El maleït Porsche Cayenne.

Imagino que tots els que pagueu religiosament la factura a final de mes a Movistar o que de tant en tant passeu per algun caixer de la xarxa tant extensa que tenim a Barcelona i recarregueu el telèfon amb saldo (el meu cas), pels vols del passat Nadal, crec recordar, no deixàveu de rebre missatges diaris perquè enviéssiu sms per participar al sorteig d’un Porsche Cayenne. No, jo no vaig picar, com tampoc pico en el sorteig de 6.000 euros de la cadena televisiva de torn, com tampoc m’he baixat encara mai politó, megató, supertó o maxitó de cap cançó del moment ni cap joc per poder entretenir-me quan espero l’autobús o m’estic avorrint a casa (per combatre això van inventar fa molt de temps un objecte molt curiós i didàctic anomenat llibre).

Doncs bé, que ja me’n vaig per les rames. Aquesta pobra dona (que no sé si dir-li pobra o no perquè en aquesta aventura ha acabat amb saldo positiu pel seu compte corrent) segons ella ha passat un calvari. Però és clar, s’ho va guanyar a pols perquè la dona tota soleta segons l’article del diari havia enviat missatges per participar al concurs per valor de dos cents euros. Si fem la divisió a dos euros el missatge surt la bonica quantitat de cent missatges enviats per participar al concurs de marres. He de dir que en la meva vida si sumo totes les cartes (sobretot al Filiprim amb les etiquetes d’OK), sms o trucades per participar a concursos no arribo ni a una desena part. Ah!! Només tenir en compte que aquesta dona té hipoteca i no té feina fixa... i es gasta 200 euros en missatges. Així va el país i la crisi!!

Si seguim llegint l’article la tal Enriqueta (Enri pels amics), va haver de desplaçar-se a Madrid (amb la mare inclosa) amb l’AVE, participar en l’entrega de rigor del cotxe amb piscolabis inclòs (que ella diu que va ser una merda i que ja s’hi podien haver lluït més, cosa que em fa pensar que va voler participar al concurs per poder endrapar gratis), fer tractes infructuosos amb un mafiós per vendre el cotxe, tornar a Barcelona amb el vehicle i finalment vendre’l a un altre comprador anònim i embutxacar-se la meravellosa quantitat de 36.851 euros nets d’impostos. I encara té la barra de dir: “Que sàpiguen els espanyols a qui tornen diners que una part ve del meu Porsche Cayenne”.

Total que les conclusions que se’n poden treure són:
1) És un cotxe per persones amb molts diners, ja que finalment va vendre’l per 45.000 euros.
2) Existeixen els mafiosos.
3) Actualment hi ha un Porsche Cayenne circulant per Barcelona amb una persona que es va estalviar un bon grapat de diners.
4) Qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

De totes maneres jo tinc clar el que faria si em toqués aquest cotxàs. No me’l quedaria, evidentment. És il·lògic fer-ho. Les despeses que comporta el manteniment d’aquest cotxe són molt elevades. Sí, pots lluir un carro impressionant, però també pots lluir unes butxaques buides i relluents que de ben segur guanyaries el primer premi de qualsevol concurs.

A més, és un cotxe que s’ha de portar ben net i lluent i amb la mala sort que tinc jo amb la pluja quan netejo el cotxe... Per cert, abans d’ahir vaig tornar-lo a netejar per la nit i ahir van caure quatre gotes per Barcelona. Jo desisteixo!!