dilluns, 27 de juliol del 2009

L'Olla de Núria.

L’Olla de Núria és un recorregut que careneja les muntanyes que envolten el Santuari de Núria, situat a la vall. És un continuat de pujades i baixades a pics situats entre els 2.600 i els 2.910 metres. No té pèrdua, ja que els camins estan molt ben marcats, sense necessitat de senyalització i amb unes vistes formidables de tots els encontorns. Un bon entrenament en alçada de cara al repte de l’estiu de Mont-blanc, la TDS.
L’aventura comença el diumenge, ben d’hora. El despertador sona a un quart de cinc (uff!), per passar a buscar al Fermí i la Maria a tres quarts de cinc i per arribar a un quart de sis a Santa Perpètua on havíem quedat amb el Juanito i un cunyat i un amic seu. Després d’un cafè a Ripoll, arribem al punt de partida, Fontalba, i a les vuit del matí ja estem enfilant-nos camí del Puigmal.
Un cop a dalt, i després de passar pel cim de la Dou, toca esmorzar tot resguardats en un petit raser fet amb pedres per protegir-nos del vent. A dalt, uns valents han fet nit dintre d’una tenda de campanya i es lleven quan nosaltres estem mig acabant els entrepans.
Seguim el camí, muntanya amunt i avall, amb ànims engrescadors, un ambient altament coordial i escoltant les històries, anècdotes i consells del Fermí (és un llibre sense fons i un pou de ciència). No hi ha pressa. Anem per lliure i a gaudir del paisatge. A xalar de les vistes. A passar un diumenge al matí rodejat de muntanyes i bona companyia.
I un darrera l’altre, els cims van caient: el Petit Segre, el Puigmal de Segre, Finestrelles, Puig de Nuria, Pic d’Eina, el Noufons i el Noucreus. Aquí, la Maria, el Juanito i un servidor, decidim tirar cap al Santuari. Ja n’hi ha prou per avui, ja que el cap de setmana vinent uns van a fer cavalls del vent i un servidor va a fer la Ruta dels estanys amagats. No es tracta de deixar-s’hi la pell. La resta del grup, però, decideixen tancar el cercle i acabar de fer un parell de cims que mancaven.
Ens reunim a Núria, dinem, i a dos quarts de cinc ens posem en marxa rumb a Fontalba, on una mica abans de les sis i després de fer l’últim tram bastant planer corrent sota el crit de “Per la TDS!!”. En resum, unes deu hores (no totes caminant!) i uns uns trenta-dos quilòmetres per rematar un dia genial.
Si voleu veure les fotos, podeu anar aquí.

Ah!! Se m’oblidava. Des d’aquí, felicitar al Juanito i al seu cunyat que, sense dormir la nit abans per sopars i festes posteriors diverses, van aguantar com uns campions.

16 comentaris:

Assumpta ha dit...

Parles de 32 Km. com qui parla d'un petit passeig jeje.
M'agrada com ho expliques :-))

Com sempre, he mirat les fotos, clar. Però aquesta vegada les que tens posades dins l'article no es fan grans quan les cliques.

Saluda al sarcòfag de part meva... li he agafat carinyo, mira, què vols que et digui jajaja

Clidice ha dit...

sempre diem de fer-la i quan no són naps són cols, a veure si aquest any si ... o pel que ve :P

òscar ha dit...

callo-callo que estic temptat de dir que si l'any entrant guanyem altre cop el triplet ...

ets un crack jordi. i t'estimes la muntanya que fa goig!

Jordi ha dit...

Assumpta: per mi, modèstia a part, de veritat, 32 km són per escalfar... jejeje
De part teva, li dono records!

Clidice: doncs animeu-vos que paga la pena! Les vistes són espectaculars! Si necessites que t'expliqui alguna cosa, no dubtis en preguntar-m'ho!

Òscar: jajaja home, no estaria malament fer la pujada des de Ribes de Freser a Núria!! jejejeje
La muntanya és quelcom que enganxa i que entre tots l'hem de mantenir i cuidar-la!

Albert ha dit...

I a quina hora te'n vas anar a dormir per aixecar-te tan aviat amb aquestes energies?

Bonics paisatges.
Adéu!

rits ha dit...

guau!!! si aìxò és un entrenament..... que vagi molt bé pels llacs!

això si, això de llevar-se a aquestes hores..... realment t'ha d'agradar moltíssim!!!

Alex. ha dit...

Una vegada més, llegeixo el teu post de genolls.

Nefertiri, tampoc va fer mai l'Olla de Núria.

...bones fotos!!!

Jordi ha dit...

Albert: uff!! Em posava al llit sobre les onze. Ja m'hagués agradat anar-me'n més d'hora!

Rits: bon entrenament i de qualitat. Llevar-se a aquestes hores és de massoques, t'agradi o no!! jejeje

Alex: saps, company, que no et quedes enrere!! El sarcòfag, finalment, no va voler venir. No es volia posar la motxilla!

neus ha dit...

Em trec el barret Jordi! una i altra vegada i m'inclino i aplaudeixo.
Que jo pujo al Costabona i ja sembla que m'he de morir!!

Anònim ha dit...

Gràcies Jordi per tenir-me tanta consideració, però potser exageres un xic. La veritat es que ens ho vam passar molt guay, tot i que arrossego un cansament acumulat d’envergadura, vaig estar molt a gust amb tots vosaltres.
Fermí

Jordi ha dit...

Elur!! Tot és proposar-s'ho!! El Costabona, el Matagalls, l'Aneto, el Puigmal... Poc a poc i bona lletra!!

Fermí, no exagero gens. Escoltar totes les teves històries és un plaer per les orelles! Realment et cal una cura de son i de llit per treure't tot aquest cansament acumulat que arrossegues! Que vagi molt bé per Cavalls del Vent!

neus ha dit...

Aquest estiu, de moment, Taga, Pic de la Dona, Bastiments, Roca Colom i Costabona... i em continuo morint! :P

juan paredes ha dit...

Jordi, ha sido un placer compartir este dia de montaña contigo, me lo he pasado muy bien, y espeto compartir muchos mas dias como este, las fotos guapisimas, un abrazo campeon.

Jordi ha dit...

Elur: Bastiments tampoc no és poca cosa!! Així que de morir, res de res!!

Juanito: igualmente! Fue una gozada!! Abrazos y buenas vacaciones!

joan ha dit...

Che! Me n'alegro que us anés bé l'Olla. De fet, el dissabte també vaig passar pel Puigmal, en una segona edició de l'Alpens-Puigmal-Núria.
Va que l'entrenament va per bon camí!
Ja falta menys per Chamonix!
Vagi molt bé pels estanys amagats. Nosaltres, (Dolors, Miquel, Josep i alguns més serem a La Porta del Cel).
Una abraçada!

Jordi ha dit...

Joan: igualment, que us vagi bé per la porta del cel! Abraçades!!

Cristina: la muntanya, si t'agrada, sempre es troba a faltar! A veure si pots treure una mica de temps d'algun lloc!