dimecres, 29 de juliol del 2009

Ge Pe Esses.

El diumenge passat mentre pujàvem amb cotxe cap a Fontalba per fer l’Olla de Núria, teníem una conversa apassionant: la vida abans i després de l’existència dels GPS fa la nostra societat de consum. Tot va venir perquè el meu GPS ens va indicar que ens desviéssim per una carretera que ell indicava com a sentit contrari al que circulàvem (i un servidor no s’havia equivocat, malgrat que eren les cinc del matí). Evidentment, el meu comentari va ser: “Aquests d’obres públiques l’han cagat!!”, perquè el que marca el GPS va a missa. És savi i mai s’equivoca.

Llavors va ser quan el Fermí va començar a citar noms de carreteres, sigles rares com AP-7, C-33 o B-20 i un tal eix transversal. Li vaig comentar que l’únic eix que jo coneixia era l’Eix-lecker, aquella famosa cadena de botigues de nom alemany on pots trobar tota mena de productes de neteja i quelcom més.

La meva teoria, que els vaig explicar amb tots els ets i uts, és que no hi havia vida abans del GPS. És a dir, que els cotxes anaven i venien sense rumb (cas que funcionessin) ja que era impossible que els conductors s’orientessin en condicions. És més, la gent no explorava territoris nous perquè es perdia. Un servidor, com que només sabia anar fins a Sitges (cap al sud) i fins a Lloret de Mar (cap al nord), no coneixia res més de la geografia catalana. Per mi l’interior era tot un misteri de pobles inexplorats i de tribus estranyes, per molt que parlessin el meu idioma. Anava alternant: un cap de setmana a Sitges i un cap de setmana a Lloret. Ara em troben a faltar als dos llocs, perquè quan sento el nom d’un poble o ciutat, m’entren unes ganes boges d’introduir-lo al GPS i... carretera i manta cap allà.

És clar, que aquesta teoria us l’exposa un que, abans que em regalessin el GPS que obra en el meu poder fa tres anys per Nadal, el dia anterior d’anar a qualsevol lloc on no hi havia estat mai, trucava al meu GPS (Gran Pare Sabiut) particular i li feia dues preguntes clares i concises:
a) Per on havia de sortir de Barcelona (Diagonal, Meridiana, ...).
b) Com carai s’anava al lloc en qüestió.

El Fermí també em va parlar d’una mena de mapa imprès en paper, del que encara és devot i fidel, que es desplegava i on estaven dibuixades totes les carreteres i autopistes del país (en blau les autopistes, en vermell les nacionals...). També va citar una gran desconeguda: la Guia Campsa de carreteres, que es veu que era un totxo de llibre que cada any treien una edició actualitzada en paper. Impensable! Amb la facilitat que s’actualitza per internet el meu GPS!

Ah!! I no us penseu, que jo fa anys vaig fer els meus intents d’anar als llocs amb les instruccions impreses d’alguna d’aquestes pàgines d’internet que et diuen per on has d’anar: passats 5 quilòmetres agafi la carretera tal, per girar a l’esquerra el següent carrer i passats nou coma tres quilometres (com si els comptés) desviar-se a la dreta seguint la senyal tal.... Uff!! Impossible arribar-hi sense perdre’s pel camí com a mínim quatre vegades cada trenta quilòmetres.
En fi, que aquest aparell és un dels invents millors del segle, perquè és o no és molt gran que et diguin que has d’anar a un número d’un carrer d’una ciutat d’un país d’un continent on no has estat mai i sense saber on està i només seguint les instrucció que et va dient hi arribis? Senyors, em trec el barret! Visca la tecnologia!

18 comentaris:

Clidice ha dit...

per als que us perdeu, com el meu parello, us ha salvat la vida. A més amenitza els nostres viatges, perquè la tipa que va dient "a la rotonda segona sortida" i jo ens barallem. Falla força fora de la ciutat, perquè et pot acabar ficant en camins de carro insuportables. En el meu cas prefereixo perdre'm una mica i acabar trobant el camí. El que no abandono mai, però, és el de muntanya, d'ençà que ens va baixar estalvis de l'Aneto amb una boira que te muers :P

neus ha dit...

Gpquè?

:P

peperines ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
òscar ha dit...

la meva dona, quan és al volant, li fa més cas a ell que a mi. i, al damunt, no em deixa fer comentaris sucosos respecte la veu massa sexy pel meu gust.

