dimecres, 30 d’abril de 2008

El Teatre dels malsons.

I la història s’ha repetit de nou... El Barça, com tantes altres eliminatòries que ara em venen al cap de fa anys enrere, fa el millor partit de la temporada, ataca, pressiona, lluita i finalment apel·la a la èpica per aconseguir el gol miraculós que ens classifiqui per a la següent ronda (en aquest cas la final de Moscou), però acaba perdent... “Jugamos como nunca y perdemos como siempre”, que deia aquell. I com sempre, titulars de “Cauen amb honor”, “Lluiten fins al final”, ... No n’hi ha prou amb això!! O és que el Barça no podrà passar mai cap eliminatòria fent un pèssim partit? Realment surt a compte això de jugar molt bé però quedar-nos sense res, amb les mans buides? No ho sé, de vegades m’ho plantejo i penso si no valdria la pena fer un cop de cap i intentar-ho d’una altra manera... Mireu si no l’any de la segona Champions: joc pràctic, especulador i títol a la butxaca.

Al partit, però, no se li pot recriminar res. Va tenir tots els al·licients d’una semifinal de tornada: un gol espectacular, bon joc, tensió i molta emoció. I el Barça va sortir al camp com s’ha de sortir en aquests partits: amb actitud, coratge, entrega, lluita, valentia, concentració, endollats en tot moment, jugant ràpid, pressionant, mostrant des del primer minut que anaven a pel partit, sense arrugar-se, mirant endavant i no arraconant-se darrere, i ... amb la samarreta de la segona equipació (blava). Què més se’ls pot demanar? Doncs un gol, només un gol!! La sequera golejadora ja preocupa i molt. També em preocupa i molt, com ja vinc repetit en molts posts, l’abús del regat i la manca de l’hàbit de xutar només que reben la pilota. Només recordo dos xuts amb sentit, és a dir, que van rebre la pilota, van mirar a porteria, van veure forat i van decidir provar sort amb convenciment: un de Deco i un de Gudjohnsen (que va sortir al minut vuitanta-vuit substituint Touré Yaya).

El gol encaixat al minut catorze de la primera part, un golàs tot s’ha de dir de Scholes, amb l’únic però que va venir precedir per una errada en la passada de Zambrota, l’equip el va assimilar bé, sense enfonsar-se, sabent que encara hi havia temps per endavant per aixecar la situació. I ho va provar i provar, però, com últimament ja estem avesats, la sort es va mostrar esquiva i la pilota no va voler entrar o el porter van der Sar va encarregar-se de que no ho fes. Al final, l’equip bolcat sobre la porteria anglesa fent-nos tenir aquell bri d’esperança, aquella espurna de fe de que el miracle era possible. Una última falta escorada a la banda dreta, amb un Valdés apel·lant a la èpica i pujant a rematar a l’àrea rival... I, pocs segons després, un xiulet sonant i per fer-nos saber que tot s’havia acabat, que havíem de tornar a casa amb el cap cot i pensant que la temporada que ve, de ben segur aquesta copa serà nostre...

Finalment, el Teatre del somnis on el Barça interpretava l’obra “Camí de Moscou” amb actors de primera fila mundial, va acabar convertint-se en el Teatre dels malsons on totes aquelles il·lusions que la gent tenia dipositades en aquest equip van acabar fent-se miques i esvaint-se a mesura que passaven els minuts. S’ha acabat per aquesta temporada la música de la Champions, els partits europeus, el somni d’aixecar la tercera copa d’Europa. Ara el despertar és dur: tercers a la Lliga, amb un panorama molt poc esperançador, vist com juguen aquesta gent el torneig domèstic. Ara toca passotisme, preses de pèl i desconcerts tàctics diversos. Quin panorama!! Quan s’acabarà aquest malson?

EN POSITIU.
Messi va mostrar-se com el millor jugador del Barça: va buidar-se al camp i va mostrar, com sempre, una joc vertical, d’anar cap endavant regatejant a tots els jugadors que li sortien al pas.

Una menció especial també, com sempre, per Puyol que ho va donar tot: va rebre cops, va treure pilotes impossibles i va tirar de l’equip com sempre.

EN NEGATIU.
Evidentment, l’eliminació de la Champions. S’ho mereixien? Doncs no ho sé, la veritat... Vist el partit d’ahir no, però si mirem tota la temporada... Això ho deixo a criteri vostre.

