divendres, 19 de juny de 2009

A propòsit del Barça de bàsquet…

No acostumo a escriure sobre bàsquet al bloc, però us he de confessar que després del futbol, és el meu esport predilecte. O potser no, potser el passaria per davant del futbol. Si més no, és més emocionant. Tinc la teoria de que... bé, és igual, deixem-ho així. Vull parlar de bàsquet, perquè, Pare, he pecat. Sí, sí, he negat el nom de la secció blaugrana dues vegades. He ensopegat dues vegades amb la mateixa pedra. I les dues vegades amb el TAU de Victòria de l' "amic" Dusko Ivanovic (que diu que el Barça ha guanyat la Lliga perquè ha tingut sort). Tant a l’eliminatòria prèvia a la Final Four (amb el factor pista a favor del Barça) com a la final del playoff ACB (amb el factor pista en contra del Barça), pensava que el Barça no tenia absolutament cap possibilitat. I ves per on, que em vaig equivocar de totes totes, per alegria meva!

Per tant, és just fer una reverència a Gianluca Basile, l'home dels triples impossibles. Una reverència a David Andersen, quin gran playoff que ha disputat! Una reverència a Fran Vázquez, quin tros de temporada que ha realitzat! Una reverència per Jordi Trias, tot culé i el gran oblidat d’aquesta temporada. Una reverència per Ersan Ilyasova, l’home més irregular del planter. Una reverència per André Barret, l’home més regular del planter (ha jugat desastrosament malament des del començament, no ha fet ni un partit bo. Això és regularitat!). Una reverència per Lubos Barto, el gran comodí. Una reverència per Víctor Sada, el fill pròdig que ha tornat per alçar títols. Una reverència per Jaka Lakovic, el gran base. Una reverència per Daniel Santiago, el Teniente Dan, aquell que s’emporta totes les faltes que no saben a qui xiular-li. Una reverència per Juan Carlos Navarro, la Bomba més explosiva que es fa i es desfà. Una reverència per Roger Grimau, tot cor i esperit, el gran capità! I per acabar, una gran reverència per l’home que ha fet possible tot això i que els ha conjuntat i els ha fet jugar, en Xavi Pascual, l’entrenador més jove en guanyar una Lliga ACB amb trenta-sis anys. Reverències per tots!
I és que aquest any, en bàsquet, sí. Aquest anys som C A M P I O N S ! ! ! Felicitats!!

15 comentaris:

Clidice ha dit...

Som els millors del món mundial!!! ... i de part de l'estranger!!!! oe oe oeeeeee :D

Assumpta ha dit...

Una reverència per a tu per l'article :-)

Ara bé... el basquet per davant del futbol?? ostres!!! quines coses tan rares s'han de llegir!! jajaja

elur ha dit...

quan veig el Palau... aquella emoció, aquell caliu, aquells ànims i optimisme... i el comparo amb el Camp Nou quasi que ploraria. Tan difícil és que els del futbol s'empeltin d'aquesta manera de fer?

Que gran Basile!! Que gran!

Com va dir ahir en Grimau, això és un bon cop de falç!!!!

Visca el Barça!!!

ps.-home de poca fe! jejejeje

kweilan ha dit...

Enhorabona als amants del basquet!

Assumpta ha dit...

Elur... En Jordi és un culé-típic-patidor... no ho pot evitar (pobre) jajaja

XeXu ha dit...

I seguim de celebracions. Llàstima dels d'handbol. Aquest triomf demostra que no sempre guanya el que té millors noms. Semblava impossible, però se n'han sortit. I Barça, i Barça, i Barça Barça Barça!!!

karli ha dit...

oeoeoeoeoeoeoeeeeee!!!!! nanu jo si que ho tinc clarissim que es el meu esport predilecte!!!!!! soc molt de basket jo!! moltes decepcions viskudes amb akesta secció!!! i dijous...i dijous...veient la cara de la Vicenteta Ivanovic (el Van gaal del basket), kina alegria!! va ser sort? sort de que ja no el tenim a l'ekip a akest mal perdedor!!!
Apa salut i barçaaaaaaaaaaaaaaa!!!

Albert ha dit...

Em sembla que Basile només falla els triples quan no té algú al davant. Si té quatre rivals a sobre, està a 9 metres de cistella i queden dos segons, segur que l'entra.

Tu has vist jugar a Barrett? Jo diria que no s'ha mogut de la banqueta, jaja. Sí, pobre Trias, aquest tampoc s'ha mogut de la banqueta però no s'ho mereixia.

Lubos Barton és el càncer d'aquest Barça. Sort que no ha jugat cap partit de la final, que sinó...

Sincerament, jo tampoc creia en la victòria. Però... Campions!!!
Adéu!

Jordi ha dit...

Clidince: o i tant!! i de la galaxia sideral de l'univers infinit!! oe oe oeeeee

Assumpta: gràcies i per tu també, la pubilla reusenca blaugrana!
Fes-me recordar que t'expliqui la meva teoria... és llarga!!

Elur: quanta raó hi ha a les teves paraules!! El Camp Nou és fred, en canvi, l'ambient del Palau fa guanyar partits!!
Sí, ja m'ho diuen que tinc poca fe... jejeje Sóc el típic culer negativista...

Kweilan: gràcies!!

XeXu: I tant, ha faltat l'handbol per arrodonir la temporada. Però tot no es pot tenir!

Karli: Ja el podem cuidar al Pascual! La secció va començar a rutllar que l'Ivanovic va marxar!
Saluuut!!

Albert: com que no creiem amb la victòria, el triomf ha sigut més dolç!!

òscar ha dit...

crec jordi que vam pecar alhora perquè vàrem compartir malfiança davant aquest equip. a mi el tau em semblava (i em sembla) una pisonadora impossible de batre i mira tu per on ... final four i final de la lliga.

no comparteixo passió televisiva pel bàsquet: em posa massa nerviós i, per tant, després d'any d'experiència cistellaire he decidit veure sols els darrers tres minuts (que acaben esdevenint 10) de partit per no menjar-me, a més de les ungles, a mi mateix!

Jordi ha dit...

Òscar, som pecadors! Què hi farem! De totes maneres, un partit de bàsquet és molt gran des del minut 1 al minut 40!! Nervis sí, però emoció a raudals, també!!

Assumpta ha dit...

Hola, Jordi!! Et recordo que m'has d'explicar la teva teoria :-)))

No sé si et refereixes a la teoria de per què el bàsquet t'agrada més que el futbol... o a la teoria del pessimisme de la que parlo al meu blog a partir del comentari d'Elur sobre aficions futbol/bàsquet... però sigui quina sigui (o les dues) et recordo que m'has dit que et recordi que m'ho has d'explicar :-))

Jordi ha dit...

Sí, sí!! Dissabte te l'explico! Fes-me recordar!!

Alba ha dit...

Una títol que a inici de temporada ningú s'epseraba. En fi, esperem que aquesta lliga dongui moral per afrontar la pròxima temporada.
Salutacions

Jordi ha dit...

Sí, amb un parell de fitxatges bons aquest equip serà campió d'Europa, segur! Fa por el Messina al Madrid...