona i l’escalfador també (és de gas), però per dutxar-me a les fosques... Si encara fos acompanyat per alguna noia estaria bé. Encendria unes espelmes i tot seria molt romàntic!! Opció també descartada. Segur que si prenc mal dutxant-me a les fosques encara se’n riuran de mi quan ho expliqui. Opció gimnàs també descartada perquè les màquines de córrer, fer bici o steep son totes elèctriques. Quin desastre!! Tampoc puc anar al lavabo ja que el triturador és elèctric i no funciona. Espero poder aguantar unes quantes hores i no morir ofegat (si aconsegueixo recuperar l’esperit de quan era petit i em duien de campaments i estava sense anar-hi els quinze dies, ho podré aconseguir). Es clar que també podria demanar-li a la veïna: “Si et plau, puc anar al lavabo, es que no hi ha llum...”. Bé, és igual, li hauria d’explicar la història del triturador i com funciona i no em tinc ganes.

Ja tinc la solució: faré la migdiada. Vaig cap a l’habitació i m’estiro al llit. No puc dormir degut a que els paletes que estan construint la casa del costat no paren de fer soroll. Són els únics que tenen corrent a tota Barcelona? Llencen pedres enormes al contenidor, piquen al terra, parlen alt... I per acabar-ho d’adobar, n’hi ha un que tota l’estona está cantant aquella famosa cançó de no me toques las palmas que me conozco (en doble versió: xiulada i cantada). Què he fet jo per a merèixer això?

Em sembla que agafaré un bolígraf i un paper i em posaré a escriure quelcom pel blog que recentment he penjat d’Internet. Com abans, a la manera tradicional. Per primera vegada des de fa anys que escriuré alguna cosa sense utilitzar els deu dits de la mà ni tenir una pantalla davant. Recuperem vells costums!! De totes maneres, espero que la llum torni aviat, perquè si no com per la nit segueixi estant Barcelona a les fosques, dintre de nou mesos el Zapatero s’arruïnarà si ha de pagar dos mil cinc-cents euros per cada nen que neixi. Per cert, alguna no té res a fer aquesta nit? Estic lliure... ;-)

De totes maneres, no us preocupeu: som una ciutat olímpica, varem organitzar el primer Fòrum mundial de les cultures, tenim el Bread & Butter (o com s’escrigui), en Woody Allen fent pel·lícules per la ciutat, ... però de vegades se’ns fonen els ploms.

2 comentaris:

Txell ha dit...

Si més no has recuperat el sentiment d'escriue a ma..i no teclejant! Que més pots demanar! Els vells costums sempre són l'alternativa més fiable!

Jordi ha dit...

Tens tota la raó!! Ara em sembla que avui tinc una mica d'agulletes al canell dret.