Henry definitivament ja no està ni per les grans ocasions. Va sortir a la segona part substituint Andrés Iniesta, però va passar amb més pena que glòria pel teatre anglès.

Eto’o tampoc aquesta vegada va tenir el seu dia. No sé què li passa últimament, però no és un jugador resolutiu. Es mareja ell mateix amb tants regats per acabar fent passades a ningú, a la munió de jugadors que hi ha dintre l’àrea i si hi ha sort i l’agafa un amb la samarreta blaugrana doncs... bingo!!.

El Manchester em va decebre molt com equip: un joc molt auster, defensiu i dur. Només va tenir uns deu minuts de bon joc on el Barça va haver de defensar-se com va poder.

LA PREGUNTA.
I ara què?

7 comentaris:

Alba ha dit...

La veritat es que es va donar una millor imatge que en altres partits, pero no es pot quedar un equip amb davanters com Eto'o, Messi, Bojan, Henry, etc, sense marcar en 180 minutos. Atrenció, que aquesta sequera dura més de 400 minutos, contant lliga. Ara entrerant les presses perque si no sós segons tindran menys vacances, quina pena!!!!!
Salutacions

Jordi ha dit...

El problema que veig és que hi haurà alguns que la temporada vinent no estaran i que desconnectaran. I això pot ser molt perjudicial per l'equip i per la consecució de plaça de Champions. De totes maneres crec que guanyant un partit més tindrem assegurat, com a mínim, el quart lloc.

Mariona ha dit...

En aquest post hauries d'haver eliminat l'apartat de "en positiu" jajajajaja... El duet Mourinho + Guardiola que s'està rumorejant no estaria malament!

Eloy ha dit...

Els que no tinguin l'actitud per tirar del carro, que no juguin més. Prefereixo una davantera amb Messi, Bojan i Gudjohnsen que qualsevol combinació amb Etoo i Henry.
I el mateix podem dir de Thuram, Zambrotta i alguns més.
Perdono a Ezquerro perquè amb la quantitat de partits que ha jugat no se'l pot valorar prou. Però tenint en compte que no va costar diners i que almenys corre i lluita el prefereixo abans que al Monsieur.
Márquez? No ho sé. Deco? Crec que aquest home encara està implicat amb el projecte.
Rijkaard? No sap ni on és. Va ser molt trist veure els últims moments del partit amb ell a la banda amb l'abric al braç, amb pressa per marxar.
Encara segueixo emprenyat.
Si no ha de venir Benítez, m'afegeixo a ser pro-Mou, però no amb el Guardiola, sinó amb el Luis Enrique.
O posats a tenir mala llet, que vinguin Koeman i Bakero a castigar alguns com van fer al València, jejejejeje. (sembla que estic autodestructiu)

Jordi ha dit...

Mariona: Estàs dient seriosament lo del duet Guardiola-Mourinho? Ostres, on s'ha de signar... Sí, en positiu, com sempre el poso, doncs em sabia greu eliminar-lo.

Eloy: Molt autodestructiu, sí!! La veritat és que aquesta derrota és de les que fan molt de mal. Si et serveix de consol, jo encara segueixo cabrejat també, i a més, veient que ens prenen el pèl: per què quan volen juguen tant bé?
Ostres si vinguessin Koeman i Bakero em sembla que jo fotria el camp!! Koeman com entrenador m'ha defraudat molt!

karli ha dit...

Quin desastre, no l'hi fotem un gol a l'arc de Sant Martí! ni a l'Arc de Triomf, xutem a camp obert i la fotem fora!! imposible mes inutilitat al davant!!!
Neteja ja, neteja feta amb cap, ara no volguem cremar-ho tot que hi ha gent molt aprofitable!!
Aiaiaiaiaiai...quina pena...

Jordi ha dit...

jajajaja Molt bo!! Sí que és veritat que no li fotem un gol ni als avis que van d'excursió a Montserrat amb autocar per 10 euros i que després els hi regalen un fuet, una botella d'oli d'oliva de cinc litres i una llauta de tonyina gran de kilo.
Tens raó, hi ha molta gent aprofitable en aquest Barça i gent que aprofitable que s'ha deixat engatussar per gent com en Ronaldinho!!