Assumpta ha dit...

Jajajaja jo, com no tinc cotxe!! :-))

Jordi!! Quan varem anar a IKEA, tu miraves el GPS? No m'hi vaig pas fixar? :-))

(Això del Gran Pare Sabiut m'ha encantat jajaja)

Alex. ha dit...

Aparta-me'n un!!!!

La Núria Feliu és el millor GPS de la geografia catalana, es coneix tots els pobles... vull dir!

Quina opinió et mereixen els GPS de muntanya?

Aparte-me'n un altre per la Nefertiri!

Angle ha dit...

D'aquets aparells no en calen per aquí. Si et perds l'únic que pot passar és que et caiguis al mar, tornis enrera i prou.

bajoqueta ha dit...

Hi tant que és un gran invent! Si entens el que te diu clar...

Jordi ha dit...

Clidice: Ostres, el de muntanya sí que realment és important! Imagino que li has fet un altar i que cada dia li portes ofrenes, des de que us va baixar de l'Aneto!! ;-)
Jo, amb la mà al cor, prefereixo no perdre'm! No ho suporto!!

Elur: essa, essa!!

Òscar: jajaja la veu de la Maria, perquè la meva es diu Maria, és molt suggerent! Estic intentant trobar l'actualització on és la Feliu o la Mairena la veu que et diu per on has de girar, però no la trobo! Quina ràbia.

Assumpta: No crec, perquè allò sí que m'ho coneixo bé!!

Alex: De GPS de muntanya no n'he portat! Però conec un que sí que el té i realment va bé. Clidice ha dit que els va salvar a la baixada de l'Aneto!
Alerta si te'l compres, no et donin gralla per GPS!!

Angle: jajaja home, jugueu amb avantatge!!

Bajoqueta: no tindràs per casualitat posat l'idioma servo-croat, no?? ;-)

Albert ha dit...

La culpa es de les dones home!!! Podries fer un post de per a què serveix el copilot d'un cotxe si no sap llegir els mapes de carretera. :)
Jordi, hi ha un llibre que es titula "Por qué los hombres no escuchan y las mujeres no saben leer los mapas". Interessant i divertit!
Per cert, com va anar per l'olla?

Una abraçada
Albert

Jordi ha dit...

jajaja ostres, doncs ja miraré si trobo el llibre a la biblioteca! Merci!
Bé, molt bé! Ens ho vam passar en gran amb Juanito i companyia! Ara, una solaina que tirava cap enrera!

Una altra abraçada,
Jordi.

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Quan inventaran els GPS pels vianants? tinc tendència a perdrem...i com no puc deixar engrunes de pa (com Pulgarcito) per la normativa municipal...
salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

jajaja ostres, en conec més d'una que es perd per allà on va! Aisss... això és perquè no us hi fixeu!! jejeje

De fet crec que ja n'hi ha de GPS de mode vianant! El meu crec que li pots seleccionar l'opció. Una altra cosa és que tingui bateria...

Anònim ha dit...

Això es la invasió de les màquines, així començava la peli “TERMINATOR”, jo seguiré sent un vell rebel inadaptat, mapa i brúixola que les domino i no em dominen.
Fermí

Jordi ha dit...

Fermí, estem parlant que l'apocalipsi el tenim ja a la cantonada?? jejeje

Anònim ha dit...

Si, si, entre les dones perdudes i /o desorientades, i les fredes màquines que decideixen per nosaltres amb filosofia matemàtica, no ens queda esperança, es com la glaciació i l’extinció dels dinosaures.
Fermí

Sergi ha dit...

El GPS és un gran invent, això no es pot negar. Però més enllà de portar-te als llocs, el que em resulta més útil és que, un cop t'has perdut per culpa de les seves indicacions, t'ajuda a retrobar el camí. Perquè els GPS que he vist no hi ha manera que t'acabin d'indicar bé el camí, sempre ens acabem perdent, o passant del que diu i seguint les indicacions. Aquests dies, per Irlanda, anàvem per una autopista la mar de mona, i ell ens deia que anàvem pel mig del camp. I era un cotxe de lloguer, amb un GPS actualitzat, en teoria... fatal.

Jordi ha dit...

Fermí, ara tinc por!!! jajajaja

XeXu: ostres, t'anava a dir que no estava actualitzat, però veig que no... ups!! De totes maneres, és un gran invent!!