"La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina"

Si la primera entrega ja em va agradar, la segona ha saciat totes les expectatives. Els mateixos protagonistes de la primera entrega barrejats amb una trama on el tràfic de dones és a primera línia, però aquesta vegada intentant trobar un home del que se’n sap el nom però que ningú sap qui és realment. I els qui ho saben, per por, no en volen dir res. El llibre és més llarg, però crec que me l’he llegit més ràpid que el primer. Em venen al cap paraules com trepidant, sorprenent, impactant, ... Uff! És que m’ha agradat molt!

Però quin final! El llibre s’acaba i el primer que penses és: en vull més! No es pot acabar així. Falten fulls? Vaig a comprar la tercera entrega! I vas a qualsevol llibreria i et diuen que fins el dia divuit d’aquest mes de juny no surt. Així que, arribat el dijous, preparats, llestos i ja! Tothom a fer-se amb el tercer llibre de la trilogia. Serà pitjor que les rebaixes! Que tremoli El Corte Inglès, l’FNAC i les llibreries de barri. Això pot ser pitjor que la sortida al mercat de la Play Station 3.

De totes les frases que he llegit al llibre, me’n quedo amb una, que me la vaig llegir quatre o cinc vegades: “La Lisbeth Salander era la dona que no estimava els homes que no estimaven les dones.”. Genial! I realment, és veritat! Si us heu llegit el llibre, ja sabreu de què va...