dimecres, 6 d’agost del 2008

TAS adonat com teníem raó?

Sí, el Barça s’ha sortit amb la seva. Ha posat la maquinària jurídica en marxa i de recurs en recurs ha aconseguit que finalment el TAS (Tribunal d’Arbitratge Esportiu) li doni la raó pel que fa al cas Messi. Ara està amb tot el seu dret de reclamar a la selecció Argentina que torni el jugador, que és nostre i no tenim cap dret a cedir-los-hi. Els arguments? En són dos: els Jocs Olímpics no estan al calendari oficial de la FIFA i no hi ha una reglamentació especial d'aquest estament per la qual obligui a cedir als jugadors.

De tota manera no sé si té molt de sentit fer-lo tornar ara cap aquí. Dos motius apunto: el jugador vol ser amb la seva selecció malgrat que ha manifestat que tornaria si aquest tribunal donava la raó al club i al Barça tampoc no li interessa enfrontar-se amb la selecció argentina ja que mai se sap si, favor per favor, podria quedar lliure per algun partit que el necessitéssim més que per aquest. Ara ja, tant se val, que el deixin allà. No és un ninot perquè el facin anar amunt i avall. Que en Messi compleixi la seva il·lusió de poder disputar una olimpíada. Bé, i la il·lusió de jugar un Mundial, i la il·lusió de jugar una Libertadores, i la il·lusió de recuperar-se d’una lesió al seu país... Són masses il·lusions, però bé, no seré jo qui els hi trenqui. El que està clar és que brasilers i argetins sempre aprofiten la més mínima (il·lusió, afegeixo) per marxar cap al seu país d’origen i estar-s’hi uns quants dies.

Lo bo del cas és que aquesta sentència ara sentarà jurisprudència i les properes edicions dels jocs olímpics en que les seleccions reclamin jugadors als clubs d’origen, aquest s’hi podran negar amb tot el pes de la llei. Ja hi ha una sentència que els recolza i l’amic Blatter de la FIFA no podrà fer-hi res. Ja comença a ser hora que aquesta presa de pèl de les seleccions s’acabi i per alguna cosa s’havia de començar. Els clubs paguen religiosament als jugadors perquè pels partits importants no puguin tenir-los. Sempre diré que el no poder disposar d’un jugador perquè literalment te’l prenen de les mans, és una manera com una altra d’alterar o manipular el resultat d’una competició. Una cosa és que estigui lesionat i una altre que no el puguis tenir per obligacions contretes per contracte. Potser si el Barça fa dos temporades no hagués perdut Samuel Eto’o per dos mesos perquè aquest va anar a disputar la copa d’Àfrica, ara tindríem una lliga més al nostre haver.