dimecres, 24 de juny de 2009

Els homes que no estimaven els lavabos de les dones.

Per tots és coneguda la relació d’amor i odi entre els lavabos i els homes (entenent com a home, aquell mamífer dotat amb aparell reproductor masculí). Hi ha una espècie de no feeling entre com els agradaria a les dones trobar el lavabo quan entren i com el deixen els homes quan surten. Etern pou de discussió entre parelles i gran culpable d’alguna que altre separació, el lavabo contempla la vida des d’una visió privilegiada, la de saber-se jutge en més d’una baralla domèstica. De lavabos n’hi ha de molts tipus: macos, lletjos, bruts, nets, blancs, de colors, alts baixos ... En fi, que sobre gustos de lavabos no hi ha disputes. Bé, a mi doneu-me un lavabo net i polit i de color blanc (el clàssic Roca de tota la vida) i ja sóc feliç. No demano més.

Aquests dies, a la feina estem de curs durant tota la setmana. Com tota oficina d’una consultora qualsevol, disposen de serveis perquè els seus empleats (i clients) puguin desallotjar tot allò que el cos els demana de treure fora. Els coneguts mundialment com a lavabos (citats en el paràgraf anterior). Dilluns, servidor va quedar-se tancat al d’homes. Em vaig quedar literalment amb la maneta a la mà sense possibilitat de poder tornar-la a passar perquè vaig sentir a l’altre banda de la porta un so de ferro caient al terra i llest que és un, va encertar que es tractava de la maneta de l’altre costat que havia caigut. Passat un quart d’hora i després de veure perillar per la meva vida (ja que el que havia anat abans que jo, el nom del qual no vull ni puc recordar, ni se, perquè no el conec), havia fet el que col·loquialment es coneix com a figures de fang, amb la pertinent bufetada que et pega l’olor aquella que s’ha quedat allà sense sortir. Doncs bé, deu minuts allà dintre, em va semblar molt. Una eternitat, si voleu. Suava, em faltava l’aire i crec que començava a patir convulsions. Si havia de morir, vaig decidir, ho faria amb dignitat, com un home. Així que vaig decidir no cridar, més per vergonya que per altra cosa. Passat aquests deu minuts i acabat el descans, una companya (som dos fent el curs), veient estranyada que no apareixia i no havent-me queixat amb anterioritat ni de mal de panxa ni de res per l’estil que fes demorar la meva estada en aquesta instal·lació, va tenir la gentilesa de venir-me a buscar. Quan vaig sentir que s’obria la porta, vaig pensar que estava salvat. “Jordi?”, vaig sentir. Per fi!! “Sí, sí, aquí!!”. Ometré el tema rescat, perquè va ser tant fàcil com tornar a col·locar la maneta exterior i obrir la porta. Em van agafar unes ganes boges de tirar-me als braços (evidentment) de la meva companya salvadora. No la vaig inundar a petons ni res per l’estil. Vaig sortir dignament, sense fer soroll ni cap mena de ximpleria. “Què ha passat?”, em va preguntar. La vaig mirar i, mig marejat, vaig respondre-li que estava intentant superar el rècord Guiness d’estada dintre d’un lavabo i que ara se n’havia anat en orris per culpa d’ella.

Tot això ve perquè el dia següent, els éssers virils per excel·lència, els homes, ens vam veure obligats a anar al lavabo de les dones. I allà, enganxat a la paret a sobre de la cisterna, hi havia un paper que resava: “Si decidís usar el baño de mujeres, bajad la tapa por favor. Gracias”.

No cal dir que la tapa estava pujada quan jo vaig entrar-hi i que quan vaig sortir es trobava baixada, com ha d’estar. Sé que hi ha homes que no estimen els lavabos de les dones, però no, jo sí que els estimo i m’agrada deixar-los (tirant de costumari popular dels bars) com me’ls agradaria trobar a mi.

És per això que, des d’aquest humil bloc, m’agradaria fer un comunicat curt, clar i concís:

Apartat 1 – Un servidor és dels que baixa la tapa quan va al lavabo.
Apartat 2 – Un servidor és d’aquells que quan s’acaba el paper, no se li cauen els anells per reemplaçar-lo per un altre (ple, no buit, és clar) i el rotllo que ha passat a millor vida va a parar a la bossa de paper per reciclar.
Apartat 3 – Un servidor és d’aquells que passa l’escombreta.
Apartat 4 – Un servidor és d’aquells que intenta no esquitxar fora del forat destinat a dipositar el líquid groc.
Apartat 5 – Tot el que us pugueu imaginar i que hagi estat exposat en qualsevol dels apartats anteriors, ho faig correctament. No em coneixeu prou!!

20 comentaris:

elur ha dit...

Deus ser l'últim especímen que queda de la teva classe!!!! i sinó l'últim el penúltim!


Ajunto els dos palmells de les mans, me'ls acosto a la cara i m'inclino tot donant-te les gràcies... segurament no està tot perdut... encara!

;)

Albert ha dit...

Jajajajaj, un home exemplar, doncs.

M'ha fet molta gràcia el missatge del cartell que vau penjar.

És millor quedar-se tancat en un lavabo que en un ascensor, perquè quan algú va a pujar per un ascensor i veu que no funciona, puja per les escales però al lavabo hi acabarà anant algú...

Adéu!

Clidice ha dit...

Ja és un gran què que siguis dels pocs humans mascles que no pixin "per aspersió", tot un detall per part teva ;P

XeXu ha dit...

Això de que ho fas correctament ho hauríem de preguntar a l'Alba, no?

Bé, el que trobo curiós és que no cridessis quan et vas quedar tancat. Per vergonya? Home, però la teva supervivència estava en joc. Això de que et vinguin a rescatar només passa a les pel·lícules. Aquest cop vas tenir sort, però i si a la propera no estàs amb una companya tan considerada?

Uri ha dit...

Totalment identificat amb els 5 punts exposats.

X cert, a la meva feina hi ha molta dona que no baixa la tapa! Espero que la ministra d'igualtat intervingui x paliar-ho, xque poques funcions li veig a aquest ministeri.

Jordi ha dit...

Elur: potser sóc el penúltim. No m'agrada pensar que sóc una espècie única. Com jo, de ben segur que n'hi ha més, no ho dubtis. S'imposa una enquesta a la catosfera?
jajaja gràcies per aquest petit homenatge amb les mans i inclinació inclosa. T'ho torno en forma de braços alçats i petits bots a l'aire!

Albert: es fa el que es pot! Eh!! jo no el vaig penjar, ja estava allà! A més l'empresa no és ni la meva, és la que ens donava el curs!
Quanta raó amb això de l'ascensor! Imagina't quedar-te tancat amb algú i parlar tota l'estona... del temps!! Que és de la única cosa que s'hi parla!

Clidince: jajaja per aspersió! Bona definició!! De vegades s'ha de fer-ho concentrat per evitar-ho!

XeXu: ben lliure ets de preguntar-li. De totes maneres, i sense coaccionar-la de cap manera, li diré que posi algun comentari que ho confirmi (sota pena de no deixar-la comentar més coses si la resposta no m'agrada).
XeXu, davant de tot som homes i no podem mostrar signes de debilitat. Si hagués cridat, hagués estat la riota de tota l'empresa pels segles dels segles! Abans la mort que viure indignament!

Uri: gràcies! Tu també ets dels pocs, dono fe! Crec que s'imposa un mail col·lectiu a la ministra d'igualtat!

Assumpta ha dit...

Jordi!!!! Amiiiiic!! Una abraçada!!! Un article sobre lavabos nets és just el que jo estava necessitant quant la tensió pre-montserratina podia començar a fer de les seves en el meu ànim...

Ho has fet expressament? :-)))

(Ja suposo que no, jaja però m'ha fet gràcia dir-ho!!)

kweilan ha dit...

Molt bé! Tant de bo et fessin cas molts de la teua espècie.

Els del PiT ha dit...

També m'estimo més la tassa ben blanca (per allò de quin és el millor color per cagar-s'hi a dins? Perdó!).
A casa no compta perquè regularment ho faig assegut (és molt més còmode), però si vaig a un WC públic faig el mateix que tu amb l'excepció que m'agrada deixar la tapa i la del mig obertes perquè qui entri després de mi vegi que no he esquitxat res, eh?
Bo això del record guiness!
:-D

òscar ha dit...

el temple de l'intimitat de les llars.
l'indret en el que s'ideen les grans decissions familiars.
improvisat hostal de revistes del cor, nintendos ds, ipods i d'altres artilugis.

un post exemplar al servei del servei. ben net i pulit, això si!

Jordi ha dit...

Assumpta: uns lavabos nets sempre són d'agrair!! Què vols fer-hi... Celebro que t'hagi servit!!

Kweilan: esperem que sigui un petit pas per l'home, però un gran pas per la humanitat!

Els del PIT: jajaja Sí, sí, posats a triar, doncs blanc que és com més de la capital...
Tocar la tapa d'un lavabo públic pot resultar, si més no, perillós!! Bona tàctica!! jejeje

Òscar: el temple a la cultura del país!! Sí senyor, quanta raó!

Angle ha dit...

Quan he llegit el títol de l'article he pensat per un moment que es tractaria d'alguna aventura de la Bideth Salander.

M'ha recordat un cop en el que em vaig ficar als lavabos de l'Ono Estadi i mentre estava allà assegut vaig fixar-me en la paperera que hi havia al costat de la tassa pensant "caram quines paperes més modernes..." El meu pensament es va trencar bruscament quan vaig llegir el lletreret que hi havia aferrat a la paperera "Dipositi aquí les seves compresses si us plou". Aquest missatge simple, juntament amb el soroll de tacons que es sentia darrera la porta, em va fer arribar a la mateixa conclusió que heu arribat vosaltres ara.
No cal dir que vaig passar l'escombreta, vaig baixar la tapa i no vaig fregar el terra perquè no tenia les eines per fer-ho.
Un quart d'hora després i quan el silenci regnava dins els lavabos vaig sortir el més disimuladament que vaig poder.

Albert ha dit...

"Pero tu te lavas las manos antes de mear? Nuestra p... es sagrada, hay que venerarla!" (Torrente dixit)

Jordi ha dit...

Angle: oh!! La Bideth Salander!! jajaja molt bo!!
Ostres, quina anècdota més bona!! Vas haver d'esperar molt a sortir?? jeje ja se sap que les dones triguen molt al lavabo...

Albert: gran Torrente i menudo pistolón, chaval!

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Jo solc pixar sentat. Digue'm còmode, però m'hi he estalviat un fum de bronques. :)

Bon relat!

Jordi ha dit...

jajaja ostres en aquest post ja he descobert dos homes que pixen asseguts. Ho hauré de provar!

bajoqueta ha dit...

Un dia que podies començar a cridar "SOCORROOOOOO!!!!" i no haguesses estat mal mirat... i va i ho desaprofites! jajajaja.

Això de baixar la tapa i tota la resta ho hauríem de preguntar a la interessada a vore si és cert...
Diliu que vingue que li preguntarem :)

Jordi ha dit...

Bajoqueta, estava disposat a morir amb les botes posades, com un home dret i fet! Els homes no mostren signes de debilitat!! ;-)

Ja li he dit, ja, que faci l'anotació pertinent. De fet, li vaig escriure i tot el que havia de posar però encara no ho ha copiat al blog... jajajaja

Ferran ha dit...

Quina mandra fan els homes que exerceixen de "típic home" en qüestions lavabils! Vive la netedat, coi, que no costa tant!

Jordi ha dit...

Ferran: home dotat de raó! I tant, tenir les coses netes no costa tant! I baixar la tapa, tampoc! ;-)